Boca

Boca

Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons

La boca també coneguda com a cavitat bucal o cavitat oral, és l'orifici per on els animals ingereixen l'aliment.

Dites populars

• A boca que no parla Déu no l'ou.
• Boca (o llengua) muda mai no és batuda.
• Boca amarga no pot escopir mel.

Si tens mals sentiments i ressentiment, no podràs actuar amb justícia i dolcesa.

• Boca que menja mel, no pot escupir fel.

Aquest refrany es refereix al fet que les bones persones rarament fan enfadar als altres.

• De la boca al nas, no en tastaràs pas.

En un moment es pot perdre allò en que hem posat moltes il·lusions.

• Qui té boca s'equivoca i qui té nas es moca.

Frases fetes i locucions

• A boca de canó.

Dit de la rematada efectuada a molt poca distància de la porteria. També, dit d'un tret disparat per una arma de foc en contacte amb la pell.

• A boca de fosc.
• A boca plena.

Amb voracitat.

• A boca què vols.
• Amb la boca oberta.
• Amb la boca tancada.
• Anar-se'n de la boca.

Explicar coses i/o secrets que no s'han d'explicar.

• Anar de boca en boca.

Divulgar-se un rumor.

• Boca avall.
• Cosir-se la boca.

Imposar-se el silenci.

• De boca i prou.

Quan algú no passa de les paraules als fets.

• Deixar mala boca.

Causar mal efecte.

• Dir amb mitja boca.

Dir quelcom amb poca convicció.

Endevinalles

• És un forat vermellós,
  n'hi ha de grans i petits,
  n'hi ha de lletjos i bonics
  i altres peluts del voltant
  sempre soler estar
  qui més qui menys humit.

• Un corralet de llenya molt sequeta i que no pot cremar.

• Un jardí ple de flors blanques
  amb un jardiner encarnat;
  mai hi plou i mai hi neva,
  però sempre està mullat.

• Una capelleta
  plena de genteta
  i un capellà enmig
  que predica sempre.

(var.) Una capelleta
tota plena de genteta
i el capellà al mig.

(var.) Un convent de monges blanques,
dintre hi ha un frare vermell
que els hi repica les anques.

(var.) Un convent de monges blanques
i la mare abadessa al mig.

boca, les dents, la llengua.

• Al pou de casa meva
  penja una cosa que,
  estirada, no arriba;
  doblada, sobre.

(var.) Un pouet redó redó,
amb sa corda arrufada hi basta
i allargada no.

boca i braç.

Bibliografia

• Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
• Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
• Escoles Nacionals de Sant Josep. Endevinetes (en català). 1a edició. Eivissa: IEE, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan"). 
• Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus. Els refranys més usuals de la llengua catalana (en català). Barcelona: Llibres de l'Índex, 2016. ISBN 978-84-942889-9-9. 
• Pàmies i Riudor, Víctor. Dites.cat : Locucions, frases fetes i refranys del català (en català). Barcelona: Barcanova, 2012. ISBN 978-84-489-3041-7.