Vés al contingut

Vehicle de llançament lleuger

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Llançament d'un coet Vanguard
Llançament del coet Scout (NASA)

Un vehicle de llançament lleuger (small-lift launch vehicle en anglès) és un vehicle de llançament orbital capaç d'aixecar fins a 2.000 kg a l'òrbita terrestre baixa.[1]

El primer vehicle d'aquest tipus va ser el coet Sputnik, va situar en òrbita un coet transportador orbital no tripulat dissenyat per Sergey Korolyov a la Unió Soviètica, derivat del ICBM R-7 Semyorka. El 4 d'octubre de 1957, el coet va ser utilitzat per realitzar el primer llançament de satèl·lit del món, situant l'Sputnik 1 en una òrbita terrestre baixa.[2][3][4] Els EUA van respondre llançant el coet Vanguard,[5][6] que estava previst que seria el primer vehicle de llançament que utilitzarien per situar un satèl·lit en òrbita. En comptes d'això, la crisi de l'Sputnik causada pel llançament sorpresa de l'Sputnik 1 va fer que els estatunidencs, després de l'error de llançament del Vanguard TV3, a fer orbitar ràpidament el satèl·lit Explorer 1 utilitzant un coet Juno I llançat el 31 de gener de 1958. El Vanguard I va ser el segon llançament orbital amb èxit estatunidenc. D'aquesta manera va començar la cursa espacial, que va donar l'impuls per posar els homes sobre la Lluna amb el programa Apollo dels EUA.[7][8]

Es podria dir que la carrera espacial entre els Estats Units i la Unió Soviètica va començar a finals de la Segona Guerra Mundial, ja que va començar en recuperar la major quantitat de coets V-2 i el personal que hi participava de l'Alemanya Nazi com fos possible.[9] Tres-cents càrregues de vagons amb V-2 i diversos components van ser capturats i enviats als Estats Units, també 126 dels principals dissenyadors del V-2, incloent Wernher von Braun i Walter Dornberger, van marxar a Amèrica. Von Braun, el seu germà Magnus von Braun, i set persones més van decidir lliurar-se als militars dels Estats Units en l'Operació Paperclip per assegurar que no fossin capturats pels soviètics o assassinats pels nazis per evitar la seva captura.[10] Així, el programa V-2 va començar la carrera espacial, tot i que el coet no podia orbitar, arribava a una alçada de 88 km en la trajectòria de llarg abast i fins a 206 km si es llançava verticalment.[11][12][13]

Vehicles de llançament lleugers

[modifica]
Vehicle Origen Fabricant Massa a
LEO
(kg) 		Massa a
altres òrbites
(kg) 		Llançaments Estat Primer vol Últim vol
Vanguard Estats Units Estats Units Martin 9[14] &0000000000000011.00100011(+1) Retirat 1957 1959
Lambda 4S Japó Japó Nissan Motors[15] 26[16] 5 Retirat 1966 1970[cal citació]
Safir Iran Iran Iranian Space Agency 50[17] 4[18][19] Operacional 2008 2015[19]
SSLV Índia Índia ISRO / NewSpace India Limited 500 300 a SSO 2 Operacional 2022 2022
Black Arrow Regne Unit Regne Unit RAE 73[20] 2 Retirat 1969[note 1] 1971
Simorgh Iran Iran Iranian Space Agency 100-350[21] 0 Devel
Naro-1 Corea del Sud Corea del Sud
Rússia Rússia 		KARI/Khrunichev 100[22] 3 Retirat 2009 2013
Unha  North Korea KCST 100[23] 3 Operacional 2009
Volna Rússia Rússia Makeyev 100[24] &0000000000000001.0050001(+5)[25] Operacional 1995[note 2] 2005[25]
Kaituozhe-1 República Popular de la Xina R.P. de la Xina CALT 100[26] 2 Operacional 2002 2003[cal citació]
Diamant França França SEREB 107[27][28] 12 Retirat 1965 1975
Electron Nova Zelanda Nova Zelanda Rocket Lab 300[29] 200 a SSO 13(+2) Operacional 2017 2020
Alpha Estats Units Estats Units Firefly Aerospace 1.000[30] 600 a SSO 0 Desenvolupament
Shavit Israel Israel IAE 160[31] 9 Operacional 1988 2014
Scout Estats Units Estats Units US Air Force/NASA 174[32] 125 Retirat 1961 1994
Mu-4S Japó Japó Nissan Motors[15] 180[16] 4 Retirat 1971 1972
Mu-3C Japó Japó Nissan Motors[15] 195[16] 4 Retirat 1974 1979
MIURA-5 Espanya Espanya PLD Space 300−500[33] 0 Desenvolupament
Tronador II Argentina Argentina CONAE 250[34] 0 Desenvolupament
Shtil' Rússia Rússia Makeyev 280 - 420 [35] 2[25] Operacional 1998 2006
Mu-3H Japó Japó Nissan Motors[15] 300[16] 3 Retirat 1977 1978
Mu-3S Japó Japó Nissan Motors[15] 300[16] 4 Retirat 1980 1984
Long March 1 (CZ-1) República Popular de la Xina R.P. de la Xina CALT 300[36] 2[37] Retirat[38] 1970[37] 1971[37]
Delta 1913 Estats Units Estats Units McDonnell Douglas 328[39] 1[40] Retirat 1973 1973
Delta 2310 Estats Units Estats Units McDonnell Douglas 336[41] 3[40] Retirat 1974 1981
Delta 1410 Estats Units Estats Units McDonnell Douglas 340[42] 1[40] Retirat 1975 1975
VLS-1 Brasil Brasil AEB, INPE 380[43] 2[note 3] Operacional 1997 2003
Delta 1604 Estats Units Estats Units McDonnell Douglas 390[44] 2[40] Retirat 1972 1973
Kuaizhou República Popular de la Xina R.P. de la Xina CALT[cal citació] 400[45] 2[45] Operacional 2013[45] 2014[45]
Falcon 1 Estats Units Estats Units SpaceX 420[46] 5 Retirat[47] 2006 2009
Pegasus Estats Units Estats Units Orbital 443[48] 42[49] Operacional 1990 2013[49]
Sputnik 8K71PS Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques RSC Energia 500[50] 2 Retirat 1957 1957
Start-1 Rússia Rússia MITT 532[51] 350 a SSO[52] 5[53] Operacional 1993 2006
Minotaur I Estats Units Estats Units Orbital 580[54] 10[55] Operacional 2000 2013
Minotaur IV Estats Units Estats Units Orbital 1.735[56] 3(+2)[57] Operacional 2010[57] 2011[57]
Minotaur-C Estats Units Estats Units Orbital 1.450[58] 1.050[58] a SSO 9[59] Operacional[60] 1994 2011
Long March 11 República Popular de la Xina R.P. de la Xina CALT 700[61] 1 Operacional 2015[62]
Paektusan  North Korea KCST 700[63] Retirat 1998
Long March 1D (CZ-1D) República Popular de la Xina R.P. de la Xina CALT 740[64] &-1-100000000000000.0030000(+3) Retirat 1995[note 4] 2002
Mu-3SII Japó Japó Nissan Motors[15] 770[16] 8 Retirat 1985 1995
Athena I Estats Units Estats Units Lockheed Martin 795[65] 515 a GTO 4[66] Retirat 1995 2001
Delta 3913 Estats Units Estats Units McDonnell Douglas 816[67] 1[40] Retirat 1981 1981
J-I Japó Japó IHI Corporation
Nissan Motors[15] 		1.000[68] &-1-100000000000000.0010000(+1) Retirat 1996 1996
Delta 1910 Estats Units Estats Units McDonnell Douglas 1.066[69] 1[40] Retirat 1975 1975
N-I Japó Japó
Estats Units Estats Units 		Mitsubishi Heavy Industries 1.200[70] Retirat 1975 1982[cal citació]
Atlas-Centaur Estats Units Estats Units Lockheed 1.134[71] 2.222 a GTO [72] 148 Retirat 1962 1983
Epsilon Japó Japó IHI Aerospace[73]　　　　　 1.200[16] 1 Operacional[16] 2013
Delta 0900 Estats Units Estats Units McDonnell Douglas 1.300[74] 818 a SSO[40] 2[40] Retirat 1972 1972
Sputnik 8A91 Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques RSC Energia 1.327 2 Retirat 1958 1958
Ariane 1  Europa Aérospatiale 1.400 1.830 a GTO[75] 11[75] Retirat 1979 1986
Kosmos-3M Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Rússia Rússia 		NPO Polyot 1.500[76] 442[77] Retirat 1967 2010
Strela Rússia Rússia Khrunichev 1.400[78] 3[79] Operacional[79] 2003 2014
H-I Japó Japó
Estats Units Estats Units 		Mitsubishi Heavy Industries 1.400[80] 9 Retirat 1986 1992
M-V Japó Japó Nissan Motors[15] (-2000)
IHI AEROSPACE[73] (-2006) 		1.800 - 1.850[16] 7 Retirat 1997 2006
Athena II Estats Units Estats Units Lockheed Martin 1.800[81] 3[82] Retirat[83] 1998 1999
Delta 1900 Estats Units Estats Units McDonnell Douglas 1.800[40] 1[40] Retirat 1973 1973
Delta 2910 Estats Units Estats Units McDonnell Douglas 1.887[40] 6[40] Retirat 1975 1978
Rókot Rússia Rússia Khrunichev 1.950[84] 1.200 a SSO 25[85][86] Operacional 1990

Notes

[modifica]
  1. ↑ Prova suborbital el 1969, primer intent de llançament orbital el 1970
  2. ↑ Primer intent de llançament orbital el 2005
  3. ↑ A third rocket exploded before launch
  4. ↑ Proves de vols suborbitals el 1995, 1997 i 2002, sense intents de llançaments orbitals

Referències

[modifica]
  1. ↑ NASA Space Technology Roadmaps - Launch Propulsion Systems, p.11 Arxivat 2016-03-24 a Wayback Machine.: "Small: 0-2t payloads, Medium: 2-20t payloads, Heavy: 20-50t payloads, Super Heavy: >50t payloads"
  2. ↑ NASA, Sputnik 1
  3. ↑ russianspaceweb.com Sputnik
  4. ↑ (rus) Sputnik Rocket Arxivat 2005-01-03 a Wayback Machine.
  5. ↑ «US Navy, Vanguard Project». Arxivat de l'original el 2020-02-16. [Consulta: 23 abril 2016].
  6. ↑ "The Vanguard Satellite Launching Vehicle — An Engineering Summary". B. Klawans. April 1960, 212 pages. Martin Company Engineering Report No 11022, PDF of an optical copy.
  7. ↑ Kennedy, John F. «Memorandum for Vice President». The White House. Boston, MA: John F. Kennedy Presidential Library and Museum, 20-04-1961. Arxivat de l'original el 21 de juliol 2016. [Consulta: 1r agost 2013].
  8. ↑ Launius, Roger D. «President John F. Kennedy Memo for Vice President, 20 April 1961». A: Apollo: A Retrospective Analysis (PDF). Washington, D.C.: NASA, juliol 1994. OCLC 31825096 [Consulta: 1r agost 2013].  Arxivat [Date error] (2)[Date mismatch], a Wayback Machine. Key Apollo Source Documents Arxivat 2020-11-08 a Wayback Machine..
  9. ↑ "We Want with the West", Time Magazine, 9 December 1946.
  10. ↑ «Wernher von Braun». [Consulta: 4 juliol 2009].
  11. ↑ «Bumper Project». White Sands History - Fact Sheets and Articles. US Army. Arxivat de l'original el 2008-01-10. [Consulta: 2 desembre 2007].
  12. ↑ 'Long-range' en el context del temps. Vegeu l'article de la història de la NASA. Arxivat 2009-01-07 a Wayback Machine.
  13. ↑ Neufeld, Michael J. The Rocket and the Reich: Peenemünde and the Coming of the Ballistic Missile Era. Nova York: The Free Press, 1995, p. 158,160–2,190. 
  14. ↑ astronautix.com, vanguard
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 15,6 15,7 «NISSAN HERITAGE COLLECTION online【その他】プリンス自動車工業小史». Nissan Motors. [Consulta: 8 març 2011].
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 16,6 16,7 16,8 «Satellite Launch Vehicles». Institute of Space and Astronautical Science (ISAS). [Consulta: 4 març 2011].
  17. ↑ jamejamonline.ir, Safir (coet)
  18. ↑ «State television reports Iran launches satellite called 'Fajr' into space amid rocket tests». Fox Business. Arxivat de l'original el 27 de setembre 2015. [Consulta: 12 juny 2015].
  19. ↑ 19,0 19,1 «Safir». [Consulta: 23 desembre 2014].
  20. ↑ Encyclopedia Astronautica, Black Arrow
  21. ↑ [enllaç sense format] http://i004.radikal.ru/1508/a7/94ca7ddf9113.jpg Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
  22. ↑ Space Skyrocket STSAT 2C on Naro-1
  23. ↑ Space Skyrocket, kwangmyongsong-3 on a Unha
  24. ↑ irdt-1 Space Skyrocket on a Volna
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 «Vysota / Volna / Shtil». [Consulta: 23 desembre 2014].
  26. ↑ astronautix.com Kaituozhe-1, also called KY-1
  27. ↑ Space Skyrocket, Aura (D 2B) on a Diamant
  28. ↑ Space Skyrocket, Diamant, retrieved 19 December 2015
  29. ↑ «Rocket Lab Increases Electron Payload Capacity, Enabling Interplanetary Missions and Reusability». [Consulta: 7 agost 2020].
  30. ↑ «Firefly Alpha». Firefly Aerospace. Arxivat de l'original el 2014-10-06. [Consulta: 11 agost 2018].
  31. ↑ spacelaunchreport.com, Shavit Arxivat 2016-11-04 a Wayback Machine. Shavit-1 = 250, Shavit-2 = 300 LEO
  32. ↑ «nasa.gov, NASA, Scout Launch Vehicle Program». Arxivat de l'original el 2016-11-10. [Consulta: 23 abril 2016].
  33. ↑ «Primera prueba de reutilización del futuro lanzador español Miura 5». Eureka. [Consulta: 6 novembre 2020].
  34. ↑ «lanacion.com.ar, Tronador II». Arxivat de l'original el 2017-03-12. [Consulta: 23 abril 2016].
  35. ↑ Space Skyrocket, Shtil
  36. ↑ astronautix.com, Long March 1, also called CZ-1
  37. ↑ 37,0 37,1 37,2 «CZ-1». Gunter's Space Page. [Consulta: 12 febrer 2014].
  38. ↑ «CZ-1». Astronautix.com. [Consulta: 4 novembre 2013].
  39. ↑ Space Skyrocket, Explorer 49 RAE B
  40. ↑ 40,00 40,01 40,02 40,03 40,04 40,05 40,06 40,07 40,08 40,09 40,10 40,11 Gunter, Krebs. «Delta». Gunter's Space Page. Arxivat de l'original el 2 d’agost 2011. [Consulta: 2 agost 2011].
  41. ↑ NASA - National Space Science Data Center, NOAA 5 on a Delta 2310
  42. ↑ Space Skyrocket, GEOS 3-Delta 1410
  43. ↑ Space Skyrocket, VLS-1
  44. ↑ Aviation History, Explorer 47 on Delta 1604, Sept. 38, 1972
  45. ↑ 45,0 45,1 45,2 45,3 «Kuaizhou». Arxivat de l'original el 2 de desembre 2014. [Consulta: 31 desembre 2014].
  46. ↑ Space Skyrocket, Falcon 1
  47. ↑ «Space Exploration Technologies Corporation - Falcon 1». Arxivat de l'original el 2011-01-03. [Consulta: 29 octubre 2010].
  48. ↑ «Parabolicarc.com, NASA Awards Launch for Orbital's Pegasus Rocket, by Doug Messier, April 2, 2014». Arxivat de l'original el de desembre 27, 2016. [Consulta: d’abril 23, 2016].
  49. ↑ 49,0 49,1 «Pegasus». [Consulta: 31 desembre 2014].
  50. ↑ Space Skyrocket, Sputnik 8K71PS
  51. ↑ «fas.org Start1». Arxivat de l'original el 2016-08-13. [Consulta: 23 abril 2016].
  52. ↑ Space Skyrocket, EROS B on Start-1
  53. ↑ Space Skyrocket, Start-1
  54. ↑ «Minotaur I Space Launch Vehicle—Fact Sheet». Orbital Sciences Corporation, 2012. [Consulta: 28 febrer 2012]. «Spacecraft mass-to-orbit of up a 580 kg a LEO (28.5 deg, 185 km)»
  55. ↑ «Minotaur Space Launch Vehicles». Orbital Sciences Corporation, 2012. [Consulta: 28 agost 2012]. «To date, Minotaur has conduced ten missions with a 100% success rate, delivering 33 satellites into orbit.»
  56. ↑ «Minotaur IV Fact sheet» (PDF). Orbital Sciences Corporation, 2010. [Consulta: 4 març 2009].
  57. ↑ 57,0 57,1 57,2 «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 23 de desembre 2015. [Consulta: 22 desembre 2015].
  58. ↑ 58,0 58,1 «Minotaur-C Factsheet», 2014.
  59. ↑ «Taurus / Minotaur-C», 01-05-2014.
  60. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 23 de desembre 2015. [Consulta: 22 desembre 2015].
  61. ↑ «China daily mail, China reveals CZ-11 anti-ASAT rocket, by chankaiyee2, October 8, 2015». Arxivat de l'original el de desembre 22, 2015. [Consulta: d’abril 23, 2016].
  62. ↑ Barbosa, Rui. «China debuts Long March 11 lofting Tianwang-1 trio». NASASpaceFlight.com. [Consulta: 26 setembre 2015].
  63. ↑ Corea, per Christoph Bluth,
  64. ↑ astronautix.com, Long March 1D -(CZ-1D
  65. ↑ Space Skyrocket Athena 1
  66. ↑ «Athena-1». Astronautix.com. [Consulta: 4 novembre 2013].
  67. ↑ Space Skyrocket, Explorer: DE 1 and DE 2 on Delta 3913
  68. ↑ Japan Aerospace Exploration Agency, About J-I Launch Vehicle
  69. ↑ Space Skyrocket, OSO 8 satellite on Delta 1910
  70. ↑ astronautix.com, N-I- Delta
  71. ↑ «Space Launch Report Atlas-Centaur». Arxivat de l'original el 2016-12-20. [Consulta: 23 abril 2016].
  72. ↑ Space Skyrocket, Atlas-Centaur
  73. ↑ 73,0 73,1 «Projects&Products». IHI Aerospace. Arxivat de l'original el 2015-01-22. [Consulta: 8 març 2011].
  74. ↑ Wade, Mark. «Delta 0900». Encyclopedia Astronautica. Arxivat de l'original el 2 d’agost 2011. [Consulta: 2 agost 2011].
  75. ↑ 75,0 75,1 Gunter, Krebs. «Ariane-1, -2, -3, -4». Gunter's Space Page. [Consulta: 2 agost 2011].
  76. ↑ russianspaceweb.com Cosmos3
  77. ↑ Space Skyrocket Kosmos-3M
  78. ↑ russianspaceweb.com, Strela
  79. ↑ 79,0 79,1 «Strela». Gunter's Space Page. [Consulta: 23 desembre 2014].
  80. ↑ space.skyrocket JERS (Fuyo) on a H-1
  81. ↑ «NASA, Athena Mission Planner’s Guide 26 August 2012». Arxivat de l'original el 7 de gener 2017. [Consulta: 23 d’abril 2016].
  82. ↑ «Athena-2». Astronautix.com. [Consulta: 4 novembre 2013].
  83. ↑ Space Skyrocket, Athena-2
  84. ↑ nasaspaceflight.com, Rokot, Russia’s Rokot launches with three Rodnik satellites, September 23, 2015, by Chris Bergin
  85. ↑ «Rokot (Rockot)». Gunter's Space Page. [Consulta: 23 desembre 2014].
  86. ↑ «Rockot Launch Vehicle». Khrunichev.ru. [Consulta: 4 novembre 2013].

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Mallove, Eugene F.; Matloff, Gregory L. The Starflight Handbook: A Pioneer's Guide a Interstellar Travel. Wiley, 1989. ISBN 0-471-61912-4. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vehicle_de_llançament_lleuger&oldid=33198491»