Universitat Nacional Autònoma de Mèxic
La Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (en castellà: Universidad Nacional Autónoma de México, UNAM) és la universitat pública més prestigiosa de Mèxic i la més antiga d'Amèrica.
Va ser fundada el 1910 amb el nom d'Universitat Nacional de Mèxic. El 2007, el seu Campus Central fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El 2009 tenia 300.000 estudiants, més de 30.000 professors i 450 anys d'història.[1]
El 23 d'octubre de 2009, la UNAM va ser reconeguda amb el Premi Príncep d'Astúries, en la categoria de Comunicació i Humanitats, per l'impuls de diversos corrents del pensament humanístic i democràtic, convertint-se en la primera universitat pública del món en rebre aquest guardó.[2][1]
En el Rànquing de Xangai de 2021 estava classificada entre la 201 i la 300 del món,[3] i en el QS World University Rankings 2022 era considerada classificada en el lloc 105 del món.[4]
Història
[modifica]Va ser fundada el 1551, amb el nom Real y Pontificia Universidad de México. Va inaugurar els seus cursos el 25 de gener de 1553 quan era virrei de la Nova Espanya Luis de Velasco i Ruiz de Alarcón, i a partir del 1595 es va convertir en «Reial i Pontifícia», mitjançant butlla concedida pel papa Climent VIII.[5]
El 1778 es van iniciar els estudis de Cirurgia i el 1792 els de Mineria. El 1794 es van establir els estudis de les Belles Arts.[5]
El 1910 va ser fundada com a Universitat Nacional de Mèxic a partir del projecte de promoció de Justo Sierra Méndez (1848-1912), escriptor i polític mexicà.[5]
El 1929 va obtenir l'autonomia administrativa del govern, fet que li va permetre la llibertat de definir el seu propi pla d'estudis i gestionar el seu propi pressupost sense interferències governamentals, potenciant la seva llibertat i independència acadèmiques.
També va ser el bressol del moviment estudiantil de 1968 que es va convertir en una rebel·lió nacional contra el govern autocràtic i va iniciar Mèxic en una odissea de tres dècades cap a la democràcia.[6]
El 1968 va ser una seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1968 en el seu campus principal Campus central de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, inscrit com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. En aquest mateix any, juntament amb el COO, va realitzar el Primer Congrés Internacional de Dret de l'Esport on algunes de les conclusions van ser: prohibir el dopatge a l'esport, exhortar a la no interferència del moviment esportiu internacional per raons polítiques, considerar l'estudi i la pràctica de l'esport un dret de la infantesa i la joventut i portar l'esport als camperols.[7]
El juny de 2009 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats per [esdevenir] el model acadèmic i formatiu per a moltes generacions d'estudiants de diversos països i nodrir l'àmbit iberoamericà de valuosíssims intel·lectuals i científics.[8]
El 2011 va publicar una antologia de contes catalans amb catorze autors inclosos a l'antologia de narrativa catalana com Mercè Rodoreda, Salvador Espriu, Pere Calders, Joan Perucho, Jesús Moncada i Carme Riera.[9]
El 2015 va anomenar doctors honoris causa als catalans l'antropòleg i sociòleg Roger Bartra i al que va ser president de la UNESCO Federico Mayor Zaragoza.[10]
Escut
[modifica]El logotip de la universitat va ser dissenyat per José Vasconcelos l'any 1920, ideòleg de la identitat panamericana i de la cultura mexicana. Com a rector de la universitat, va expressar la importància d'acabar amb l'opressió i els sagnants enfrontaments d'abans, sent els nous camps de batalla els de la cultura i l'educació, com a mitjans per aconseguir una nova era d'unificació dels llatinoamericans. Va imprimir aquesta visió al segell de la universitat, amb una àguila mexicana i un còndor andí, formant una àguila de dos caps recolzada per una al·legoria de volcans i cactus (una referència al mite fundacional de Tenochtitlán). A la part central de l'escut hi ha el mapa d'Amèrica Llatina, que va des de la frontera nord de Mèxic fins al cap d'Hornos. Emmarcant aquest mapa hi ha la frase «Per al meu poble l'esperit parlarà». A la part superior del segell hi ha una cinta que diu «Universitat Nacional Autònoma de Mèxic».[11]
Premis Nobel
[modifica]Els Premis Nobel mexicans van estudiar a l’UNAM:[12]
- Alfonso García Robles (premi Nobel de Pau, 1982. Va estudiar dret a l’UNAM)
- Octavio Paz (Premi Nobel de Literatura, 1990. Va estudiar la carrera de dret i filosofia a la UNAM, no aconseguint concloure els seus estudis)
- Mario J. Molina (Premi Nobel de Química, 1995. Va estudiar la carrera d'enginyer químic a la UNAM)
Patrimoni de la Humanitat
[modifica]El 2007, el seu Campus Central fou declarat patrimoni de la Unesco. Al mur sud de l'edifici de la Rectoria es troba el mural de 1956 de l’artista David Alfaro Siqueiros «El poble a la Universitat, la Universitat al poble. Per una cultura nacional neohumanista de profunditat universal», una esculptopintura de relleu en estructures de ferro revestides de ciment cobertes amb mosaics de vidre, de 304,15 m².[13]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Universidad Nacional Autónoma de México, Príncipe de Asturias de Comunicación y Humanidades» (en castellà). RTVE, 10-06-2009. [Consulta: 16 agost 2023].
- ↑ «UNAM, a 10 años del Premio Príncipe de Asturias» (en castellà). Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM), 23-10-2019. [Consulta: 16 agost 2023].
- ↑ «2021 Academic Ranking of World Universities» (en anglès). Shanghai Ranking. [Consulta: 31 octubre 2021].
- ↑ «QS World University Rankings 2022» (en anglès). QS Top Universities. [Consulta: 31 octubre 2021].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Cronología Histórica de la UNAM» (en castellà). UNAM, 05-07-2017. Arxivat de l'original el 2017-07-05. [Consulta: 16 agost 2023].
- ↑ Preston, Julia. «University Officials Yield to Student Strike in Mexico» (en anglès). New York Times, 08-06-1999. [Consulta: 16 agost 2023].
- ↑ «Vista de Primer Congreso Internacional de Derecho del Deporte (México, D. F.)». [Consulta: 16 agost 2023].
- ↑ Acta del jurat[Enllaç no actiu] (castellà)
- ↑ «La Universitat Nacional Autònoma de Mèxic publica una antologia de contes catalans». Ara Llegim, 10-11-2011. [Consulta: 16 agost 2023].
- ↑ «La Universitat Nacional Autònoma de Mèxic fa 2 catalans doctors Honoris Causa». L'Informatiu. RTVE, 10-08-2015. [Consulta: 16 agost 2023].
- ↑ «“Por mi raza hablará el espíritu”, el despertar de una larga noche de opresión: Vasconcelos» (en castellà). Boletín UNAM-DGCS-135. Ciudad Universitaria UNAM, 26-02-2019. [Consulta: 16 agost 2023].
- ↑ Medina Martínez, Rafael. «Las coincidencias de los premios Nobel mexicanos» (en castellà). El Universal, 12-10-2020. [Consulta: 16 agost 2023].
- ↑ «David Alfaro Siqueiros, un artista cuya obra ha trascendido el tiempo y las fronteras». Consejo Nacional para la Cultura y las Artes, 06-12-2015. Arxivat de l'original el 2015-12-06. [Consulta: 16 agost 2023].
Vegeu també
[modifica]- Biblioteca Nacional de Mèxic
- Campus central de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic
- Universidad Autónoma de Aguascalientes
Enllaços externs
[modifica]
1981: María Zambrano · 1982: Mario Bunge · 1983: diari El País · 1984: Claudio Sánchez Albornoz · 1985: Josep Ferrater i Mora · 1986: grup O Globo · 1987: revistes El Tiempo i El Espectador · 1988: Horacio Saénz · 1989: Pedro Laín Entralgo i Fondo de Cultura Económica · 1990: Universidad José Simeón Cañas · 1991: Luis María Ansón · 1992: Emilio García Gómez · 1993: revista Vuelta · 1994: missions espanyoles a Ruanda i Burundi · 1995: Agència EFE i José Luis López Aranguren · 1996: Indro Montanelli i Julián Marías Aguilera · 1997: Václav Havel i CNN · 1998: Reinhard Mohn · 1999: Instituto Caro y Cuervo · 2000: Umberto Eco · 2001: George Steiner · 2002: Hans Enzensberger · 2003: Ryszard Kapuściński i Gustavo Gutiérrez Merino · 2004: Jean Daniel · 2005: Goethe-Institut, Instituto Cervantes, Instituto Camões, Alliance Française, Società Dante Alighieri i British Council · 2006: National Geographic Society · 2007: revistes Nature i Science · 2008: Google · 2009: Universitat Nacional Autònoma de Mèxic · 2010: Zygmunt Bauman i Alain Touraine · 2011: Royal Society · 2012: Shigeru Miyamoto · 2013: Annie Leibovitz · 2014: Quino · 2015: Emilio Lledó · 2016: James Nachtwey · 2017: Les Luthiers · 2018: Alma Guillermoprieto · 2019: Museu del Prado |
