Tetraciclina
Malaltia objecte | clamidiosi, acne, rickettsiosi, gonorrea, bronquitis aguda, infecció bacteriana per gramnegatius i malaltia vascular perifèrica |
---|---|
Dades clíniques | |
Risc per l'embaràs | categoria D per a l'embaràs a Austràlia i categoria D per a l'embaràs als EUA |
Grup farmacològic | Achromycin (en) |
Codi ATC | S02AA08, S01AA09, J01AA07, D06AA04, S03AA02, A01AB13 i J01AA |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C22H24N2O8 |
Massa molecular | 444,1533 Da |
Identificadors | |
Número CAS | 60-54-8 |
PubChem (SID) | 54675776 i 51580080 |
IUPHAR/BPS | 10927 |
DrugBank | DB00759 |
ChemSpider | 10257122 |
UNII | F8VB5M810T |
KEGG | D00201 |
ChEBI | 27902 |
ChEMBL | CHEMBL1440 |
PDB ligand ID | TAC |
AEPQ | 100.000.438 |
La tetraciclina (en anglès: Tetracycline) és un antibiòtic d'ampli espectre produït pel gènere d'actinobacteris Streptomyces, que està indicada contra moltes infeccions bacterianes. Actua inhibint la síntesi de proteïnes. Es fa servir per al tractament de l'acnè i ha jugat un gran paper per disminuir la mortalitat pel còlera. Comercialment es presenta amb les marques Sumycin, Terramycin, Tetracyn, i Panmycin, entre altres. Actisite és en forma de fibres en aplicacions dentals. Hi ha tota una sèrie de derivats coneguts com a antibiòtics tetraciclins.
Història
[modifica]Va ser descobert en productes naturals per Benjamin Minge Duggar i descrit el 1948.[1] El primer antibiòtic d'aquest tipus va ser l'Aureomycin, el 1945.
Les mòmies de Núbia estudiades el 1990 van presentar alts nivells de tetraciclina; evidenciant que la cervesa que prenien en aquells temps n'era la font.[2]
Precaucions, contraindicacions i efectes secundaris
[modifica]- Taques en les dents en desenvolupament
- Pot haver decoloració de les dents en nens
- Inactivat per l'ió Ca2+, no s'ha de prendre amb llet, iogurt, i altres lactis
- Inactivat per l'alumini, ferro i zinc, no s'ha de prendre a conjuntament de remeis contra la indigestió
- Inactivat per antiàcids comuns
- Fotosensivitat en la pell; no es recomana prendre el sol ni la llum intensa
- Induïda per medicaments lupus, i hepatitis
- Pot induir fetge gra microvesicular.
- Tinnitus
- Pot interferir amb methotrexate
- Pot causar complicacions respiratòries i també xoc anafilàctic en alguns individus
- Evitar-la en embaràs pot afectar el creixement dels ossos del fetus
- Passa a la llet materna i s'ha d'evitar alletar els infants[3]
Notes
[modifica]- ↑ Klajn, Rafal, Chemistry and chemical biology of tetracyclines, Accés 20 de juny de 2007.
- ↑ George Armelagos. «Take Two Beers and Call Me in 1,600 Years - use of tetracycline by Nubians and Ancient Egyptians». American Museum of Natural History, maig 2000. Arxivat de l'original el 2007-12-17. [Consulta: 19 desembre 2007].
- ↑ kidsgrowth.org --> Drugs and Other Substances in Breast Milk Arxivat 2007-06-23 at Archive.is Retrieved on June 19, 2009