Terrerola rogenca
Alaudala rufescens  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Dades | |
| Nombre de cries | 3,5 |
| Període d'incubació de l'ou | 13 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 216912644 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Alaudidae |
| Gènere | Alaudala |
| Espècie | Alaudala rufescens (Vieillot, 1819) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Alauda rufescens |
| Distribució | |
| Endèmic de | |
.svg){kind=icon}
La terrerola rogenca o terrolot de prat (Calandrella/Alaudala rufescens) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes molt semblant a la terrerola vulgar.
Morfologia
[modifica]- Fa 14 cm de llargària total.
- En comparança amb la terrerola vulgar té el mantell un xic més fosc, el pit llistat i li manquen les taques negres del coll.
- Bec curt i fort.
Subespècies
[modifica]- Calandrella rufescens aharonii
- Calandrella rufescens apetzii
- Calandrella rufescens athensis
- Calandrella rufescens beicki
- Calandrella rufescens cheleensis
- Calandrella rufescens heinei
- Calandrella rufescens kukunoorensis
- Calandrella rufescens leucophaea
- Calandrella rufescens minor
- Calandrella rufescens nicolli
- Calandrella rufescens niethammeri
- Calandrella rufescens persica
- Calandrella rufescens polatzeki
- Calandrella rufescens pseudobaetica
- Calandrella rufescens rufescens
- Calandrella rufescens seebohmi
- Calandrella rufescens somalica
- Calandrella rufescens stegmanni
- Calandrella rufescens tangutica
Reproducció
[modifica]
És una au nidificadora al Principat de Catalunya i realitza la posta (2-3 ous) a l'abril-juny. Nia a terra.
Alimentació
[modifica]Menja llavors i, especialment a l'època de cria, insectes.
Hàbitat
[modifica]Als Països Catalans viu a les platges i a les dunes del Delta de l'Ebre que tenen poca vegetació.
Distribució geogràfica
[modifica]Viu a l'Àfrica del Nord, a la península Ibèrica fins a l'Ebre, i des de Turquia fins a Mongòlia i la Xina.
Costums
[modifica]- Fa un cant, quan vola a gran alçada, i un crit, quan vola baix, diferents dels de la terrerola vulgar.[1]
- Moltes poblacions (incloent-hi les ibèriques i les nord-africanes) són sedentàries però algunes asiàtiques septentrionals hivernen més al sud.
Estat de conservació
[modifica]- Població catalana: 418-1.885 parelles.
- Població europea: 1.600.000-4.000.000 parelles (representa el 25-49% de la població mundial).
Referències
[modifica]- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 79. ISBN 84-315-0434-X
