Vés al contingut

Teròpodes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Teròpode)
Infotaula d'ésser viuTeròpodes
Theropoda Modifica el valor a Wikidata

Herrerasaurus ischigualastensis Modifica el valor a Wikidata
Període
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdreSaurischia
SubordreTheropoda Modifica el valor a Wikidata
Marsh, 1881
Infraordres

Els teròpodes (Theropoda, 'peu de bèstia') són un grup de dinosaures saurisquis bípedes. Encara que als seus començaments eren carnívors, un cert nombre de famílies evolucionaren a herbívors durant el Juràssic (els Therizinosauria). Els teròpodes aparegueren durant el Carnià, al Triàsic superior (220 milions d'anys), i van ésser els únics grans carnívors terrestres des del Juràssic fins a la cloenda del període Cretaci. Avui són representats per les 9.300 espècies d'ocells, els quals van evolucionar al Juràssic superior a partir de certs petits celurosaures.

Història evolutiva

[modifica]

Durant el Triàsic superior, un cert nombre de dinosaures prototeròpodes i teròpodes van cohabitar.

El primer dinosaure carnívor conegut i el més primitiu és Eoraptor, de l'Argentina, i l'herrerasaure, conegut del Triàsic superior de l'Amèrica del Sud i Nord-amèrica (i possiblement també a l'Índia i Sud-àfrica). Els experts rebutgen la idea que aquests animals siguin teròpodes basals, saurisquis basals o anteriors a la separació entre els saurisquis i els ornitisquis].

Els primers teròpodes i també els més primitius (també coneguts com a euteròpodes, és a dir, els vertaders teròpodes) són els Coelophysidae, un grup distribuït pel món sencer, els quals eren de construcció molt lleugera i aparentment gregaris (Coelophysis, Syntarsus). Aquests reeixits animals continuaren des del Carnià tardà fins al Toarcià. Encara que a les recents classificacions eren inclosos als Ceratosauria i considerats com una branca d'uns teròpodes més avençats (Rowe & Gauthier 1990), possiblement foren els antecessors de tots els teròpodes.

Els autèntics ceratosaures (incloent-hi el ceratosaure o el carnotaure) apareixen durant el Juràssic primerenc, i continuaren des del Juràssic superior a Lauràsia, fins al final del Cretaci a Gondwana,en la forma del llinatge dels abelisàurids.

Els Tetanurs són més especialitzats que no pas els ceratosàurids. Es subdivideixen en els espinosauroïdeus o torvosauroïdeus (originalment anomenat Megalosaurus) els quals eren els més comuns durant el Juràssic mitjà però així i tot continuaren fins al Cretaci mitjà, i els Avetheropoda. El darrer clade -com el seu nom indica- són els més propers a les aus, i són dividits en els carnosaures i els celurosaures.

Així i tot, durant el Juràssic superior només n'hi havia quatre de llinatges de teròpodes -ceratosàurids, torvosàurids, carnosàurids i celurosàurids. Tots quatre grups van sobreviure en el Cretaci, encara que només dos -els abelisàurids i els celurosàurids semblen haver arribat al final del període. Eren geogràficament separats, els primers a Gondwana i els segons a l'Asiamèrica.

De tots els grups de teròpodes, els celurosàurids eren de lluny els més diversos. Alguns clades de coleurosaures que van prosperar durant el Cretaci foren els tiranosàurids, incloent-hi els famós Tyrannosaurus rex, els dromeosàurids, incloent-hi els famosos Velociraptor i Deinonychus, els quals són molt semblants a l'Archaeopteryx (Ostrom 1969, Paul 1988, Dingus & Rowe 1998), els troodòntids, els omnívors oviraptòrids, els herbívors ornitomímids ("dinosaures estruç") i els terizinosàurids, el qual es troba entre formes carnívores i herbívores), i els ocells, l'únic llinatge dinosaurià que sobrevisqué a l'extinció massiva del Cretaci. Mentre les arrels d'aquests diversos grups haurien d'ésser al Juràssic mitjà, només esdevingueren abundosos durant el Cretaci inferior.

Classificació

[modifica]

Cladograma

[modifica]

El següent cladograma està adaptat de Weishampel et al., 2004.[1]

Theropoda

Ceratosauria

?Coelophysoidea


Neoceratosauria

Ceratosauridae



Abelisauroidea




Tetanurae

Spinosauroidea


Avetheropoda
Carnosauria

Monolophosaurus



Allosauroidea



Coelurosauria

Compsognathidae


Tyrannoraptora

Tyrannosauroidea


Maniraptoriformes

Ornithomimosauria


Maniraptora

Oviraptorosauria (incl. Therizinosauroidea)


Paraves

Eumaniraptora

Deinonychosauria



Avialae













Vegeu també

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. Weishampel, David B.; Dodson, Peter; Osmólska, Halszka (editors) (2004). The Dinosauria, Second Edition. University of California Press., 861 p.

Bibliografia

[modifica]
  • Carrano, M. T., Sampson, S. D. & Forster, C. A., (2002), L'osteologia del Masiakasaurus knopfleri, un petit abelosauroide del Cretaci superior de Madagascar, Journal of Vertebrate Paleontology, Vol. 22, #3, p. 510-534
  • Dingus, L. & Rowe, T. (1998), The Mistaken Extinction: Dinosaur Evolution and the Origin of Birds, Freeman
  • Kirkland, J. I., Zanno, L. E., Sampson, S. D., Clark, J. M. & DeBlieux, D. D., (2005) Un primitiu therizinosauroide del Cretaci primerenc de Utah, Nature: Vol. 435, p. 84-87
  • Mortimer, M., (2001) "Rauhut's Thesis", Dinosaur Mailing List Archives, 4 Jul 2001
  • Ostrom, J.H. (1969). Osteologia del Deinonychus antirrhopus, un inusual teròpode del baix Cretaci de Montana, Peabody Museum Nat. History Bull., 30, 1-165
  • Paul, G.S., (1988) Predatory Dinosaurs of the World Simon and Schuster Co., New York (ISBN 0671619462)
  • ----- (2002) Dinosaurs of the Air (ISBN 0801867630):
  • Rowe, T., & Gauthier, J., (1990) Ceratosauria. 151-168 in Weishampel, D. B., Dodson, P., & Osmólska, H. (editors), The Dinosauria, University of California Press, Berkley, Los Angeles, Oxford.