Xarrasclet
Spatula querquedula  | |
|---|---|
 Viladecans, Catalunya. | |
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22680313 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Anseriformes |
| Família | Anatidae |
| Gènere | Spatula |
| Espècie | Spatula querquedula (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Spatula querquedula
|
| Protònim | Anas querquedula |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
_--_Male_%26_Females_near_Hodal_I_Picture_2114.jpg)
El xarrasclet,[1] roncadell o anedó i cerceta[2] o cetla blanca[3] (Spatula querquedula) és una espècie d'ocell de l'ordre dels anseriformes i una mica més gros que el xarxet comú. És el símbol del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, on l'anomenen pel nom local d'ànec roncaire.[4] Modernament se l'ha inclòs en el gènere Spatula com S. querquedula.
Morfologia
[modifica]- Fa 38 cm de llargària.
- El mascle pesa 250-600 g i la femella 250-550 g.
- El bec mesura 3,5-4,5 cm.
- Té una banda blanca que li va des de l'ull fins al clatell.
- Són característiques les plomes llargues, amb bandes negres i blanques que li cauen sobre els costats grisos.
Reproducció
[modifica]Condiciona un niu amb joncs, herba i plomissol i, pel maig o abans, a l'abril, hi pon 10 o 11 ous, que incuba durant 22 dies. Després de 30 dies, els polls, alimentats per la femella, surten del niu.
Alimentació
[modifica]Es nodreix amb escarabats d'aigua, peixets i vegetació aquàtica.[5]
Hàbitat
[modifica]Viu en aigües dolces.
Distribució geogràfica
[modifica]Habita Europa entre els 64º de latitud nord i els Pirineus, la Itàlia central, Albània i Bulgària. Als Països Catalans, es troba entre la vegetació espessa dels Aiguamolls de l'Empordà, i és el símbol d'aquest parc natural. També es troba al Delta de l'Ebre, on nidifica a l'illa de Buda.
Costums
[modifica]Hiverna en alguns indrets de les costes mediterrànies i a l'Àfrica tropical. Als Països Catalans és un ocell freqüent com a migrador, però no com a niador (entre altres raons, perquè les vies de migració, que el porten fins a l'Àfrica tropical, no passen exactament per territori català).
Referències
[modifica]- ↑ «Xarrasclet». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 11 desembre 2024(català)
- ↑ «La caça i els cans a les Balears (segles XIII - XIX)». Consell de Mallorca, 01-02-2018. Arxivat de l'original el 2018-02-01. [Consulta: 6 agost 2021].
- ↑ https://cs-static-pro.s3.amazonaws.com/cobi%2Fmedia%2Fpollensa.com%2Fcms_page_media%2F13%2Faus_02-09-20.pdf
- ↑ Vegeu els itineraris en pdf, en particular el "Itinerari número 2. De l'aparcament del Mas del Matà a la platja de les Llaunes", a baix de tot a la plana sobre itineraris, pàgina oficial del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà (GenCat).
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 28. ISBN 84-315-0434-X
Enllaços externs
[modifica]- «Xarrasclet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Estudi de la població de xarrasclets al Principat de Catalunya. (català)
- Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)
- Fotografies d'aquest ocell. (anglès)
- Hàbitat i comportament social d'aquest ocell. (francès)
