Vés al contingut

Silvialita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralSilvialita
Fórmula química(Ca,Na)₄(Al₆Si₆O24)(SO₄,CO₃)
EpònimSilvia Hillebrand (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusProvíncia de McBride, Regió de Charters Towers, Queensland, Austràlia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.FB.15
Nickel-Strunz 9a ed.9.FB.15 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·lítetragonal
Colorblanc, groguenc clar
Duresa5,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc
Diafanitattransparent
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1,585 nε = 1,558
Birefringènciaδ = 0,027
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1998-010
SímbolSlv Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La silvialita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'escapolita. Va ser anomenada així per Silvia Hillebrand, filla de Gustav Tschemak von Sessenegg, un mineralogista australià.

Característiques

[modifica]

La silvialita és un silicat de fórmula química (Ca,Na)₄(Al₆Si₆O24)(SO₄,CO₃). Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la silvialita pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita, meionita i alloriïta.

Formació i jaciments

[modifica]

Ha estat descrita a Austràlia i a Alemanya. S'ha descrit en xenòlits mantèlics de granulita amb granat en nefelinites olivíniques.[2] Als territoris de parla catalana ha estat descrita al volcà Pomereda, a Olot (Garrotxa).[3]

Referències

[modifica]
  1. «Silvialite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. Barthelmy, Dave. «Silvialite Mineral Data». [Consulta: 11 març 2018].
  3. Torró, L.; Martin, R. F., Schumann, D., Cox, J., Galí Medina, S., & Melgarejo Draper, J. C. «The incipient flash melting of scapolite and plagioclase megacrysts in alkali basalts of the Olot suite, Catalunya, Spain, and at Chuquet Genestoux, Puy-de-Dôme, France». European Journal of Mineralogy, 30, 1, 2018, pàg. 45-59 [Consulta: 5 febrer 2024].