Sants-Montjuïc
| |||||
| Tipus | districte de Barcelona  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Epònim | Sants i Montjuïc | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Barcelona | ||||
| Àmbit funcional territorial | Àmbit Metropolità de Barcelona | ||||
| Comarca | Barcelonès | ||||
| Municipi | Barcelona | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 187.026 (2021) (8.152,83 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 22,94 km² | ||||
| Banyat per | Llobregat i mar Mediterrània | ||||
| Lloc web | ajuntament.barcelona.cat… | ||||
Sants-Montjuïc és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona. És el districte III, es troba al sud de la ciutat i és el més extens de Barcelona amb una superfície de 2.294 hectàrees. Limita amb el terme municipal de l'Hospitalet de Llobregat i el Prat de Llobregat, també limita amb els districtes barcelonins de les Corts, l'Eixample i Ciutat Vella. L'1 de gener de 2009 hi vivien 184.543 habitants.
Configuració
[modifica]El districte de Sants-Montjuïc, definit el 1984, amalgama[1] tres unitats urbanístiques clarament diferenciades per motius històrics i de percepció veïnal:
- Sants, antic municipi agregat el 1897[2] i compost per Sants, Badal (avui Sants-Badal), Hostafrancs, la Bordeta, la Font de la Guatlla i Magòria;
- Montjuïc i el Poble Sec, històricament del sector fora muralla del municipi de Barcelona (i no pas de Sants);
- la Marina de Sants i Zona Franca, urbanitzades, sobretot, al llarg del segle xx, en territoris agregats a Barcelona a costa de Sants (1897) i de l'Hospitalet de Llobregat (1920), respectivament.
D'altra banda, la faixa històricament santsenca situada entre la travessera de les Corts, al nord, i l'avinguda de Madrid, al sud, fou atribuïda el 1984 al districte de les Corts.
Divisió administrativa
[modifica]Set barris de Barcelona formen part del districte de Sants i Montjuïc. A més a més, el districte inclou la muntanya de Montjuïc i el sector anomenat Zona Franca - Port. Aquest últim aglutina el polígon de la Zona Franca i la major part del Port de Barcelona. Els barris del districte són:
| Codi | Nom del barri | Població (2022) | Superfície (ha) | Densitat (hab/ha) |
|---|---|---|---|---|
| 11 | El Poble-sec | 39.143 | 94,3 | 434,8 |
| 12 | La Marina del Prat Vermell | 1.517 | 75,3 | 14,4 |
| 13 | La Marina de Port | 30.428 | 125,5 | 240,1 |
| 14 | La Font de la Guatlla | 10.359 | 30,2 | 342,1 |
| 15 | Hostafrancs | 15.859 | 41,0 | 395,1 |
| 16 | La Bordeta | 19.227 | 57,7 | 326,5 |
| 17 | Sants-Badal | 24.208 | 41,1 | 596,9 |
| 18 | Sants | 43.029 | 109,8 | 386,6 |
| - | AEI Montjuïc | 0 | 366,1 | 0 |
| - | AEI Zona Franca - Port | 0 | 1.353,1 | 0 |
| III | Sants i Montjuïc | 183.767 | 2.294,0 | 80,4 |
Sense reconeixement oficial, hi existeix també el petit barri de Magòria.
Història
[modifica]Santa Maria de Sants fou un municipi independent del pla de Barcelona, constituït al segle xviii, que incloïa el territori dels actuals barris de Sants (nucli principal del municipi), Sants-Badal, la Bordeta, Hostafrancs, la Font de la Guatlla, Magòria, la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell. Aquests dos últims, anomenats la Marina de Sants, o simplement la Marina, amb l'antic barri del Port com a nucli principal.
Els terrenys on es troben actualment Hostafrancs, la Font de la Guatlla i Magòria foren cedits a Barcelona el 1839 a canvi d'uns terrenys de la Marina de Sants que pertanyien al terme municipal de Barcelona. En aquest indret es té notícia que, a prop de l'església, es van trobar restes romanes corresponents a restes de murs i sepultures amb tancament de tègula. A banda sembla que en aquest lloc va aparèixer un mil·liari que s'hauria de relacionar amb el possible pas d'una via romana per aquest lloc.[3]
Al llarg del segle xix Sants fou un dels centres de la industrialització catalana, amb fàbriques tan importants com el Vapor Vell (1842) i el Vapor Nou (1849).[4] D'ací en prové el caràcter eminentment popular, d'origen obrer i menestral, comú amb Hostafrancs durant dècades.
El 1897 el municipi de Sants fou agregat a Barcelona, juntament amb altres municipis del pla de Barcelona. En les dècades següents Hostafrancs culminà la integració en Sants, mentre, a redós de Montjuïc, nasqueren els barris actuals de la Font de la Guatlla i Magòria. Alhora, la industrialització transformava profundament la Marina, que tendí a desvincular-se de Sants i a formar unitat amb la naixent Zona Franca (sorgida en territoris històricament hospitalencs).
Al llarg del segle xx Barcelona conegué fins a tres reestructuracions dels districtes (1933, 1949 i 1984). L'actual divisió en districtes s'adoptà el 1984, moment en què s'agruparen en un sol districte, Sants i Montjuïc, els antics districtes II (la Marina de Sants, Montjuïc i el Poble-sec) i VII (Sants, Hostafrancs i la Bordeta). En aquella mateixa ocasió, el límit entre Sants i les Corts, que tradicionalment era la travessera de les Corts, es traslladà a l'avinguda de Madrid, amb què un sector històricament santsenc passà a integrar-se en el districte de les Corts.
Com a la resta del municipi de Barcelona, la divisió actual en barris hi fou introduïda el 2006.
Vegeu també
[modifica]- Seu del Districte de Sants-Montjuïc
- Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc
- Llista de monuments de Sants-Montjuïc
- Urbanisme de Barcelona
- Agregacions municipals de Barcelona
- Hodonímia de Barcelona
- Església de Santa Maria de Sants
Referències
[modifica]- ↑ Port de Barcelona a banda.
- ↑ El sector d'Hostafrancs-la Font de la Guatlla-Magòria, ja el 1839.
- ↑ «Sants-Montjuïc». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ Hostafrancs, urbanitzat alhora, confluí amb Sants, malgrat les dècades de divisió municipal.
