Santa Maria del Collet
Santa Maria del Collet | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Església i ermita | |||
Primera menció escrita | 1238[1] | |||
Construcció | segle xii - | |||
Característiques | ||||
Estat d'ús | mas, masia, ara en desús | |||
Estil arquitectònic | romànic amb elements gòtics | |||
Material | Pedra local | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà) | |||
| ||||
Bé cultural d'interès local | ||||
Id. IPAC | 6964 | |||
Conservació i restauració | ||||
1441[2] | abandonat com a monestir | |||
2000 | Adquirit per l'ajuntament de Calonge | |||
Activitat | ||||
Categoria | ermita, antic monestir | |||
Diòcesi | bisbat de Girona (parròquia de Sant Antoni de Calonge) | |||
Religió | catolicisme | |||
Santa Maria del Collet també coneguda com a Santa Maria del Mar és actualment una ermita resta del que era un petit monestir de monges benedictines a un turó al pla de Calonge. És un monument protegit com a Bé Cultural d'Interès Local. Els seus orígens daten del segle xii. Forma la continuació d'un anterior assentament romà, la vil·la romana del Collet.[3]
L'indret, amb el monestir i les terres contigües, que es van anar adquirint a través de donacions o compres, eren administrats per la comunitat religiosa sota la direcció de la priora, tot i que no van arribar a ser mai de gran extensió. La seva vida girava a l'entorn del recolliment, la pregària, el treball i l'acollida dels pelegrins.
La comunitat de religioses hi va viure durant uns quants segles, exposada a tota mena de calamitats: les ràtzies que patien per part de la pirateria, les pestes, els aiguats del Rec Madral i les males anyades al camp. Hi hagué una època en què al monestir, només el sostenia una sola monja. Les edificacions, pel poc manteniment que s'hi feia, van deixondir i es va optar per cedir l'ús i el cultiu de les terres a tercers, conservant-ne la titularitat. L'antiga casa de pagès s'ha habilitat com a masia residencial.[4]
L'ajuntament de Calonge preveu restaurar la finca i considera transformar-la en centre d'interpretació de les ruïnes romanes del Collet.[5]
L'agost de 2014 se li va instal·lar una nova campana, obra de la foneria Rifer.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Antoni Mora i Vergés Ermita de Santa Maria, o de Sant Antoni del Collet Relats en català, 6 d'abril de 2011
- ↑ «Santa Maria del Collet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Pere Caner, Les masies de Calonge, Contribució a l'estudi de la pagesia calongina Annals Gironins, IEG, 1972, vol. 21, pàgina 333
- ↑ El Collet, Puigsesforques i el pla de Calonge, "Entre la història i la natura“, Ajuntament de Calonge, 2a edició, sine dato
- ↑ Joan Badia i Homs, El Collet, un parc arqueològic irrenunciable en el seu conjunt Arxivat 2014-07-14 a Wayback Machine., El Punt, 17 de desembre del 2002
- ↑ «L'erminta de Santa Maria del Colet a Calonge ja té campana». El Punt Avui, 10-08-2014 [Consulta: 12 agost 2014].