Rèmora comuna

Rèmora comuna
Remora remora
	;
Estat de conservació
	Risc mínim
UICN	198651
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Perciformes
Família	Echeneidae
Gènere	Remora
Espècie	Remora remora ; Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims	Echeneis borboniensis (Guichenot, 1863); Echeneis nubifera (Tanaka, 1915); Echeneis parva (Gronow, 1854); Echeneis postica (Poey, 1860); Echeneis remeligo (Guichenot, 1863); Echeneis remiligo (Guichenot, 1863); Echeneis remora (Linnaeus, 1758); Echeneis remoroides (Bleeker, 1855); Echeneis squalipeta (Daldorff, 1793);

La rèmora comuna (Remora remora) és un peix de la família dels equenèids i de l'ordre dels perciformes.^[2]

Morfologia

Pot assolir 86,4 cm de llargària i 1.070 g de pes.
Cos allargat i robust.
Boca ampla.
Té una gran ventosa situada a la part anterior del dors formada per la primera aleta dorsal modificada.
La segona aleta dorsal té 22-26 radis tous i l'anal 22-24.
No té bufeta natatòria.
Escates petites.
El seu color és bru, més o menys clar.^[3]^[4]^[5]^[6]^[7]

Alimentació

Tot i ser una bona nedadora,^[8] viu adherida a les brànquies, aletes i cossos de taurons, rajades, cetacis, tortugues i mamífers marins, i, fins i tot, vaixells, alimentant-se dels seus paràsits (com ara, crustacis copèpodes).^[3]^[8]

Depredadors

Als Estats Units és depredada per Anous stolidus i Sterna fuscata.^[9]

Hàbitat

És un peix marí, associat als esculls de corall fins als 100 m de fondària i de clima subtropical (60°N-36°S, 180°W-180°E).^[10]^[7]

Distribució geogràfica

És cosmopolita en aigües temperades: el Pacífic occidental (des del Japó^[11] fins a Nova Zelanda i l'illa Norfolk),^[12] el Pacífic oriental (des de San Francisco -Califòrnia- fins a Xile),^[13] l'Atlàntic occidental (des de Nova Escòcia -el Canadà- fins a l'Argentina),^[14] l'Atlàntic oriental (des de la Mar del Nord fins a les illes Canàries i la Mediterrània occidental). També n'hi ha registres a Islàndia^[15] (dvalfiskur, drösull, stýrisfiskur) i entre Suècia (sugfisk) i Dinamarca (sugefisk).^[7]^[16]

Observacions

És inofensiva per als humans.^[7]

Curiositats

Els antics grecs i romans li atribuïen la capacitat de poder causar avortaments si es feia servir d'una determinada manera. Avui en dia, els xamans de Madagascar acostumen a posar porcions de la ventosa d'aquest peix als colls de les dones casades per assegurar llur fidelitat en absència de llurs marits.^[17]

Referències

↑ Catalogue of Life (anglès)
↑ The Taxonomicon (anglès)
↑ ^3,0 ^3,1 AsturNatura (castellà)
↑ Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
↑ Nelson, J., 1984. Fishes of the World. Wiley- Interscience Publishers.
↑ Marine Species Identification Portal (anglès)
↑ ^7,0 ^7,1 ^7,2 ^7,3 FishBase (anglès)
↑ ^8,0 ^8,1 Eschmeyer, W.N., E.S. Herald i H. Hammann, 1983.
↑ FishBase (anglès)
↑ Acadèmia Russa de les Ciències, 2000. Catalog of vertebrates of Kamchatka and adjacent waters. 166 p.
↑ Masuda, H.; Amaoka, K.; Araga, C.; Uyeno, T.; Yoshino, T. 日本産魚類大図鑑 (Enciclopèdia japonesa del peix) (en japonès). 1. 東海大学出版会 (Tokai University Press), 1984. ISBN 9784486050544.
↑ Francis, M.P., 1993. Checklist of the coastal fishes of Lord Howe, Norfolk, and Kermadec Islands, Southwest Pacific Ocean. Pac. Sci. 47(2):136-170.
↑ Eschmeyer, W.N., E.S. Herald i H. Hammann, 1983. A field guide to Pacific coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 336 p.
↑ Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
↑ Lachner, E.A., 1986. Echeneididae. p. 1329-1334. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 3.
↑ Unesco, 1989. Fishes of the North Eastern Atlantic and Mediterranean. Fontenoy, París: Chaucer press.
↑ Animal Diversity Web (anglès)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rèmora comuna

BioLib (anglès)
AQUATAB
AnimalBase (anglès)

[1] Catalogue of Life (anglès)

[2] The Taxonomicon (anglès)

[AsturNatura-3] 3,0 ^3,1 AsturNatura (castellà)

[4] Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.

[5] Nelson, J., 1984. Fishes of the World. Wiley- Interscience Publishers.

[6] Marine Species Identification Portal (anglès)

[FishBase-7] 7,0 ^7,1 ^7,2 ^7,3 FishBase (anglès)

[Eschmeyer-8] 8,0 ^8,1 Eschmeyer, W.N., E.S. Herald i H. Hammann, 1983.

[9] FishBase (anglès)

[10] Acadèmia Russa de les Ciències, 2000. Catalog of vertebrates of Kamchatka and adjacent waters. 166 p.

[11] Masuda, H.; Amaoka, K.; Araga, C.; Uyeno, T.; Yoshino, T. 日本産魚類大図鑑 (Enciclopèdia japonesa del peix) (en japonès). 1. 東海大学出版会 (Tokai University Press), 1984. ISBN 9784486050544.

[12] Francis, M.P., 1993. Checklist of the coastal fishes of Lord Howe, Norfolk, and Kermadec Islands, Southwest Pacific Ocean. Pac. Sci. 47(2):136-170.

[13] Eschmeyer, W.N., E.S. Herald i H. Hammann, 1983. A field guide to Pacific coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 336 p.

[14] Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.

[15] Lachner, E.A., 1986. Echeneididae. p. 1329-1334. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 3.

[16] Unesco, 1989. Fishes of the North Eastern Atlantic and Mediterranean. Fontenoy, París: Chaucer press.

[17] Animal Diversity Web (anglès)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]