Petzita
 Petzita | |
|---|---|
 Petzita amb quars provinent de Sacarîmb, Nagyág, Romania | |
| Fórmula química | Ag₃AuTe₂ |
| Epònim | Karl Wilhelm Petz (en)   |
| Localitat tipus | Săcărâmb (en) |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.BA.75 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BA.40a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/A.03 |
| Dana | 3.3.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | cúbic |
| Hàbit cristal·lí | granular a massiu |
| Estructura cristal·lina | a = 10.385(4) Å |
| Color | gris acer o negre |
| Exfoliació | no en té |
| Fractura | subconcoidal a desigual |
| Tenacitat | lleugerament sèctil a fràgil |
| Duresa | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | forta, metàl·lica |
| Color de la ratlla | gris negra |
| Diafanitat | opaca |
| Gravetat específica | 8,7 a 9,14 |
| Densitat | 9,13 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Ptz |
| Referències | [1] |
La petzita és un mineral de la classe dels sulfurs que rep el seu nom del farmacèutic, químic i col·leccionista de minerals hongarès Karl Wilhelm Petz (1811-1873), qui el va descobrir el 1845, fent-ne la primera anàlisi d'aquest mineral.
Característiques
[modifica]La petzita és un mineral de la classe dels minerals sulfurs, un tel·lurur anhidre d'argent i or, amb major proporció de cations de metalls que d'anions de tel·lurur. La seva composició química és Ag₃AuTe₂. És un mineral de color blanc o gris plata. Forma cristalls isomètrics. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com impureses: mercuri i coure. Malgrat la seva raresa és molt buscada en els jaciments que pot aparèixer, pel valor dels metalls que conté, sent extret en moltes mines per tot el món.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la petzita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, argent i/o or» juntament amb els següents minerals: calcocita, djurleita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoita, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaita, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.
Formació i jaciments
[modifica]Es forma al costat d'altres minerals tel·lururs en vetes dels jaciments d'or, dipositada per activitat hidrotermal. Està usualment associada amb minerals rars del tel·luri i l'or i sovint amb argent, mercuri i coure: or, hessita, silvanita, krennerita, calaverita, altaïta, montbrayita, melonita, frohbergita, tetradimita, rickardita, vulcanita o pirita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita als voltants del monestir de Poblet (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà).[2]
Referències
[modifica]
- ↑ «Petzite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 novembre 2014].
- ↑ Canet, C.; Alfonso, P.; Melgarejo, J.-C.; Jorge, S. «PGE-BEARING MINERALS IN SILURIAN SEDEX DEPOSITS IN THE POBLET AREA, SOUTHWESTERN CATALONIA, SPAIN». The Canadian Mineralogist, 41, 3, 01-06-2003, pàg. 581–595. DOI: doi:10.2113/gscanmin.41.3.581 [Consulta: 29 gener 2024].