Cantons de Suïssa
A Suïssa, els cantons constitueixen l'ens polític i administratiu sobre el qual es construeix l'estat nacional: de fet, l'anomenada Confederació Helvètica, de caràcter fortament federal, no va adoptar la seua condició actual fins a 1848, data fins a la qual cada un dels cantons llavors existents (des de llavors hi ha hagut modificacions menors en el seu nombre i en la seua configuració) posseïa les seues pròpies fronteres, el seu exèrcit i la seua moneda i, a pesar de formar part, en el pla teòric, del Sacre Imperi, gaudien en la pràctica d'una independència virtualment il·limitada des de la victòria suïssa sobre l'emperador Maximilià I en 1499. L'estructura i les característiques dels cantons suïssos són molt variades, amb extensions entre els 37 i els 7.105 km², i poblacions entre els aproximadament catorze mil habitants del menys populós als més d'un milió dos-cents mil habitants de Zuric.
Tota competència no atribuïda expressament per la Constitució Suïssa a la Confederació pertany als cantons, que al seu torn decideixen quines competències assignen als seus municipis, la qual cosa dona lloc a una gran heterogeneïtat en el grau d'autonomia i nivell de competències municipals. Dos dels cantons encara mantenen la democràcia directa, mentre en la resta la voluntat popular s'expressa a les urnes.
Llista de cantons suïssos
[modifica]Hi ha 26 cantons a Suïssa.
Escut i abrev. | Cantó | des de | Capital | Població¹ | Superfície [km²] |
Densitat [hab/km²] |
Nombre de municipis¹ | Llengües oficials |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
ZH | Zuric (Zürich) | 1351 | Zúric | 1.228.600 | 1.729 | 701 | 171 | alemany |
BE | Berna (Bern) | 1353 | Berna | 947.100 | 5.959 | 158 | 399 | alemany, francès |
LU | Lucerna (Luzern) | 1332 | Lucerna | 350.600 | 1.493 | 233 | 107 | alemany |
UR | Uri | 1291 | Altdorf | 35.000 | 1.077 | 33 | 20 | alemany |
SZ | Schwyz, cantó de | 1291 | Schwyz | 131.400 | 908 | 143 | 30 | alemany |
OW | Obwalden | 1291 | Sarnen | 32.700 | 491 | 66 | 7 | alemany |
NW | Nidwalden | 1291 | Stans | 38.600 | 276 | 138 | 11 | alemany |
GL | Glarus | 1352 | Glarus | 38.300 | 685 | 51 | 28 | alemany |
ZG | Zug | 1352 | Zug | 100.900 | 239 | 416 | 11 | alemany |
FR | Friburg (Freiburg) | 1481 | Friburg | 239.100 | 1.671 | 141 | 242 | francès, alemany |
SO | Solothurn | 1481 | Solothurn | 245.500 | 791 | 308 | 126 | alemany |
BS | Basilea-Ciutat (Basel-Stadt) | 1501 | Basilea | 186.700 | 37 | 5.072 | 3 | alemany |
BL | Basilea-Camp (Basel-Landschaft) | 1501 | Liestal | 261.400 | 518 | 502 | 86 | alemany |
SH | Schaffhausen | 1501 | Schaffhausen | 73.400 | 298 | 246 | 34 | alemany |
AR | Appenzell Ausser-Rhoden (Appenzell Ausserrhoden) | 1513 | Herisau² | 53.200 | 243 | 220 | 20 | alemany |
AI | Appenzell Inner-Rhoden | 1513 | Appenzell | 15.000 | 173 | 87 | 6 | alemany |
SG | Sankt Gallen | 1803 | Sankt Gallen | 452.600 | 2.026 | 222 | 90 | alemany |
GR | Grisons (Grischun, Graubünden, Grigioni) | 1803 | Chur | 185.700 | 7.105 | 26 | 211 | alemany, romanx, italià |
AG | Argòvia (Aargau) | 1803 | Aarau | 550.900 | 1.404 | 388 | 232 | alemany |
TG | Turgòvia (Thurgau) | 1803 | Frauenfeld | 228.200 | 991 | 229 | 80 | alemany |
TI | Ticino | 1803 | Bellinzona | 311.900 | 2.812 | 110 | 244 | italià |
VD | Vaud | 1803 | Lausana | 626.200 | 3.212 | 188 | 382 | francès |
VS | Valais (Wallis) | 1815 | Sion | 278.200 | 5.224 | 53 | 160 | francès, alemany |
NE | Neuchâtel | 1815 | Neuchâtel | 166.500 | 803 | 206 | 62 | francès |
GE | Ginebra (Genève) | 1815 | Ginebra | 414.300 | 282 | 1,442 | 44 | francès |
JU | Jura | 1979 | Delémont | 69.100 | 838 | 82 | 83 | francès |
CH | Suïssa | Berna | 7.261.200 | 41.285 | 174 | 2.889 | alemany, francès, italià, romanx |
Notes:
- el 31 de desembre de 2001, Estadístiques nacionals,
- Seu del govern i del parlament cantonal, la seu de l'autoritat judicial és Trogen.
Les abreviatures de dues lletres s'utilitzen molt sovint per referir-se als cantons suïssos. Per exemple, les matrícules dels vehicles o el codi ISO 3166-2 amb el prefix "CH-", (per exemple: CH-SZ per al cantó de Schwyz).
Evolució
[modifica]Els tres primers cantons:
La confederació dels 8 :
- 1335 - Lucerna
- 1351 - Zuric
- 1352 - Zug, Glaris (ciutats independents conquerides pels cantons originals)
- 1353 - Berna
La confederació dels 13 :
- 1484 - Friburg, Solothurn
- 1501 - Basilea (separat en Basilea-Ciutat i Basilea-Camp), Schaffhausen
- 1513 - Cantó d'Appenzell (Separat en Appenzell Ausser-Rhoden i Appenzell Inner-Rhoden, per motius religiosos, protestant el primer i catòlic el segon, 1597)
La república helvètica (nominalment sobirana però controlada per la França napoleònica:)
- 1803 - Sankt-Gallen, Argòvia, Turgòvia, Ticino (format per les possessions italianòfones de diversos cantons germanòfons, conquerides al s. XVI), Vaud
Suïssa:
- 1815 - Grisons, Valais, Neuchâtel, Ginebra
- 1979 - Jura, per escissió de la part francòfona del Cantó de Berna.
Noms en altres llengües
[modifica]Abrev. | Francès | Italià | Alemany | Romanx | Català | Esperanto¹ |
---|---|---|---|---|---|---|
AG | Argovie | Argovia | Aargau | Argovia | Argòvia | Argovio |
AI | Appenzell Rhodes-Intérieures | Appenzello Interno | Appenzell Innerhoden | Appenzell dadens | Appenzell Inner-Rhoden | Appenzell Innerrhoden |
AR | Appenzell Rhodes-Extérieures | Appenzello Esterno | Appenzell Ausserrhoden | Appenzell dador | Appenzell Ausser-Rhoden | Appenzell Ausserrhoden |
BS | Bâle-Ville | Basilea Città | Basel-Stadt | Basilea-Citad | Basilea-Ciutat | Bazelo-Urbo |
BL | Bâle-Campagne | Basilea Campagna | Basel-Landschaft | Basilea-Champagna | Basilea-Camp | Bazelo-Kamparo |
BE | Berne | Berna | Bern | Berna | Berna | Berno |
FR | Fribourg | Friburgo (o Friborgo) | Freiburg (o Fribourg) | Friburg | Friburg | Friburgo |
GE | Genève | Ginevra | Genf | Genevra | Ginebra | Ĝenevo |
GL | Glaris | Glarona | Glarus | Glaruna | Glarus | |
GR | Grisons | Grigioni | Graubünden | Grischun | Grisons | Grizono |
JU | Jura | Giura | Jura | Giura | Jura | |
LU | Lucerne | Lucerna | Luzern | Lucerna | Lucerna | Lucerno |
NE | Neuchâtel | Neuchâtel (o Neocastello) | Neuenburg | Neuchâtel | Neuchâtel | Neuchâtel |
NW | Nidwald | Nidvaldo | Nidwalden | Sutsilvania | Nidwalden | Nidwalden |
OW | Obwald | Obvaldo | Obwalden | Sursilvania | Obwalden | Obwalden |
SH | Schaffhouse | Sciaffusa | Schaffhausen | Schaffusa | Schaffhausen | Ŝafhaŭzo |
SZ | Schwyz (o Schwytz) | Svitto | Schwyz | Sviz | Schwyz | Schwyz |
SO | Soleure | Soletta | Solothurn | Soloturn | Solothurn | |
SG | Saint-Gall | San Gallo | St. Gallen | Son Gagl | Sankt Gallen | |
TG | Thurgovie | Turgovia | Thurgau | Turgovia | Turgòvia | |
TI | Tessin | Ticino | Tessin | Tessin | Ticino | Tiĉino |
UR | Uri | Uri | Uri | Uri | Uri | |
VS | Valais | Vallese | Wallis | Vallais | Valais | Valezo |
VD | Vaud | Vaud | Waadt | Vad | Vaud | Vaud |
ZG | Zoug | Zugo | Zug | Zug | Zug | |
ZH | Zurich | Zurigo | Zürich | Turitg | Zúric | Zuriko |
Notes: ¹S'utilitza una versió distinta de l'alemany.