Aix-Xafií
Nom original | (ar) مُحَمَّدُ بْنُ إِدْرِيسَ الشَّافِعِيُّ المُطَّلِبيّ القُرشيّ |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 28 agost 767 Gaza (Califat Abbàssida) |
Mort | 20 gener 820 (Gregorià) (52 anys) Fustat (Califat Abbàssida) |
Sepultura | Mausoleum of Imam al-Shafi'i (en) |
Religió | Islam |
Activitat | |
Camp de treball | Fiqh i ciència del hadit |
Ocupació | alfaquí, ulema, cadi, muhàddith, poeta |
Professors | Màlik ibn Anas, Muhàmmad aix-Xaybaní, Sufyan ibn Uyayna, al-Layth ibn Sad, Wakí ibn al-Jarrah, Muslim ibn Khālid al-Zanjī (en) , al-Zahrī (en) , Abdul Aziz Al-Darawardi (fr) , Ibn Abī Yaḥyá (en) , Abdullah ibn Nafeh Al-Sayegh (fr) , Hisham ibn Yusuf Al-Sanani (fr) , Yahya ibn Hassan Al-Tanisi (fr) , Hammad ibn Osama (fr) , Ibn Ulayya i Abd-al-Wahhab ath-Thaqafí |
Alumnes | Àhmad ibn Hànbal, Ishaq ibn Rahwayh, al-Muzaní, Al-Buwayti (en) , Dàwud adh-Dhahirí, ar-Rabí ibn Sulayman al-Muradí, Abu Thawr (en) i ʻAbd al-ʻAziz ibn Yahya Kinani (en) |
Obra | |
Obres destacables
|
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Idrís aix-Xafií (àrab: ابو عبد الله محمد بن إدريس الشافعيّ, Abū ʿAbd Allāh b. Muḥammad b. Idrīs ax-Xāfiʿī), més conegut simplement com l'imam aix-Xafií[1] (lloc indeterminat a Palestina o la península Aràbiga, 767 - Fustat, 820), va ser un jurista musulmà considerat el fundador de la jurisprudència islàmica.[2][3] El seu ensenyament es troba a l'origen del xafiisme, una de les quatre escoles jurídiques (màdhhab) sunnites encara vigents.[4]
No se sap amb certesa d'on era nadiu; es diu que d'Ascaló o de Gaza, a Palestina, o del Iemen, i algunes poques fonts el fan de Mina, prop de la Meca. Deixeble de Màlik ibn Anas a Medina, visqué al Fustat (el Caire), on la seva tomba és objecte de pelegrinatges.[4]
Vida
[modifica]Nascut al 767, aix-Xafií era membre de la tribu de Quraix, a la qual també havia pertangut el profeta Mahoma,[5][6] amb qui està relacionat.[7] El seu pare va morir quan ell encara era molt jove i es va criar amb la seva mare a la Meca, on, des de ben jove, va ser educat per professors locals.[6][8] Quan era jove, va destacar en el tir amb arc i en el domini de la llengua àrab,[8][7] i també tenia interès en la poesia i la literatura.[9] Als set anys, aix-Xafií havia memoritzat l'Alcorà i als deu, la Muwaṭṭa de l'imam Màlik ibn Anas.[7][10] Als 13[10] o 20[6][11] anys,[7] va viatjar a Medina per anar a veure a Màlik ibn Anas.[7][10] Màlik va quedar impressionat amb la memòria i capacitat de reflexió del jove aix-Xafií i,[12] en conseqüència, va ser el seu estudiant durant uns deu anys, fins que Màlik va morir.[8][11] Durant la seva estada a Iraq, també va estudiar amb el jurista àrab Muhàmmad aix-Xaybaní.[9]
Després d'haver viscut al Iemen i a Bagdad (Iraq), aix-Xafií va traslladar-se a viure al Caire (Egipte),[8] on va morir el 20 de gener del 820, o el 204 de l'Hègira segons el calendari musulmà, als 54 anys.[5][10] La causa de la seva mort no està clara; mentre que alguns experts atribueixen la seva mort a una malaltia, altres diuen que va morir a causa de les ferides que va rebre després de ser atacat per un grup de seguidors de Màlik.[9] El seu lloc d'enterrament es va convertir en un lloc popular de visites i en un lloc de veneració.[13] Al cap d'uns 400 anys de la seva mort, al-Kàmil va ordenar la construcció d'un mausoleu a l'emplaçament de la tomba d'aix-Xafií.[13][14]
Llegat
[modifica]Va ser el fundador del xafiisme que, juntament amb el hanbalisme (fundat per Àhmad ibn Hànbal, un dels seus alumnes), el hanafisme i el malikisme (fundat pel seu primer mentor, l'imam Màlik), és una de les quatre escoles juridico-teològiques de l'islam sunnita.[5][15] Actualment, el xafiisme es troba present a diversos països asiàtics com Indonèsia, Singapur, Malàisia, les Maldives, el Líban o Jordània, alguns països africans de l'est (Kènia, Somàlia i Tanzània) i a zones de Turquia, Egipte, Iraq i Rússia.[15] També predomina entre les poblacions kurdes.[16] Al llarg de la seva vida, aix-Xafií va escriure més de 150 llibres.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Fadel, Mohammad «The True, the Good and the Reasonable: The Theological and Ethical Roots of Public Reason in Islamic Law». Canadian Journal of Law and Jurisprudence, 21, 1, 1-2008, pàg. 1-66. Arxivat de l'original el 10 de juny 2010 [Consulta: 24 juny 2023].
- ↑ Hasan, Ahmad «AL-S̱H̱ĀFI'Ī'S ROLE IN THE DEVELOPMENT OF ISLAMIC JURISPRUDENCE» (en anglès). Islamic Studies, 5, 3, 9-1966, pàg. 239-273 [Consulta: 24 juny 2023].
- ↑ Hallaq, Wael B. «Was al-Shafii the Master Architect of Islamic Jurisprudence?». International Journal of Middle East Studies, 25, 4, 11-1993, pàg. 587–605. DOI: 10.1017/S0020743800059274 [Consulta: 24 juny 2023].
- ↑ 4,0 4,1 «Aix-Xafií». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Kalabalik, Aydogan. «Over 1,200 years pass since death of Imam al-Shafi'i». aa.com, 20-01-2021. [Consulta: 24 juny 2023].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Abū ʿAbd Allāh al-Shāfiʿī». Encyclopaedia Britannica, 23-01-2016. [Consulta: 24 juny 2023].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «The Biography of Imam Ash Shafii». shafiifiqh.com, 10-10-2011. Arxivat de l'original el 20 abril 2012. [Consulta: 24 juny 2023].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 «Hazrat Imam Shafi‘i». https://www.alhakam.org/, 22-09-2022. Arxivat de l'original el 9 juny 2023. [Consulta: 24 juny 2023].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Hossain, Syed Emran. «A SHORT BIOGRAPHY OF IMAM SHAFI (769-820AD)», 02-01-2021. Arxivat de l'original el 31 març 2023. [Consulta: 24 juny 2023].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 «IMAM SHAFIEE (Rahmatullahi Alayh)». haqislam.org. Arxivat de l'original el 13 febrer 2019. [Consulta: 24 juny 2023].
- ↑ 11,0 11,1 Farūki, Kemāl A. «AL-S̱H̱ĀFI'I'S AGREEMENTS DISAGREEMENTS WITH THE MĀLIKĪ AND THE ḤANAFĪ SCHOOLS». Islamic Studies, 10, 2, 6-1971, pàg. 129-136 [Consulta: 24 juny 2023].
- ↑ «Sayyidina Mohamed Al-Shafi’i». Arxivat de l'original el 2 agost 2021. [Consulta: 24 juny 2023].
- ↑ 13,0 13,1 «Mausoleum of al-Imam al-Shafi‘i». khalifa.atharlina.com. Arxivat de l'original el 6 desembre 2021. [Consulta: 24 juny 2023].
- ↑ Mulder, Stephennie «The Mausoleum of Imam Al-Shafiʿi». Muqarnas, 23, 2006, pàg. 15-46 [Consulta: 24 juny 2023].
- ↑ 15,0 15,1 «Islamic Jurisprudence & Law». veil.unc.edu. Arxivat de l'original el 26 març 2023. [Consulta: 24 juny 2023].
- ↑ «Shāfiʿī». Encyclopedia Britannica, 10-04-2018. Arxivat de l'original el 26 març 2023. [Consulta: 24 juny 2023].
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia de l'Islam, IX, 187, 188, 189, 190 i 191.