Vés al contingut

Dos sonats i un difunt

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Men at Work)
Infotaula de pel·lículaDos sonats i un difunt
Men at Work Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióEmilio Estevez Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióCassian Elwes Modifica el valor a Wikidata
GuióEmilio Estevez Modifica el valor a Wikidata
MúsicaStewart Copeland Modifica el valor a Wikidata
FotografiaTim Suhrstedt Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorTriumph Films i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1990 Modifica el valor a Wikidata
Durada88 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeCalifòrnia Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema d'acció, buddy film, thriller còmic i comèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLos Angeles Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0100135 FilmAffinity: 909624 Allocine: 54947 Rottentomatoes: m/men_at_work_1990 Letterboxd: men-at-work Mojo: menatwork Allmovie: v32178 TCM: 21785 Metacritic: movie/men-at-work TV.com: movies/men-at-work-1990 AFI: 58611 TMDB.org: 10169 Modifica el valor a Wikidata

Dos sonats i un difunt (títol original: Men at Work) és una pel·lícula estatunidenca de 1990. És una comèdia d'acció escrita, dirigida i protagonitzada per Emilio Estevez i el seu germà Charlie Sheen. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

[modifica]

Carl Taylor (Charlie Sheen) i James St. James (Emilio Estévez) són un parell de revoltosos escombriaires que somien amb muntar una tenda de surf. Descobreixen una operació il·legal d'abocament de deixalles tòxiques a la seva ciutat, Les Platges. La pel·lícula comença amb tots dos recollint escombraries com ho fan normalment, llançant pots d'escombraries al carrer i fent soroll; molestant als veïns. Un parell de policies locals els molesten amb freqüència, però Carl i James sembla que s'han acostumat a aquest tracte.

Després del treball, espien a una dona que viu davant amb un telescopi, però descobreixen que està sent maltractada per un home que està amb ella. Decidits a fer allò que és correcte, s'amaguen i riuen. Poc després, l'home - un polític local, candidat a l'alcaldia, anomenat Jack Berger - és escanyat i el troben l'endemà Carl i James en un cridaner bocoi groc. Decideixen desfer-se del cos; cosa que els podria implicar, ja que li havien disparat abans i els policies no creurien la seva versió.[2]

Repartiment

[modifica]
  • Charlie Sheen: Carl Taylor
  • Emilio Estévez: James St. James
  • Keith David: Louis Fedders
  • Leslie Hope: Susan Wilkins
  • Dean Cameron: Repartidor de pizza
  • John Getz: Maxwell Potterdam III
  • Hawk Wolinski: Biff
  • John Lavachielli: Mario
  • Geoffrey Blake: Frost
  • Cameron Dye: Luzinski
  • John Putch: Mike
  • Tommy Hinkley: Jake
  • Darrell Larson: Jack Berger
  • Sy Richardson: Walt Richarson
  • Troy Evans: Capità Dalton
  • Jim "Poorman" Trenton: Narrador

Producció

[modifica]

El guió original va ser titulat Clear Intent i pensat per iniciar un altre Packer Brat al costat d'Estévez. La majoria de la pel·lícula va ser rodada en Rodó Beach i Bella Beach, a Califòrnia.

Rebuda

[modifica]

La pel·lícula no va ser ben rebuda per la crítica, obtenint una qualificació de només el 35% en Rotten Tomatoes. Tenint en compte que el seu pressupost de producció era reduït, a la pel·lícula li va anar bé als cinemes, recaptant 16.247.964 dòlars, 3.184.311 d'ells en la primera setmana.

Música

[modifica]

Men at Work (Rhino/Wea, 18 de juliol de 1990)

  1. "Wear You to the Ball" - UB40
  2. "Super Cool" - Sly & Robbie
  3. "Big Pink House" - Tyrants in Therapy
  4. "Feeling Good" - Pressure Drop
  5. "Back to Back" - Blood Brothers
  6. "Take Heed" - Black Uhuru
  7. "Here and Beyond" - Sly & Robbie
  8. "Truthful" - Blood Brothers
  9. "Reggae Ambassador" - Third World
  10. "Give a Little Love" - Ziggy Marley & the Melody Makers
  11. "Platges Dawn" - Stewart Copeland
  12. "Pink Panther No. 23" - Stewart Copeland

Referències

[modifica]
  1. «Dos sonats i un difunt». esadir.cat.
  2. «Men at Work». The New York Times.