La Vaur

La Vaur

Localització
43° 41′ 56″ N, 1° 49′ 08″ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Occitània
Departament	Tarn
Districte	Districte de Castres
Cantó	cantó de La Vaur
Capital de	cantó de La Vaur canton de La Vaur Cocanha (oc) (2015–)
Població humana
Població	10.830 (2021) (172,37 hab./km²)
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadística	àrea de concentració metropolitana de Tolosa de Llenguadoc unitat urbana de La Vaur
Superfície	62,83 km²
Banyat per	Agout
Altitud	141 m-105 m-274 m
Limita amb	Sant Joan de Ribas Sant Salvaire Luganh Maçac Teissòde Sanch Inhan Vitèrba La Cogòta Cadol Garrigas Verfuèlh La Bastida Sant Jòrdi Ambres Fiac Bèlcastèl Vivièrs de la Vaur
Dades històriques
Esdeveniment clau març 1211 setge de La Vaur (1211)
Organització política
• Alcalde	Bernard Carayon
Identificador descriptiu
Codi postal	81500
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Lloc web	ville-lavaur.fr

La Vaur (en occità La Vaur [la ˈβaw]; en francès Lavaur [lavɔʀ]) és un municipi francès, situat al departament del Tarn i a la regió d'Occitània. L'any 1999 tenia 8.537 habitants.

Geografia

Se situa a la riba esquerra de l'Agot, cap al nord-est de Tolosa, al sud de Galhac i a l'oest de Castres. Als seus habitants se'ls aplica el gentilici vaurés -esa en occità i Vauréen -éenne en francès. La superfície de la comuna és de 6283 hectàrees; la seva altitud varia des de 105 a274metres.

Demografia

Evolució de la població Ehess i INSEE 1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851 5 500 6 237 6 551 6 672 7 179 7 205 7 014 7 015 7 331 1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896 7 331 7 438 7 376 7 331 7 563 6 929 6 963 6 477 6 382 1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954 6 535 6 388 6 130 5 443 5 704 6 045 5 502 5 913 5 934 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2016 6 291 7 665 7 897 7 972 8 148 8 537 - - - 2019 - - - - - - - - - - - - - - - - -

Història

A la primeria del segle xii, el bisbe càtar de Tolosa, en realitat, residia a La Vaur.

L'any 1181, es produeix el setge de La Vaur, abjuració del bisbe càtar de la regió de Tolosa.

La Vaur va ser assetjada per Simó de Montfort el 1211, durant la croada albigesa amb l'ajuda de la companyia blanca del bisbe Folquet de Tolosa. El setge durava massa i això va irritar a Simó i a la rendició no va tenir aturador. Va encendre la foguera més gran de tota la croada cremant-hi quatre-cents heretges. Tampoc va tenir pietat de la senyora del lloc, Dama Giralda, que la llençà a un pou i ordenà als croats de fer-hi punteria amb rocs. El seu germà Eimeric de Montreal i vuitanta cavallers van ser degollats.

L'any 1213, Pere I, procurà d'aconseguir del pontífex el cessament de la croada. Amb ambaixades a Roma i amb el seu desplaçament personal al concili de La Vaur, convocat per a decidir la qüestió de la croada, el rei esperava d'obtenir el seu objectiu. Però si aconseguí de convèncer Innocenci III —que per escrit desaprovà gairebé tot el que fins aleshores havien fet els croats—, els bisbes i arquebisbes occitans reunits a La Vaur malmeteren hàbilment els resultats de la diplomàcia catalana i persuadiren el papa que l'aturament de la croada seria un daltabaix general.

El 1892 es va fundar el comitè de la Unió de Dones de França (Creu Roja), després a partir de 1913 el comitè de la Societat de Socors per als ferits militars (Croix-Red).

Durant la Primera Guerra Mundial, els soldats ferits eren atesos a l'hospici o a l'escola superior de nois de la rue de la Mairie, transformada en un hospital voluntari i després complementari.

Catedral de Sant Alan

Monuments i llocs d'interès

• La Catedral Saint-Alain i el seu Jacquemart
• Els jardins del bisbat
• L'església Sant-Francesc
• La Torre de les Rondes

Fills il·lustres

• Jacques Féréol Mazas (1782-1849) violinista, compositor i pedagog musical.

Agermanaments

• El Vendrell