L'espectadora
La spettatrice  | |
|---|---|
_Spettatrice.jpg) | |
| Fitxa | |
| Direcció | Paolo Franchi |
| Protagonistes | |
| Guió | Paolo Franchi |
| Música | Carlo Crivelli |
| Fotografia | Giuseppe Lanci |
| Muntatge | Alessio Doglione |
| Vestuari | Alessandro Lai |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia |
| Estrena | 2004 |
| Durada | 98 min |
| Idioma original | italià |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Lloc de la narració | Roma |
      
| |
L'espectadora (títol original italià: La spettatrice) és una pel·lícula romàntica italiana del 2004 escrita i dirigida per Paolo Franchi. Estrenada al Festival de Cinema de Tribeca del 2004.[1] Ha estat doblada al català.[2]
Argument
[modifica]Valeria, una jove intèrpret d'una naturalesa solitària i profundament introvertida, experimenta una passió secreta i gairebé mòrbida per a Massimo, un investigador mèdic i veí seu. La noia només observa des de la finestra el que passa davant de l'apartament, passant la major part dels seus moments lliures espiant al seu veí o creuant-se'l pel carrer; això sempre sense interferir amb la seva vida, evitant qualsevol gest o paraula que pugui implicar una connexió amb ell. El dia que Massimo surt de l'apartament, per anar de Torí a Roma, Valeria decideix seguir-lo; arribat a la capital, la noia aconsegueix trobar feina com a mecanògrafa de Flavia, sòcia de Massimo i ocupada en escriure un llibre sobre el seu difunt marit. El contracte de treball amb què estan vinculades les dues dones porta Valeria a viure en contacte directe amb Massimo, convertint-se en partícip d' alguns moments de la vida de l'home que ha seguit. Ell donarà el primer pas d'apropar-se entre els dos, però ara que la distància que els va separar s'ha diluït, Valeria pren la decisió de tornar a Torí, evitant la implicació emocional a la qual mai ha estat acostumada.[3]
La pel·lícula va ser relacionada per diversos crítics amb les obres de Krzysztof Kieślowski.[4][5][6]
Repartiment
[modifica]- Barbora Bobuľová: Valeria
- Andrea Renzi: Massimo
- Brigitte Catillon: Flavia
- Chiara Picchi: Sonia
- Matteo Mussoni: Andrea
- Giorgio Podo: El conegut del pub
- Carlotta Centanni: L'agent immobiliari
- Cesare Cremonini: El mussol
Rebuda
[modifica]- "Singular passeig per la degradació romàntica on destaca el bellíssim rostre de l'actriu Barbora Bobulova (...) la pel·lícula porta a la seva audiència a un estrany estat observatori" [7]
Referències
[modifica]- ↑ Antonio Tricomi. «Renzi alla corte di Robert De Niro». La Repubblica, 28-04-2004.
- ↑ S.A., (ASI) Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > L'espectadora». [Consulta: 2 desembre 2018].
- ↑ «La Spectatrice». [Consulta: 2 desembre 2018].
- ↑ Paolo D'Agostino. «Piccole coincidenze vissute alla finestra». La Repubblica, 07-05-2004.
- ↑ Laura Morandini; Luisa Morandini; Morando Morandini Zanichelli, 2007. Il Morandini.
- ↑ Alberto Pezzotta. «Neorealismo e ricerca in due film italiani». Corriere della Sera, 16-05-2004.
- ↑ Ocaña, Javier «La espectadora». El País.