Vés al contingut

Jordi Arrese i Castañé

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Jordi Arrese Castañé)
Plantilla:Infotaula personaJordi Arrese i Castañé
Biografia
Naixement29 agost 1964 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Alçada175 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes64 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótennista (1982–), entrenador de tennis Modifica el valor a Wikidata
Activitat1982 Modifica el valor a Wikidata - 1998 Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni net estimat1.847.136 $ Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esporttennis Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivatennis individual
tennis dobles Modifica el valor a Wikidata
Mà de jocdretà Modifica el valor a Wikidata
Modalitat Partit de tennis Historial d'individualsHistorial d'individuals Nombre de victòries Rècord personal
Tennis individual 224–210 Modifica el valor a Wikidata  6 Modifica el valor a Wikidata 23 (1991)
Tennis dobles 83–112 Modifica el valor a Wikidata 4 Modifica el valor a Wikidata 62 (1995)
ATP Info ATP Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1992Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 - Individual masculí  (medalla d'argent olímpica) Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Tennis
Jocs Olímpics
Argent Barcelona 1992 Individual masculí

Jordi Arrese i Castañé (Barcelona, 29 d'agost de 1964) és un tennista català retirat. Tennista dretà, Arrese va debutar professionalment el 1982. Va romandre durant catorze anys en actiu, fins a la seua retirada en 1996. Amb el seu germà Víctor va crear la cadena d'alimentació Fresc Co.[1]

Entre els seus mèrits destaca la medalla d'argent aconseguida als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 en la modalitat individual masculina. En el seu palmarès consten sis títols individuals i quatre en dobles masculins, que li van permetre arribar al 23è i al 62è llocs dels rànquings mundials respectius.

Trajectòria

[modifica]

En individual, va guanyar 224 partits i en va perdre 210. La seua millor classificació va ser la número 23, assolida el 4 de novembre de 1991. Va guanyar sis títols de l'ATP Tour, encara que la seua partida més coneguda va ser a la final individual de tennis als Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Es va trobar amb el suís Marc Rosset, i el català va caure després de cinc hores de joc, per 7-6 (7-2), 6-4, 3-6, 4-6, 8-6. Amb tot, es va endur la medalla d'argent.

En dobles, va guanyar 83 partides i en va perdre 112. La seua millor classificació va ser la número 62, assolida el 14 d'agost de 1995. Acompanyat, va aconseguir altres quatre títols.

Després de la seua retirada, ha seguit vinculat al món del tennis. El 2004, va ser un del grup de tres tècnics que va dur a la selecció espanyola a guanyar la Copa Davis. Arrese figurava com a capità oficial.

Jocs Olímpics

[modifica]

Individual

[modifica]
Any Campionat Oponent Resultat
1992 Jocs Olímpics, Barcelona, Catalunya Marc Rosset 6−7(2), 4−6, 6−3, 6−4, 6−8

Palmarès

[modifica]

Individual: 12 (6−6)

[modifica]
Llegenda (pre/post 2009)
Grand Slams (0−0)
Jocs Olímpics Argent (1)
Tennis Masters Cup /
ATP Finals (0−0)
ATP Masters Series /
ATP World Tour Masters 1000 (0−0)
ATP International Series Gold /
ATP World Tour 500 (0−0)
ATP International Series /
ATP World Tour 250 (6−5)
Títols per superfície
Dura (0−0)
Gespa (0−0)
Terra batuda (6−6)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent Marcador
Finalista 1. 11 de setembre de 1989 Madrid, Espanya Terra batuda Martín Jaite 3−6, 3−6
Guanyador 1. 5 d'agost de 1990 San Remo, Itàlia Terra batuda Joan Aguilera 6−2, 6−2
Guanyador 2. 12 d'agost de 1990 Praga, Txecoslovàquia Terra batuda Nicklas Kulti 7−6(3), 7−6(6)
Guanyador 3. 5 de maig de 1991 Madrid, Espanya Terra batuda Marcelo Filippini 6−2, 6−4
Finalista 2. 17 de juny de 1991 Gènova, Itàlia Terra batuda Carl-Uwe Steeb 3−6, 4−6
Finalista 3. 22 de juliol de 1991 Hilversum, Països Baixos Terra batuda Magnus Gustafsson 7−5, 6−7(2), 6−2, 1−6, 0−6
Finalista 4. 7 d'octubre de 1991 Atenes, Grècia Terra batuda Sergi Bruguera 5−7, 3−6
Guanyador 4. 3 de novembre de 1991 Buzios, Brasil Terra batuda Jaime Oncins 1−6, 6−4, 6−0
Finalista 5. 26 de juliol de 1992 Hilversum (2) Terra batuda Karel Nováček 2−6, 3−6, 6−2, 5−7
Finalista 6. 8 d'agost de 1992 Jocs Olímpics, Barcelona Terra batuda Marc Rosset 6−7(2), 4−6, 6−3, 6−4, 6−8
Guanyador 5. 12 d'octubre de 1992 Atenes Terra batuda Sergi Bruguera 7−5, 3−0, retirada
Guanyador 6. 11 d'octubre de 1993 Atenes (2) Terra batuda Alberto Berasategui 6−4, 3−6, 6−3

Dobles masculins: 10 (4−6)

[modifica]
Llegenda (pre/post 2009)
Grand Slams (0−0)
Tennis Masters Cup /
ATP Finals (0−0)
ATP Masters Series /
ATP World Tour Masters 1000 (0−0)
ATP International Series Gold /
ATP World Tour 500 (0−0)
ATP International Series /
ATP World Tour 250 (4−6)
Títols per superfície
Dura (0−0)
Gespa (0−0)
Terra batuda (4−6)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents Marcador
Finalista 1. 16 de juny de 1985 Bolonya, Itàlia Terra batuda Albert Tous Paolo Canè
Simone Colombo
5−7, 4−6
Guanyador 1. 11 de juliol de 1986 Bordeus, França Terra batuda David de Miguel Ronald Agénor
Mansour Bahrami
7−5, 6−4
Guanyador 2. 13 d'agost de 1989 Praga, Txecoslovàquia Terra batuda Horst Skoff Petr Korda
Tomáš Šmíd
6−4, 6−4
Guanyador 3. 4 d'agost de 1991 San Marino, San Marino Terra batuda Carles Costa Christian Miniussi
Diego Pérez
6−3, 3−6, 6−3
Finalista 2. 29 d'agost de 1993 Umag, Croàcia Terra batuda Francisco Roig Filip Dewulf
Tom Vanhoudt
4−6, 5−7
Finalista 3. 14 d'agost de 1994 San Marino Terra batuda Renzo Furlan Neil Broad
Greg Van Emburgh
4−6, 6−7
Finalista 4. 9 de setembre de 1994 Bucarest, Romania Terra batuda José Antonio Conde Wayne Arthurs
Simon Youl
4−6, 4−6
Finalista 5. juny de 1995 Porto, Portugal Terra batuda Àlex Corretja Tomás Carbonell
Francisco Roig
3−6, 6−7
Finalista 6. 7 d'agost de 1995 Kitzbühel, Àustria Terra batuda Wayne Arthurs Francisco Montana
Greg Van Emburgh
7−6, 3−6, 6−7
Guanyador 4. 13 d'agost de 1995 San Marino (2) Terra batuda Andrew Kratzmann Pablo Albano
Federico Mordegan
7−6, 3−6, 6−2

Trajectòria

[modifica]

Individual

[modifica]
Torneig 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 Títols V − D
Open d'Austràlia A A A A A 2R A A A A A A 0 / 1 1 – 1
Roland Garros 3R A 3R 2R 1R 3R 1R 1R 3R 2R 1R 1R 0 / 11 10 – 11
Wimbledon A A A A A A 1R A A A A A 0 / 1 0 – 1
US Open A A A A A 1R A 1R A A A A 0 / 2 0 – 2
Total Victòries−Derrotes 3−8 13−11 9−13 18−12 23−20 28−21 36−22 32−22 20−22 23−23 16−20 0−10 224 – 210
Rànquing a final d'any 154 97 128 33 44 39 23 37 61 86 52 645
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Dobles masculins

[modifica]
Torneig 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 Títols V − D
Open d'Austràlia A A A A 1R A A A A A A 0 / 1 1 – 1
Roland Garros 1R 2R A 1R A A A A A 2R 2R 0 / 5 3 – 5
Wimbledon A A A A A A A A A A A 0 / 0 0 – 0
US Open A A A A A A A A A A A 0 / 0 0 – 0
Total Victòries−Derrotes 6−9 5−12 5−8 6−11 6−11 5−3 4−9 4−4 15−13 21−17 3−6 83 – 112
Rànquing a final d'any 109 186 256 184 207 201 205 223 110 79 298
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Referències

[modifica]
  1. Correro, Rosario. «Fres Co apuesta por crecer en el extranjero mediante franquicias» (en castellà). Cinco Días, 05-02-2001. [Consulta: 1r març 2014].

Enllaços externs

[modifica]