Ramon Sibiuda
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1385 (Gregorià)  Barcelona |
| Mort | 29 abril 1436 (50/51 anys) Tolosa (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | filòsof, professor d'universitat |
| Influències | |
Ramon Sibiuda (Catalunya, 1385[1] - Tolosa, 1436) fou un filòsof català. Tot i que no es tenen dades concretes sobre la seva naixença i origen, actualment[2] no es dubta de la seva catalanitat. Aquesta resulta del seu cognom, malgrat que se'n registren catorze variants[3] (Sabunde, Sabiende, Sabond, Sabonde, Sebon, Sebeyde...) i, especialment, dels pocs rastres que el català literari del seu temps ha deixat en la seva única obra coneguda.[4] Fou mestre en arts, medicina i teologia, i es llicencià en dret canònic. Podria haver estat bisbe o abat, ja que en els documents se'l tracta de Reverendus in Christo pater, cosa que és pròpia d'aquests.[5] Exercí com a professor d'arts i teologia a l'Estudi General de Tolosa, del qual en podria haver estat rector entre el 1429 i el 1435.
Pensament i obra
[modifica]Si bé Sibiuda mostra una clara influència lul·lista, en la seva obra s'aparta de l'Art de Ramon Llull, que intenta fondre els coneixements d'índole natural i sobrenatural, i retorna a la tradició agustiniana. Així, dins d'aquesta darrera línia de pensament, les seves fonts i influències provenen de sant Anselm, sant Bernat, sant Bonaventura, Hug i Ricard de Sant Víctor.[6] La seva originalitat rau en el seu antropocentrisme. Tot i ser discutible si era, pròpiament, un humanista (el seu llatí no gaire acurat l'aparta formalment de l'arquetip de l'humanista italià), la seva obra dona resposta a les inquietuds dels humanistes del seu temps, establint un pont de diàleg entre l'especulació medieval i les noves tendències espirituals centrades en el desig de l'ésser humà de conèixer-se a si mateix.[4]
Se'n coneix una única obra, Scientia libri creaturarum siue libri naturae et scientia de homine, que començà a escriure el 1434 i acabà el febrer del 1436, dos mesos abans de morir. L'obra fou llegida per Pico della Mirandola; Pascal en va extreure alguna de les seves idees i Montaigne, a més de traduir-la al francès,[7] va fer-ne una apologia (Apologie de Raimond Sebond), que constitueix un dels seus Essais (Assaigs) més extensos, i que donà immortalitat i fama a Sibiuda.[5] L'obra havia ja estat profusament editada, i també traduïda, abans de l'edició de la traducció francesa de Montaigne. Així, s'edità per primer cop el 1484, és a dir, uns cinquanta anys després de la seva redacció, i a partir d'aquí tingué una difusió extraordinària. Abans de l'edició de Michel de Montaigne, se n'havien fet, pel cap baix, deu edicions llatines, una traducció francesa (el 1519) i una de neerlandesa.[8] Se'n feren, també, adaptacions, una d'aquestes, la Viola animae[9] (1499) del cartoixà flamenc Pere Dorland[10] i una altra, posteriorment, l'Oculus fidei (1661), de Jan Amós Comenius.[4]
Traducció al català
[modifica]Jaume de Puig i Oliver, membre de l'IEC, que és qui ha investigat més a fons aquest filòsof català del segle xv, també ha traduït la seva obra al català. Aquesta ha estat publicada en dos volums:
- El llibre de les criatures, capítols 1-222 del Liber creaturarum, Edicions 62, 1992, ISBN 9788429735765.
- Llibre de l'home caigut i redimit, capítols 222 a 230 del Liber creaturarum, Edicions Proa, 1995, ISBN 9788482561219.
Referències i notes
[modifica]- ↑ Gonzalo Díaz Díaz, Hombres y documentos de la filosofía española: S-Z: Vol. VII. Consejo Superior De Investigaciones Científicas 2003, ISBN 8-4000-8145-5, p. 19
- ↑ Durant la segona meitat del XIX, arran de la monografia de Reulet, es va iniciar la polèmica sobre l'origen de Sibiuda. (M. Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV, pàg. 207). En aquest sentit, vegeu La patria de Raimundo Sabunde, ressenya crítica a la monografia de Reulet feta per Marcelino Menéndez Pelayo, i recollida dins la seva obra La ciencia española: polémicas, indicaciones y proyectos
- ↑ Mariàngela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV, pàg. 207. Pere Lluís Font, Edició i pròleg de l'Apologia de Ramon Sibiuda, pàg. 22, parla de quinze variants
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Jaume de Puig i Oliver, article Sibiuda, Ramon, a la GEC
- ↑ 5,0 5,1 Mariàngela Vilallonga, ob. cit., pàg. 207.
- ↑ Mariàngela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV, pàg. 208
- ↑ La traducció al francès de Montaigne es publicà sota el títol de Théologie naturelle el 1569, es reedità el 1581 i se'n feren encara almenys cinc reedicions més fins a mitjan segle xvii (Pere Lluís Font, Edició i pròleg de l'Apologia de Ramon Sibiuda, Ed. Laia, Barcelona 1982, pàg. 21).
- ↑ Pere Lluís Font, ob. cit., pàg. 22.
- ↑ Segons Tomàs Carreras i Artau (Historia de la filosofía española. Filosofía cristiana de los siglos XIII al XV 2 vols (Madrid, 1939-43), volum II, pàg. 159): "El cartujo belga Pedro Dorland, con el ferviente propósito de divulgar la obra de Sibiuda [el Liber creaturarum], hace un compendio de la misma, redactado en latín elegante, y lo publica en Colonia, en 1499, con el título de De natura hominis seu Viola animae ad modum dialogi. La obra se desenvuelve, efectivamente, en seis diálogos habidos entre Raimundo y un dominico verboso (dominicum seminiverbium), a los cuales añadió más tarde el autor un séptimo diálogo. Este compendio alcanzó mayor difusión que la misma obra original. Fué reimpreso sucesivamente en 1500 (Toledo), en 1501 (Colonia), en 1517 (Milán), en 1533 (Anvers), en 1544 (Lyón), en 1550 (Milán y Lyón separadamente) y en 1568 (Lyón), sin contar las ediciones posteriores."
- ↑ Referència a Pere Dorland i a aquesta obra a la Base de Dades Ramon Llull de la Universitat de Barcelona[Enllaç no actiu]
Bibliografia
[modifica]- Mariàngela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle xv. Repertori bio-bibliogràfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
- Jaume de Puig i Oliver, article Sibiuda, Ramon, a la Gran Enciclopèdia Catalana, volum 13, Barcelona 1979.
- Pere Lluís i Font, Edició i pròleg de l'Apologia de Ramon Sibiuda de Michel de Montaigne, Ed. Laia, Barcelona 1982.
- Fèlix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836
- Michel de Montaigne, Assaigs, Llibre segon, (traducció al català de Vicent Alonso), Ed. Proa, Barcelona, 2007, ISBN 9788484379713