Vés al contingut

Dorsal de Juan Fernández

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretDorsal de Juan Fernández
Imatge
Tipusdorsal oceànica Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaXile Modifica el valor a Wikidata
Map
A 33° 40′ 22″ S, 79° 47′ 00″ O / 33.67291°S,79.78344°O / -33.67291; -79.78344
Mapa del Cinturó volcànic dels Andes i les estructures subduïdes que produeixen el vulcanisme.

La dorsal de Juan Fernández és una dorsal o serralada volcànica de monts marins a la placa de Nazca. S'estén en direcció est-oest des del punt calent (hotspot) de l'arxipèlag de Juan Fernández fins a la fossa de Perú-Xile a una latitud de 33° S a prop de Valparaíso.

Les illes de Juan Fernández són els únics monts marins de la dorsal oceànica que sobresurten a la superfície. Té una llargària de 800 km i és perpendicular a la costa central de Xile.[1]

Consta de dos segments volcànics separats uns 400 km però units en la seva base situada a 3.900 m de profunditat. El segment més oriental o grup anomenat de Pasqua és a 120 km a l'oest de la divisòria de plaques i el formen les muntanyes submarines d'O'Higgins (conjunt de guyots, carenes i turons submarins).[2] El segment occidental és format per una carena gairebé contínua des del mont marí Gamma fins al mont marí Domingo. Inclou 22 muntanyes submarines que se sobreposen les unes a les altres. La majoria s'alcen més de 1.000 m. sobre el fons marí.[2][3]

Vulcanisme

[modifica]

La dorsal de Juan Fernández s'ha format per l'activitat d'una ploma de mantell profunda i estacionària. Els materials (lava) que afloren dins l'oceà provenen del mantell.[4] No obstant, les dades d'estudis radiomètrics realitzats a la zona indiquen la presencia de vulcanisme des de fa 3 milions d'anys al mateix lloc. Aquests estudis posen en qüestió que l'origen de les illes i monts marins sigui una ploma profunda i apunta cap a a nous interrogants que expliquin els mecanismes d'ascens i evolució magmàtica en etapes més tardanes.[5]

Sismicitat

[modifica]

El tipus i la distribució de la sismicitat a la zona, apunten cap a un sistema de falla normal que s'estén al mantell litosfèric i que està molt directament relacionat amb les fractures de direcció paralel·les a la carena ja estudiades de fa temps. El 9 d'abril de 2001 es va registrar un terratremol de Mw 6,7 a la costa xilena (33ºS) a la vora de la intersecció de la dorsal i la fossa entre plaques, seguit de nombroses rèpliques que es van detectar a totes les estacions sísmològiques de la regió. El moment indica l'existència d'un focus tensionat segons el model CMT (Global Centroid-Moment-Tensor) de Harvard.[6] La modelització i l'ona sísmica van revelar que la major magnitud i intensitat del xoc partien d'una profunditat pròxima als 10-12 km, amb rèpliques entre 10 i 30 km de profunditat.[7]

Interès pesquer

[modifica]

Les muntanyes submarines (dorsals oceàniques)) i les illes oceàniques són l'hàbitat d'una àmplia comunitat de peixos demersals i pelàgics que no proliferen en l'oceà obert. Són llocs on l'abundància d'ous i larves contribueix a l'enriquiment de d'ictioplàncton de les aigües oceàniques adjacents. Larves i juvenils d'espècies epipelàgiques com els sorells i les tonyines, poden també alimentar-se a les zones nerítiques de les illes per aprofitar-ne l'alta productivitat.[8]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Reyes, J. et al. «Petrogenesis of shield volcanism from the Juan Fernández Ridge, Southeast Pacific: Melting of a low-temperature pyroxenite-bearing mantle plume,». Geochimica et Cosmochimica Acta,, 257, 15-07-2019, pàg. abstract. DOI: 0.1016/j.gca.2019.05.004. ISSN: 0016-7037.
  2. ↑ 2,0 2,1 Lara, L.E. et al. «40Ar/39Ar Geochronological Constraints on the Age Progression Along the Juan Fernández Ridge, SE Pacific». Front. Earth Sci., 09 November 2018 Sec. Petrology, 6, 2018, pàg. abstract. DOI: 0.3389/feart.2018.00194.
  3. ↑ Díaz-Naveas, J. et al. «Geomorfología y morfometría de los tres grupos de montes submarinos de la dorsal de Juan Fernández». es.escribd.com, 2015, pàg. 1-4.
  4. ↑ Rodrigo, C.; Lara, L.E. «Plate tectonics and the origin of the Juan Fernández Ridge: analysis of bathymetry and magnetic patterns». Latin american journal of aquatic research, 42 (4), 2014, pàg. abstract. DOI: 10.3856/vol42-issue4-fulltext-15. ISSN: 0718-560X.
  5. ↑ Lara, L.E.; Reyes, J.; Piña-Gauthier, M.; Díaz, A.; Orozco, G. «¿Es la Dorsal de Juan Fernández resultado de un ‘hotspot’ clásico?: análisis de la progresión de edades radiométricas» (PDF). XIII Congreso Geológico Chileno, Antofagasta, Chile, 2012, pàg. 417.
  6. ↑ «Global CMT Web Page, Introduction and Explanation» (en anglès). /www.globalcmt.org, 2020. [Consulta: 14 desembre 2023].
  7. ↑ R. Fromm; P. Alvarado; S.L. Beck; G. Zandt «[https://www.geo.arizona.edu/sites/www.geo.arizona.edu/files/web/Beck/pubs/Fromm_etal_2006.pdf The April 9, 2001 Juan Fern´andez Ridge (Mw 6.7) tensional outer-rise earthquake and its aftershock sequence]» (PDF). Journal of Seismology, 2006, pàg. abstract. DOI: 10.1007/s10950-006-9013-3.
  8. ↑ Francisca Zavala-Muñoz; Javier Vera-Duarte; Mauricio F. Landaeta; Claudia A. Bustos «8. Islas oceànicas y montes submarinos y su influencia en las variaciones del ictioplancton en el Pacífico Suroriental». Crucero CIMAR 22 Islas Oceánicas. Resultados Preliminares, Comité Oceanográfico Nacional., 2017, pàg. Introducción. Arxivat de l'original el 2023-12-14 [Consulta: 14 desembre 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dorsal_de_Juan_Fernández&oldid=34002712»