Cofrents (oficialment i en castellà Cofrentes) és un municipi del País Valencià situat a la Vall d'Aiora. El topònim significa «confluència» per ser punt de trobada del Xúquer i del Cabriol, la qual cosa li dona la seua fesomia; en època musulmana pertangué, entre 1147 i 1172 a l'Emirat de Dàniyya, governat per ibn Mardanix.
El terme, de 103.1 km², és força muntanyós, solcat pel Xúquer i el Cabriol i amb altures com el port de la Chirrichana (710 m), los Morrones (853 m); Borregueros (800) o la Repunta (678 m); l'afluència del Cabriol al Xúquer forma l'embassament de l'Embarcadero. A banda de la gran quantitat d'excursions a peu o amb bicicleta que s'hi poden realitzar cal remarcar l'interés espeleològic del municipi amb diferents coves, entre les quals destaquen la Cueva Hermosa i el Volcán.
En zona fronterera entre els regnes àrabs i les corones de Castella i d'Aragó, la Vall de Cofrents canvià constantment de mans durant el segle xiii, així després de la conquesta Jaume I va cedir-la a Castella, sota el domini de la qual es va efectuar la repoblació. En 1238 Alfons IX la va donar al seu primogènit, l'infant Sanxo; en 1281 Alfons el Savi, de Castella i Pere III, el Gran, d'Aragó pactaren la cessió a Aragó de la zona i eixe mateix any nomenen batle dels castells de Xanals, Xerafuil i Cofrentes a Pere d'Agulló; en 1329 Alfons IV, el Benigne feu donació a la seua muller, n'Elionor, en 1369 passa al Patrimoni Reial de Pere IV, el Cerimoniós; successivament continuà passant de mà en mà de diferents senyors: el marqués de Villena, n'Elionor de Villena; el comte d'Oliva i el Duc de Gandia, durant tota aquella època la permanència de gran quantitat de musulmans en la zona originà diverses friccions entre els sarraïns i la població cristiana; per exemple, en les Germanies els moriscos feren costat als nobles en el seu interés per sufocar l'alçament; en 1574 obtingué independència eclesiàstica Xarafull.
El 1609 l'expulsió morisca suposà un greu trencament demogràfic –tan sols hi romangueren 17 persones; el duc de Gandia, llavors senyor de la Vall, dirigí la repoblació amb dures condicions de pagaments, en especial les referides a la partició de fruits; en Joan de Navarra, els marquesos de Demax, Isabel de Ladrón, duquessa de Castro; família Mendoza, Pere Centelles Borja continuen engrossint la nòmina de propietaris del castell i la vila fins que el duc d'Osuna cedí en cens emfitèutic al plet que des de feia més d'un segle mantenien els pobladors amb els senyors; va ser capital de la governació o corregiment establert arran de la instauració borbònica, de què eren partidaris els cofrentins, que comprenia tota la Vall d'Aiora i part de la Canal de Navarrés; el 24 de maig de 1812, a causa de l'oposició a la invasió el general napoleònic Granier cremaren els arxius municipals, cremaren el pont, afusellaren i segrestaren alguns cofrentins i arruïnaren el castell; les Guerres Carlines també afectaren Cofrents, on hi hagué diversos enfrontaments; el 1864 una forta riuada provocà la desaparició del conreu de la vinya en el municipi i provocà diverses epidèmies en 1885, el còlera; en 1890, el tifus; en 1892, la verola; ja en el segle xix, durant el regnat de Ferran VII, va ser forta l'oposició de la població de la Vall a seguir complint les exigències senyorials.
El segle xx va marcar una important caiguda demogràfica deguda a l'escàs dinamisme econòmic de la comarca. En l'actualitat, la principal activitat econòmica de la regió es deu a la central nuclear,[1] situada al terme del municipi, i que té prevista el seu tancament l'any 2030.[2][3]
El nucli urbà creix a redós del castell i els seus carrers s'empinen cap a ell oferint al visitant gran quantitat de fonts. El patrimoni local presenta:
El Castell. D'origen àrab ha sofert diverses destruccions, afegits i modificacions, la qual cosa fa que l'estat de conservació siga diferent segons les zones.
Balneari de Los Hervideros. En funcionament des de 1902.
Església del Patriarca sant Josep. De 1621.
Balcó de Pilatos.
Ermita de la Verge de la SoletatPont modernista. Aixecat en 1911 per a salvar el Cabriol.
La gastronomia es basa en els productes de la terra –destaquen les bresquilles– i el seu àpat més conegut és l'olla cofrentina; la beguda local és el zurracapote.
