Cordeumàtides
Chordeumatida  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Bilateria |
| Fílum | Arthropoda |
| Subfílum | Myriapoda |
| Classe | Diplopoda |
| Ordre | Chordeumatida Pocock, 1894 |
| Subordres | |
.svg){kind=icon}
Els cordeumàtides (Chordeumatida) són un gran ordre de diplòpodes de la subclasse Chilognatha. Conté unes 1200 espècies amb una distribució gairebé mundial. Posseeixen al voltant de 30 segments corporals i arriben a uns 25 mm de longitud.
Descripció
[modifica]Els chordeumatidans són de cos relativament curt, amb només 26-32 segments del cos darrere del cap. Tenen una longitud d'entre 4-25 mm. Una característica clau és la presència de 6 grans pèls a la superfície dorsal de cada segment del tronc. El primer segment (coll) és relativament estret, donant l'aparença d'un "coll" diferenciat en moltes espècies. El cos es redueix cap a la part posterior i la punta més posterior (telson) conté òrgans productors de seda (fileres). Un solc dorsal recorre tota la longitud del cos i algunes espècies posseeixen paranots (expansions laterals de l'exoesquelet). Els paranots també es troben en alguns altres diplòpodes, sobretot Polydesmida, dels quals es poden distingir els per tenir més de 20 segments corporals i una ranura dorsal. A diferència de la majoria dels altres helmintomorfs, els cordeumàtides no tenen ozopors (obertures de glàndules defensives).[1][2]
Distribució
[modifica]Els cordeumàtides tenen una àmplia distribució, per tots els continents, excepte a l'Antàrtida. Estan presents a Madagascar però absents de l'Àfrica subsahariana i, a part del sud de Xile, són absents en gran part d'Amèrica del Sud. Es troben als tròpics d'Amèrica Central, el sud-est asiàtic i Oceania, i al sud de Tasmania, Nova Zelanda i l'illa de Chiloé (Xile). Són abundants a les zones muntanyoses fredes i rocoses, d'Europa i Àsia central, estenent-se cap al nord fins a Escandinàvia, Sibèria i a Amèrica del Nord fins al Canadà i el sud-oest d'Alaska.[3]
Taxonomia
[modifica]Els cordeumàtides inclouen unes 1200 espècies,[4][5] classificats en quatre subordres i approximadament 50 famílies, per bé que nombroses famílies contenen només entre un i cinc gèneres.[6]
- Subordre Chordeumatidea Pocock 1894
- Superfamília Chordeumatoidea C. L. Koch, 1847
- Família Chordeumatidae C. L. Koch, 1847
- Família Speophilosomatidae Takakuwa, 1949
- Subordre Craspedosomatidea Cook, 1895
- Superfamília Anthroleucosomatoidea Verhoeff 1899
- Família Anthroleucosomatidae Verhoeff 1899
- Família Haasiidae Hoffman, 1980
- Família Origmatogonidae Verhoeff 1914
- Família Vandeleumatidae Mauriès, 1970
- Superfamília Brannerioidea Cook, 1896
- Família Brachychaeteumatidae Verhoeff, 1910
- Família Branneriidae Cook, 1896
- Família Chaemosomatidae Verhoeff, 1913
Atractosoma (Craspedosomatidae) from Germany 
Craspedosoma (Craspedosomatidae) from Belgium - Família Golovatchiidae Shear, 1992
- Família Heterolatzeliidae Verhoeff 1899
- Família Kashmireumatidae Mauriès, 1982
- Família Macrochaeteumatidae Verhoeff, 1914
- Família Microlympiidae Shear & Leonard, 2003
- Família Niponiosomatidae Verhoeff, 1941
- Família Tingupidae Loomis, 1966
- Família Trachygonidae Cook, 1896
- Superfamília Cleidogonoidea Cook, 1896
- Família Biokoviellidae Mrsic, 1992
- Família Cleidogonidae Cook, 1896
- Família Entomobielziidae Verhoeff, 1899
- Família Lusitaniosomatidae Schubart, 1953
- Família Opisthocheiridae Ribaut, 1913
- Família Trichopetalidae Verhoeff, 1914
- Superfamília Craspedosomatoidea Gray in Jones, 1843
- Família Attemsiidae Verhoeff, 1899
A pair of Haasea (Haaseidae) from Germany. The dorsal groove is visible - Família Craspedosomatidae Gray in Jones, 1843
- Família Haplobainosomatidae Verhoeff, 1909
- Família Attemsiidae Verhoeff, 1899
- Superfamília Haaseoidea Attems, 1899
- Família Haaseidae Attems, 1899
- Superfamília Neoatractosomatoidea Verhoeff, 1901
- Família Altajellidae Mikhaljova & Golovatch, 2001
- Família Cyrnosomatidae Mauriès, 2003
- Família Faginidae Attems, 1926
- Família Hoffmaneumatidae Golovatch, 1978
- Família Mastigophorophyllidae Verhoeff, 1899
- Família Neoactractosomatidae Verhoeff, 1901
- Superfamília Verhoeffioidea Verhoeff, 1899
- Família Verhoeffiidae Verhoeff, 1899
- Suborder Heterochordeumatidea Shear, 2000
- Superfamília Conotyloidea Cook, 1896
- Família Adritylidae Shear, 1971
- Família Conotylidae Cook, 1896
- Superfamília Diplomaragnoidea Attems, 1907
Schedotrigona (Metopidiotrichidae) from New Zealand - Família Diplomaragnidae Attems, 1907
- Superfamília Heterochordeumatoidea Pocock, 1894
- Família Eudigonidae Verhoeff, 1914
- Família Heterochordeumatidae Pocock, 1894
- Família Megalotylidae Golovatch, 1978
- Família Metopidiotrichidae Attems, 1907
- Família Peterjohnsiidae Mauriès, 1987
- Superfamília Pygmaeosomatoidea Carl, 1941
- Família Lankasomatidae Mauriès 1978
- Família Pygmaeosomatidae Carl, 1941
- Suborder Striariidea Cook, 1896
- Superfamília Caseyoidea Verhoeff, 1909
- Família Caseyidae Verhoeff, 1909
- Família Urochordeumatidae Silvestri, 1909
- Superfamília Striarioidea Bollman, 1893
- Família Apterouridae Loomis, 1966
- Família Buotidae Shear, 2009
- Família Rhiscosomididae Silvestri, 1909
- Família Striariidae Bollman, 1893
Referències
[modifica]- ↑ «Millipede Body Organization». Milli-PEET: The class Diplopoda. The Field Museum, Chicago. Arxivat de l'original el 31 d’octubre 2013.
- ↑ «Putative apomorphies of millipede clades». Milli-PEET: Millipede Systematics. The Field Museum, Chicago, IL, 26-09-2006. Arxivat de l'original el 26 de desembre 2015. [Consulta: 5 gener 2021].
- ↑ «Atlas of myriapod biogeography. I. Indigenous ordinal and supra-ordinal distributions in the Diplopoda: Perspectives on taxon origins and ages, and a hypothesis on the origin and early evolution of the class». Insecta Mundi, 158, 2011, pàg. 1–134.
- ↑ Sierwald, Petra; Bond, Jason E. «Current Status of the Myriapod Class Diplopoda (Millipedes): Taxonomic Diversity and Phylogeny». Annual Review of Entomology, 52, 1, 2007, pàg. 401–420. DOI: 10.1146/annurev.ento.52.111805.090210. PMID: 17163800.
- ↑ Brewer, Michael S.; Sierwald, Petra; Bond, Jason E. «Millipede Taxonomy after 250 Years: Classification and Taxonomic Practices in a Mega-Diverse yet Understudied Arthropod Group». PLoS ONE, 7, 5, 2012, pàg. e37240. DOI: 10.1371/journal.pone.0037240. PMC: 3352885. PMID: 22615951.
- ↑ Shear, W. «Class Diplopoda de Blainville in Gervais, 1844. In: Zhang, Z.-Q. (Ed.) Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness». Zootaxa, 3148, 2011, pàg. 159–164.