Fundació Getúlio Vargas
Epònim | Getúlio Vargas | ||||
---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||
Tipus | universitat privada editor en accés obert | ||||
Història | |||||
Creació | 20 desembre 1944 | ||||
Activitat | |||||
Membre de | Confederació de Repositoris d'Accés Obert Open Education Global ORCID Brazilian Association of Book Publishers (en) | ||||
Lloc web | fgv.br | ||||
La Fundació Getulio Vargas (en portuguès i oficialment, Fundação Getúlio Vargas o FGV) és una institució brasilera privada d'ensenyament superior, fundada el 20 de desembre de 1944. Té la seu central a Rio de Janeiro i filials a Brasília i São Paulo; i està especialitzada en estudis d'administració, ciències socials, matemàtiques i relacions internacionals.[1][2] L'any 2020 va situar-se en la tercera posició en el rànquing de think tanks elaborat per la Universitat de Pennsilvània.[3]
A més de la xarxa de centres i biblioteques, la FGV té una editorial pròpia (FGV Editora), responsable de la publicació de la revista Estudos Históricos i la Mosaico.[4] Ambdues són coordinades pel Centre d'Investigació i Documentació d'Història Contemporània del Brasil (Centro de Pesquisa e Documentação de História Contemporânea do Brasil, CPDOC), organisme subordinat a la Fundació. El CPDOC té disponibles per a consulta, a la seva pàgina web, el Dicionário Histórico-Biográfico Brasileiro i el Dicionário Histórico-Biográfico da Primeira República.[5][6]
Referències
[modifica]- ↑ Fischer, Tânia «Administração pública como área de conhecimento e ensino: a trajetória brasileira» (en portuguès). Revista de Administração de Empresas, 24, 12-1984, pàg. 278–288. Arxivat de l'original el 2024-02-28. DOI: 10.1590/S0034-75901984000400038. ISSN: 0034-7590 [Consulta: 28 febrer 2024].
- ↑ Nicolletti, Mariana Xavier; Camolesi Guimarães, Thais; Vendramini Felsberg, Annelise; Ramos, Ligia; Casagrande Rocha, Fernanda; Monzoni Neto, Mario «Adaptation to climate change and integration of disaster risk management in business education: a case study in Fundação Getulio Vargas, Brazil». AD-minister, 28, 2016, pàg. 92. Arxivat de l'original el 2024-02-28. DOI: 10.17230/ad-minister.28.5 [Consulta: 28 febrer 2024].
- ↑ Jardim, Lauro. «FGV: no top 3 do ranking global de think tanks» (en portuguès brasiler). O Globo, 30-01-2021. Arxivat de l'original el 2024-02-28. [Consulta: 28 febrer 2024].
- ↑ Gregol Araujo, Hellen; Lopes, Alice Casimiro «Redes políticas de currículo: a atuação da Fundação Getulio Vargas». Práxis Educativa, 16, 2021, pàg. 19. Arxivat de l'original el 2024-02-28. ISSN: 1809-4031 [Consulta: 28 febrer 2024].
- ↑ «Sobre o FGV CPDOC» (en portuguès brasiler). MMurad, 15-08-2023. Arxivat de l'original el 2024-02-28. [Consulta: 28 febrer 2024].
- ↑ Berdugo Gómez de la Torre, Ignacio «La Educación Superior en Brasil. 1. Desde la Independencia al Golpe Militar de 1964» (en castellà). Revista de Estudios Brasileños. Universitat de Salamanca, 1, 1, 23-07-2014, pàg. 113–130. Arxivat de l'original el 2024-02-28. DOI: 10.14201/reb201411113130. ISSN: 2386-4540 [Consulta: 28 febrer 2024].
Enllaços externs
[modifica]- Consulta dels Diccionaris Històric-Biogràfics al web del FGV CPDOC (portuguès)