Vés al contingut

Bertrand du Guesclin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Bertrand Du Guesclin)
Plantilla:Infotaula personaBertrand du Guesclin

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Bertrand Du Guesclin Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementdècada del 1320 Modifica el valor a Wikidata
Broons (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 juliol 1380 Modifica el valor a Wikidata (50/60 anys)
Chastèlnòu de Randon (França) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturabasílica de Saint-Denis (esquelet)
Monument du cœur de Bertrand du Guesclin (en) Tradueix (cor) Modifica el valor a Wikidata
Conestable de França
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar, cavaller Modifica el valor a Wikidata
Activitat1335 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata -
Carrera militar
Branca militarExèrcit de terra Modifica el valor a Wikidata
Rang militarConestable de França (1370 (Gregorià)–1380 (Gregorià))
Conestable de Castella Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra dels Cent Anys
Primera Guerra Civil castellana
Guerra de Successió Bretona
Battle of Cocherel (en) Tradueix
batalla d'Auray
batalla de Nàjera
batalla de Montiel Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJeanne de Laval-Tinténiac
Tiphaine Raguenel Modifica el valor a Wikidata
GermansOlivier du Guesclin Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estàtua a Dinan representant a Bertrand du Guesclin

Bertrand du Guesclin (Broons, vora Dinan, Bretanya, 1320 - Chastèlnòu de Randon, Comtat de Gavaldà, 1380) fou un mercenari i militar bretó.

Guerra de Successió Bretona

[modifica]

Les campanyes de la Guerra dels Cent Anys li donaren fama de gran capità, confirmada amb les victòries el 1364 a la batalla de Cocherel i la Batalla d'Auray, en la Guerra de Successió Bretona. Per la seva fama fou nomenat camarlenc de Carles V de França, lloctinent seu a Normandia i comte de Longueville.

Guerra dels dos Peres

[modifica]

L'any següent fou designat capità de les Companyies Blanques, que, per acord conclòs amb Pere III el Cerimoniós d'Aragó, havien d'intervenir al servei d'aquest darrer i del seu aliat Enric de Trastàmara, pretendent al tron castellà, en la guerra dels dos Peres contra Pere I de Castella. Cap d'any del 1366 ja havia arribat a Barcelona al capdavant de les Companyies. Pere el Cerimoniós el feu comte de Borja.

Guerra civil castellana

[modifica]

Al cap d'uns quants mesos, Castella era conquerida fins a Andalusia i Pere el Cruel fugia a Baiona, on s'alià amb els anglesos. Les seves tropes, amb les del marquès de Villena i les d'Enric de Trastàmara, foren derrotades el 1367 a la batalla de Nájera pels anglesos i el mateix du Guesclin caigué presoner. El 1368 retornà a Castella, cridat per Enric de Trastàmara, i dirigí la campanya militar definitiva que acabà en l'assassinat de Pere el Cruel pel seu germà Enric de Trastàmara a la batalla de Montiel (1369).

Darreres campanyes

[modifica]

Retornat a França a petició de Carles V, continuà la seva lluita contra els anglesos i els navarresos. El 1370 fou nomenat conestable de França i morí de disenteria quan recuperava el Llenguadoc per al rei francès. Fou enterrat a la Basílica de Saint-Denis amb honors reials.