Vés al contingut

Beril

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralBeril
Fórmula químicaBe₃Al₂(SiO₃)₆
EpònimBeryllos 3 (Pauly-Wissowa) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipussubcontinent indi i Mons Smaragdus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats > ciclosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.09.CJ.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.CJ.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/C.06a Modifica el valor a Wikidata
Dana61.1.1.1 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Hàbit cristal·líprismàtic a cristalls tabulars; radial, columnar; granular to massiva
Estructura cristal·linaa = 9.21 Å, c = 9.19 Å; Z = 2
Grup puntualhexagonal, dihexagonal, dipiramidal
Sistema H-M (6/m 2/m 2/m)
Grup espacial: P 6/mmc
Grup espacialgrup espacial P6/mcc Modifica el valor a Wikidata
Massa molar537.50
Colorverd, blau, groc, incolora, rosa i altres
Maclesrara
Exfoliacióimperfecta a {0001}
Fracturaconcoidal a irregular
Tenacitatfràgil
Duresa7.5 - 8
Lluïssorvítria a resinosa
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent a translúcida
Gravetat específica2.76
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1.564–1.595
nε = 1.568–1.602
Birefringènciaδ = 0.0040–0.0070
Pleocroismefeble
Fluorescènciacap (alguns materials de farciment de fractures que s'utilitzen per millorar la claredat de la maragda són fluorescents, però la pedra en si no)
Varietats més comunes
Aiguamarinade color verd clar, verd marí
Maragdade color verd, pedra preciosa
Morganitade color rosa
Heliodorde color groc
Beril vermellde color vermell grosella
Goshenitade color transparent
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolBrl Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2][3]

El beril és un mineral de la classe dels silicats amb la fórmula química Be₃Al₂(SiO₃)₆. És un ciclosilicat de beril·li i alumini que pertany i dona nom al grup del beril.[4]

Els cristalls d’una de les varietats, les anomenades maragdes (maragda), són petits, de color verd, preferentment prismàtics, allargats i limitats pel pinacoide bàsic.[5] Els cristalls d’una altra varietat, les anomenades aiguamarines (aiguamarina), són més grossos, de color blau, composts per prisma i bipiràmide. Els primers contenen una gran quantitat d’imperfeccions; els segons, no.[5]

Propietats

[modifica]

Els cristalls hexagonals de beril poden ser molt petits o aconseguir una grandària de diversos metres. Els cristalls acabats són relativament rars. El beril exhibeix fractura concoidal, té una duresa de 7,5-8 en l'escala de Mohs i una densitat relativa de 2,63-2,80. Té una lluïsor vítria i pot ser transparent o translúcid. La seva ruptura és poc basal i el seu hàbit és bipiramidal dihexagonal.

El beril pur és incolor, però sovint està tintat per impureses, sent possibles els colors verd, blau, groc, vermell i blanc. El nom procedeix de la paraula grega Βήρυλλος beryllos, al·lusiva al color blau verdós de l'aiguamarina.[6]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, el beril pertany a «09.CJ - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 6 [Si₆O18]12- (sechser-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: bazzita, indialita, stoppaniïta, cordierita, sekaninaïta, combeïta, imandrita, kazakovita, koashvita, lovozerita, tisinalita, zirsinalita, litvinskita, kapustinita, baratovita, katayamalita, aleksandrovita, dioptasa, kostylevita, petarasita, gerenita-(Y), odintsovita, mathewrogersita i pezzottaïta.

Formació

[modifica]

El beril es troba amb gran freqüència a les pegmatites granítiques, però també es troba en esquists de mica als Urals i sovint associat amb menes d'estany i tungstè. El beril es troba en certs països europeus com Àustria, Alemanya i Irlanda. També es troba a Madagascar (especialment la morganita). La font més famosa de maragdes al món està en Muzo i Chivor (Boyacá, Colòmbia), on fan una aparició única en roca calcària. Les maragdes també es troben en Transvaal (Sud-àfrica), Mines Gerais (Brasil) i prop de Mursinka als Urals. Les pegmatites de Nova Anglaterra (Estats Units) han produït alguns dels berils més grans trobats fins ara, incloent un vidre massiu de 5,5 per 1,2 m amb una massa d'unes 18 t.[1] A Catalunya s'han trobat cristalls de beril de diversos colors només al cap de Creus.[7]

Varietats

[modifica]

Les varietats de beril més conegudes són l'aiguamarina i la maragda.

L'aiguamarina és la varietat de beril de color verd marí amb fórmula Be₃Al₂Si₆O18. És una gemma molt preuada en joieria per la seva alta duresa que permet gran diversitat de talls. El to blavós o verdós que presenta es deu a la presència de Fe2+ o Fe3+ respectivament.[8] La maragda és la varietat de color verd, degut a traces de cromòfors, concretament crom i vanadi.[9]

Altres varietats de beril són: l'aeroides, la varietat de color blau pàl·lid,[10] l'alcali-beril, una varietat amb un alt contingut en àlcalis (Li₂O 2%, Na₂O a 4%, K₂O a 2%, Rb₂O a 1,3%, i Cs₂O a 4,6%),[11] la goshenita, la varietat incolora del beril, que rep el seu nom de la localitat de Goshen (Massachusetts, Estats Units),[12] i el maxixe, o beril blau, una varietat pleocroica sensible a la llum que conté un 2,8% de Cs2O i un 1% Li₂O. Aquesta darrera varietat rep el nom de la mina Maxixe, a Minas Gerais (Brasil), on va ser descoberta.[13][14]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Beryl mineral information and data, Mindat
  2. Beryl Webmineral
  3. Handbook of Mineralogy
  4. «Beril». Diccionari General de la Llengua Catalana. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 27 setembre 2022].
  5. 5,0 5,1 «Beril». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. de Saint-Maur, N.F.D.; Green, G.S.. The state of innocence: and fall of man, described in Milton's Paradise lost, render'd into prose, with notes, from the Fr. of Raymond de St. Maur, by a gentleman of Oxford [G.S. Green]., 1745, p. 226. 
  7. Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya. Segle XX. Museu Mollfulleda de Mineralogia - Grup Mineralògic Català, 2005 [Consulta: 26 juny 2017]. 
  8. «Aquamarine» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 desembre 2013].
  9. «Emerald» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 desembre 2013].
  10. «Aeroides» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 desembre 2013].
  11. «Alkali-beryl» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 desembre 2013].
  12. «Goshenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 desembre 2013].
  13. «Blue Beryl (Maxixe)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 desembre 2013].
  14. Boulliard, P.J.C.. Pierres précieuses: Guide pratique d'identification (en francès). Publibook, 2015, p. 54. ISBN 978-2-342-04013-5. 

Enllaços externs

[modifica]
  • «Beril» (en anglès). The Mineral and Gemstone Kingdom.