Rathita
 Rathita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ag₂Pb12-xTlx/2As18+x/2S40 |
| Epònim | Gerhard vom Rath |
| Localitat tipus | Pedrera Lengenbach, Fäld, Binn, Valais, Suïssa |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.HC.05d |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.HC.05d |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.06 |
| Dana | 3.7.12.1 |
| Heys | 5.7.47 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,496(1) Å; b = 7,969(1) Å; c = 25,122(3) Å; β = 100,704(2)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | p21/b |
| Color | plata a gris acer, iridiscent |
| Macles | sí |
| Exfoliació | perfecta en {100} |
| Fractura | concoidal |
| Duresa | 3 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | marró xocolata |
| Densitat | 5,33 a 5,41 g/cm³ (mesurada); 5,31 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Pleocroisme | fort |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Rat |
| Referències | [1] |
La rathita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany al grup de la sartorita. Rep el nom de Gerhard vom Rath (1830-1888), professor de mineralogia de Bonn (Alemanya).
Característiques
La rathita és una sulfosal de fórmula química Ag₂Pb12-xTlx/2As18+x/2S40. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rathita pertany a «02.HC: Sulfosals de l'arquetip SnS, amb només Pb» juntament amb els següents minerals: argentobaumhauerita, baumhauerita, chabourneïta, dufrenoysita, guettardita, liveingita, parapierrotita, pierrotita, sartorita, twinnita, veenita, marumoïta, dalnegroïta, fülöppita, heteromorfita, plagionita, rayita, semseyita, boulangerita, falkmanita, plumosita, robinsonita, moëloïta, dadsonita, owyheeïta, zoubekita i parasterryita.
La rathita-IV possiblement es tracti d'una espècie separada. Els paràmetres de les unitats cel·lulars s'acosten als de l'argentoliveingita (triclínica-pseudomonoclínica), però sembla que la ratita-IV és monoclínica. La fase estudiada per Ozawa i Tachikawa (1996) amb TEM sembla també ser una fase diferent.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la pedrera Lengenbach, situada a la comuna de Binn, dins el cantó de Valais (Suïssa). També ha estat descrita a la propera Reckibach, així com al dipòsit d'or de Maiskoe, a l'óblast d'Odessa (Ucraïna). També ha estat mencionada al dipòsit de Salamón, a la localitat de Crémenes, dins la província de León (Castella i Lleó, Espanya),[2] tot i que la seva presència al jaciment és encara dubtosa.
Referències
- ↑ «Rathite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 desembre 2019].
- ↑ Crespo, J.L; Moro, M.C; Fadón, O; Cabrera, R; Fernández, A «The Salamón gold deposit (León, Spain)». Journal of Geochemical Exploration, 71, 2, 11-2000, pàg. 191–208. DOI: 10.1016/S0375-6742(00)00152-7.