Vés al contingut

Opían

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
Plantilla:Infotaula personaOpían
Biografia
Naixementsegle II Modifica el valor a Wikidata
Cilícia (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpesta Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia didàctica i escriptura creativa i professional Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, escriptor Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle II Modifica el valor a Wikidata)
Obra
Obres destacables

Opían[1] (grec antic: Οππιᾰνός, Oppianós)[2][3] fou un poeta de l'antiga Grècia natural de Cilícia que va viure al segle ii. És autor d'un poema didàctic sobre la pesca intitulat Halièutiques (grec antic: Ἁλιευτικά, Halieutikà), obra que la tradició manuscrita ha conservat fins als nostres dies.[4][5]

Biografia

Existeix una confusió entre aquest autor i un altre personatge, anomenat també Opían i sovint dit Pseudo-Opían (o bé Opían d'Apamea), que la tradició manuscrita confon amb l'anterior i que és autor d'una altra obra semblant, intitulada Cinegètiques (grec antic: Κυνηγετικά, Kynēgetikà). Els manuscrits ofereixen tots dos texts com a obra d'un mateix autor, i els acompanyen d'una vita (de) anònima que sembla que mescla fets biogràfics de tots dos personatges.[6]

Els filòlegs moderns consideren que Opían és l'autor solament de les Halièutiques. Hauria nascut a començament del segle ii a Cilícia, probablement a Còricos, tal com diu la Suda i sembla confirmar el mateix text en un passatge (III 205-209), malgrat que la vita anònima dubta entre Còricos i Anazarb. El seu període de maduresa coincidiria amb el regnat de Marc Antoni (161-180).[7]

La vita dels manuscrits afegeix tot un seguit de fets biogràfics, que bé poden correspondre efectivament a Opían, bé al Pseudo-Opían, autor de les Cinegètiques, o bé ser inventats. El text diu que era fill d'Agesilau i Zenòdota, i que va rebre una educació molt bona gràcies al seu pare, un personatge important en la seva ciutat. Per una manca de respecte a l'emperador Sever, fou exiliat a l'illa de Mèlita, i Opían, llavors de trenta anys, l'acompanyà. Fou aquí que Opían escrigué les seves obres, i a la mort de l'emperador, les presentà al seu fill, Antoní, que, si el fet fa referència a Opían, s'ha de tractar de Còmmode, o, si fa referència al Pseudo-Opían, més bé a Caracal·la; o bé al mateix emperador, abans de la seva mort. L'emperador gaudí de les poesies i el recompensà, però, de tornada a casa, Opían morí de malaltia a una trentena d'anys. Els seus conciutadans li erigiren un monument.[8]

Obra

Les Halièutiques són una composició poètica d'uns 3.500 versos hexàmetres dividits en cinc llibres. El text tracta de la pesca: els dos primer versen sobre història natural dels peixos, mentre que els tres darrers sobre l'art de la pesca. Opían demostra un coneixement zoològic considerable, però mesclat amb diverses faules i històries fantàstiques impròpies de la seva època.[7]

Els manuscrits que contenen les Halièutiques transmeten l'obra juntament amb les Cinegètiques del Pseudo-Opían, una obra en quatre llibres d'uns 2.100 versos, també en hexàmetres, sobre l'art de la caça.[9] Les Cinegètiques, que són posteriors a les Halièutiques (van dirigides a l'emperador Caracal·la, mentre que les Halièutiques van dirigides a Marc Antoni), tenen una qualitat literària manifestament inferior, cosa que fa pensar que no poden ser obra del mateix autor.[7][5] Totes dues obres van acompanyades d'una paràfrasi en prosa atribuïda a cert Eutecni, a més d'una tercera paràfrasi d'una obra no conservada, intitulada Ixèutiques (grec antic: Ἰξευτικά, Ixeutikà), sobre falconeria.[6] Aquesta obra és atribuïble també al Pseudo-Opían, però també podria ser obra d'un tercer autor,[8] tal vegada Dionisi, autor d'un tractat sobre pedres (Lithiaca).[4]

Referències

  1. Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle ii dC. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 1250. ISBN 9788441224223. 
  2. Pape, Wilhelm. Dr. W. Pape's ... Wörterbuch der griechischen Eigennamen. Braunschweig : Druck und Verlag von Friedrich Vieweg und Sohn, 1875. 
  3. «Eulexis-web» (en francès). [Consulta: 12 setembre 2024].
  4. 4,0 4,1 «Oppian». A: Encyclopædia Britannica, 1911. 
  5. 5,0 5,1 Hornblower, Simon; Spawforth, Antony. Oxford Classical Dictionary. Oxford University Press, 2012, p. 1041. 
  6. 6,0 6,1 Smith, 1867, p. 34.
  7. 7,0 7,1 7,2 Smith, 1867, p. 35.
  8. 8,0 8,1 Smith, 1867, p. 37.
  9. Smith, 1867, p. 36.

Bibliografia