Vés al contingut

Llop algonquí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
Infotaula d'ésser viuLlop algonquí
Canis lupus lycaon Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaCanidae
GènereCanis
EspècieCanis lupus
SubespècieCanis lupus lycaon Modifica el valor a Wikidata
(Schreber, 1775)
Nomenclatura
Sinònims
Canis lycaon Modifica el valor a Wikidata
ProtònimCanis lycaon Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

El llop algonquí (Canis lupus lycaon) és una subespècie del llop (Canis lupus)[1] present a Nord-amèrica: abans s'estenia a l'àrea compresa entre Florida i Minnesota, però avui dia es troba principalment al voltant dels Grans Llacs de Nord-amèrica, el sud-est d'Ontario i el sud-oest del Quebec.[2][3]

Presenta una gran varietat de colors (des del blanc al gris i des del marró al negre) i mostra sovint un morro de color marró vermellós. Acostuma a pesar entre 22,5 i 45 kg (el mascle adult mitjà en fa 34 i la femella 27). Fa entre 64 i 92 cm d'alçària.[3] A l'hivern es nodreix principalment d'animals grossos, com ara cèrvids, ants i caribús. A altres èpoques de l'any hi afegeix rosegadors i peixos.[3]

El coit ocorre a final de l'hivern quan la parella alfa de la llopada s'aparellen, i, dos mesos després, la femella pareix una ventrada de 5–6 cadells. Són sords i cecs i pesen, si fa no fa, una lliura cadascun. Al cap de dues setmanes comencen a veure, mentre que el sentit de l'oïda no el tenen desenvolupat fins a la tercera setmana. Després de sis setmanes, ja són alimentats amb menjar sòlid regurgitat pels adults i, cap a finals de l'estiu, els cadells ja poden seguir la llopada en les seves activitats.[3]

Les activitats humanes són la seva principal amenaça. Va estar a la vora de l'extinció als Estats Units a principi del segle xx i, avui dia, només sobreviu en el 3% de l'hàbitat original que ocupava en aquest país. Minnesota és l'únic estat on no es troba en perill d'extinció.[3]

Referències

  1. Mammal Species of the World (anglès)
  2. www.territoriodelobos.com Arxivat 2010-03-31 a Wayback Machine. (castellà)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Cosmosmith (anglès)

Bibliografia

Enllaços externs