Lhamana
.jpg)
Les lhamana, en la cultura tradicional Zuni, són persones biològicament masculines que assumeixen els rols socials i cerimonials que solen exercir les dones a la seva cultura, almenys en algunes ocasions.[1][2] Porten una barreja de roba femenina i masculina i bona part de la seva feina es realitza a les zones habitualment ocupades per dones zuni. Algunes lhamana contemporànies participen a la comunitat de dos esperits paníndia.[3]
La lhamana més famosa va ser We'wha (1849-1896), que el 1886 va formar part de la delegació Zuni a Washington D.C., on es van reunir amb el president Grover Cleveland.
Rol social
Els relats de la dècada del 1800 assenyalen que les lhamana, mentre anaven vestides amb «roba femenina», sovint eren contractades per a treballs que requerien «força i resistència»,[4] com ara caçar caça major i tallar llenya.[1]
A més de fer una feina pesada, algunes persones lhamana han destacat en les arts i oficis tradicionals com la ceràmica i el teixit. We'wha, en particular, era una teixidora coneguda.[5]
Tant els pronoms masculins com els femenins s'han utilitzat per a les persones lhamana. Escrivint sobre la seva amiga We'wha, l'antropòloga Matilda Coxe Stevenson va descriure We'wha com:[6]
| « | Exerceix funcions religioses i judicials masculines alhora que realitza deures femenins, encarregant-se de la bugaderia i de l'hort. | » |
| « | ...la persona més intel·ligent de pueblo. El seu caràcter fort va fer llei la seva paraula tant entre els homes com les dones amb qui es va associar. Tot i que la seva ira era temida tant pels homes com per les dones, era estimat per tots els nens, amb qui va ser sempre amable. | » |
| — [Stevenson 2010, p. 37] | ||
Encara que generalment els colonialistes europeus i els seguidors moderns dels estudis queer consideren gai, LGBT o transgènere, les Zuni lhamana, com altres rols socials, culturals i cerimonials indígenes, existeixen en una matriu indígena. Els escriptors indígenes sobre aquests rols consideren que aquestes identitats no es poden reduir únicament al desig del mateix sexe o l'adhesió a un conjunt convencional de rols de gènere, fins i tot els moderns transgènere o genderqueer.[3][7][8][9]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Gilley, 2006, p. 8.
- ↑ Lang, 1998, p. 269.
- ↑ 3,0 3,1 Jacobs, Wesley i Lang, 1997.
- ↑ Stevenson, 2010, p. 380.
- ↑ James, 1920.
- ↑ Bost, 2003, p. 139.
- ↑ de Vries, 2009, p. 64.
- ↑ Cameron, 2005, p. 123-127.
- ↑ Smith, 2010, p. 41-68.
Bibliografia
- Bost, Suzanne. Mulattas and Mestizas: Representing Mixed Identities in the Americas, 1850-2000 (en anglès). Athens, Georgia: University of Georgia Press, 2003.
- Cameron, Michelle. Two-spirited Aboriginal people: Continuing cultural appropriation by non-Aboriginal society (en anglès). 24(2)-24(3). Canadian Women Studies, 2005.
- de Vries, Kylan Mattias. «Berdache (Two-Spirit)». A: Encyclopedia of gender and society (en anglès). Los Angeles: SAGE, 2009. ISBN 9781412909167.
- Gilley, Brian Joseph. Becoming Two-Spirit: Gay Identity and Social Acceptance in Indian Country (en anglès), 2006. ISBN 0-8032-7126-3.
- Jacobs, Sue-Ellen; Thomas, Wesley; Lang, Sabine. Two Spirit People: Native American Gender Identity, Sexuality, and Spirituality (en anglès). University of Illinois Press, 1997. ISBN 9780252066450. OCLC 421792266.
- James, George W. New Mexico: The Land of the Delight Makers (en anglès). Boston: Page Co., 1920.
- Lang, Sabine. Men as women, women as men: changing gender in Native American cultures (en anglès). Austin: University of Texas Press, 1998. ISBN 9780292747012.
- Smith, Andrea. Queer Theory and Native Studies: The Heteronormativity of Settler Colonialism (en anglès). 16(1)-16(2). GLQ: A Journal of Lesbian and Gay Studies, 2010.
- Stevenson, Matilda Coxe. The Zuni Indians: Their Mythology, Esoteric Fraternities, and Ceremonies (en anglès). BiblioBazaar, 2010.
