Vés al contingut

Jaume Mata i Romeu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
Plantilla:Infotaula personaJaume Mata i Romeu
Biografia
Naixement19 gener 1919 Modifica el valor a Wikidata
l'Arboçar (Alt Penedès) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 octubre 2004 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Vilanova i la Geltrú (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
President Associació d'Aviadors de la República
1976 – Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaviador militar Modifica el valor a Wikidata

Jaume Mata i Romeu (L'Arboçar, Avinyonet del Penedès, Alt Penedès, 13 de gener de 1919Vilanova i la Geltrú, Garraf, 31 d'octubre de 2004),[1] va ser un aviador del bàndol republicà durant la Guerra Civil espanyola.

Als quinze anys es va traslladar a Barcelona per a treballar com a mosso de magatzem a una botiga de queviures.[2] L'any 1936, quan només tenia 17 anys, s'allistà com a voluntari, i el van traslladar a l'acadèmia militar de Kirovabad (actual Gyandzha), a l'Azerbaidjan soviètic, on cursà estudis de pilot militar,[1] i aprengué a pilotar els avions Tupolev SB-2, els anomenats "Katiuska".[2] L'any 1937, amb 18 anys, torna a l'Estat espanyol, i s'incorpora a les Forces Armades de la República Espanyola (FARE), destinat a la base de Sisante (Província de Conca),[1] a les ordres d'Enrique Pereira, i com a cap de la 4a Esquadrilla.[2] Des d'allà va participar en els bombardejos de Madrid i Terol, en els combats durant la batalla de l'Ebre així com en l'enfonsament del creuer Baleares.[1] El final de la guerra el sorprengué a Alacant, on fou jutjat i condemnat a vint anys i sis mesos de presó.[2]

Durant la dècada de 1940 es va reincorporar a la vida pública, quan revalida la seva llicència de vol i tornar a volar, ara en la modalitat esportiva, fins a mitjans dels anys setanta del segle xx. Durant aquells anys fou el president de l'Aeroclub de Barcelona-Sabadell.[2] A més, el 1976 fundà l'Associació d'Aviadors de la República (ADAR), que pretenia localitzar i reagrupar la diàspora d'aviadors republicans exiliats i de la qual fou el primer president.[1]

També feu incursions en la política, i el 1977 va presidir la branca catalana del Partit Socialista Popular,[2] que el 1978 es va fusionar amb el PSOE).[1] També el 1977 va iniciar un litigi per al reconeixement dels drets dels militars de la República Espanyola i la reconciliació.[1] Aquest objectiu es va culminar el 1985 amb l'erecció d'un monument ubicat a la plaça de la Lleialtat de Madrid.[2]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Jaume Mata i Romeu». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 22 gener 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Vendrell i Sellarès, J. Oriol. «L'aviador de l'Arboçar Jaume Mata i Romeu». A: Personatges il·lustres de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf. Vilafranca del Penedès: Abertis, 2010, p. 25.