Egon Wellesz
_1927_%C2%A9_Georg_Fayer_(1892%E2%80%931950).jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Egon Joseph Wellesz 21 octubre 1885 Viena (Àustria) |
| Mort | 9 novembre 1974 (89 anys) Oxford (Anglaterra) |
| Sepultura | cementiri central de Viena, Gruppe 32 C, Nummer 38 |
| Formació | Universitat de Viena |
| Activitat | |
| Camp de treball | Música romana d'Orient |
| Ocupació | compositor, professor d'universitat, musicòleg, bizantinista |
| Ocupador | Universitat de Viena |
| Membre de | |
| Gènere | Òpera, simfonia i música clàssica |
| Professors | Arnold Schönberg i Guido Adler |
| Alumnes | Dorothy Gow |
| Família | |
| Cònjuge | Emmy Wellesz (1908–) |
| Parents | Karl Friedrich Pollaczek, gendre |
| Premis | |
      | |
Egon Wellesz (Viena, 21 d'octubre de 1885 - Oxford, 9 de novembre de 1974) fou un musicògraf i compositor austríac.
Biografia
Després d'acabar els estudis literaris en la Universitat de Viena, cursà els de música sota la direcció de Frühling i Schönberg. Des de la seva tesi doctoral, presentada el 1908 i en la qual s'estudiava les obres de J. Bonne, compositor i mestre de capella del teatre de l'Òpera de Viena el segle xviii, Wellesz destacà com a erudit i crític profund, especialment versat en música antiga, vers la qual publicà innombrables treballs en les revistes professionals alemanyes, angleses i nord-americanes. La majoria d'aquests apareixen col·leccionats en llibre, especialment els referents a música de l'Església Ortodoxa.
De 1911 a 1915 fou professor d'història de la música en el Neuen Konservatorium, de Viena, i el 1913 ocupà la càtedra de musicologia de la universitat d'aquella capital. Durant els primers anys de 1930 fou professor de composició en el Quenn's College d'Oxford, on entra d'altres alumnes va tenir a Robert Donington.[1] Després també fou professor al «Downing College» de Cambridge, on també tingué alumnes com Wilfrid Mellers i d'altres.[2]
Les composicions musicals d'aquest autor, del gènere impressionista i expressionista, i que cultivaven les modernes escoles vienesa, francesa i anglesa, seguien les orientacions assenyalades per Schönberg en el seu últim estil, mostrant en el seu autor una robusta personalitat, així com una sòlida i extremada formació. Les seves obres principals publicades foren: Arnold Schönberg, (1921). Der Beggin des musikalischen Barock und die Anfänge der Oper in Wien, 1922). Byzantinischen Musik, (1926). Ausgaben und Probleme der orientalischen Kirchenmusik, (1927). A part de diverses obres per a piano i lieder va compondre: Vorfrühling, poema per a orquestra. Una suite, Gebete der Mädchen zur Maria, per a cor i orquestra. Un quartet de corda. Diana; Persisches Ballet i Achylles auf Skyros, Die Prinzessin Cirnara, estrenada a Hannover i Frankfurt el 1921.
Música per a l'escena
- Das Wunder der Diana, op. 18 (1914–1917), ballet de Béla Balázs
- Die Prinzessin Girnara, op. 27 (1919–1920), llibret de Jakob Wassermann
- Persisches Ballett, op. 30 (1920), ballet d'Ellen Tels
- Achilles auf Skyros, op. 33 (1921), ballet d'Hugo von Hofmannsthal
- Alkestis, op. 35 (1924), llibret d'Hugo von Hofmannsthal sobre Eurípides
- Die Nächtlichen: Tanzsinfonien, op. 37 (1924), Ballet escènic de Max Terpis
- Die Opferung des Gefangenen, op. 40 (1924–1925), drama escènic d'Eduard Stucken
- Scherz, List und Rache, op. 41 (1927), llibret de Johann Wolfgang von Goethe
- Die Bakchantinnen, op. 44 (1931), llibret del compositor basat en Eurípides, òpera en 2 actes
- Incognita, op. 69 (1950), llibret de Elizabeth MacKenzie i William Congreve
Publicacions
- Conjuntament amb Henry Julius Wetenhall Tillyard i Carsten Høeg de «Monumenta Musicae Byzantinae».[3]
Referències
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 345. (ISBN 84-7291-227-2)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 826. (ISBN 84-7291-227-2)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1457. (ISBN 84-7291-226-4)
Bibliografia
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 70, pàg. 62 ISBN 84-239-4570-7
Enllaços externs
