Vés al contingut

Efecte

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
Diagrama que mostra com X pot tenir efecte sobre Y

Un efecte és una conseqüència causal d'una acció o un agent, que és causa de l'efecte. L'efecte pot ser alhora causa d'altres efectes, un cas particular n'és l'efecte en cadena. És a dir, que una acció o fenomen és efecte si es mira des del punt de vista de la causalitat respecte a un altre que l'ha produït o ha contribuït a fer que es produeixi. Les relacions entre causes i efectes han estat estudiats a la filosofia (Aristòtil, Hume i molts altres) i també a la ciència i l'enginyeria, des del control estadístic de processos a modelitzacions de tota mena, estudis AMFE, causa-efecte i altres eines d'Ishikawa, cerques de correlacions entre variables o situacions, demostracions o no de causalitats i casualitats, aleatorietats, etc.[1][2]

Una mateixa causa pot tenir diversos efectes, tots alhora o respectius, segons circumstàncies o altres factors. Un mateix efecte pot ser conseqüència de més d'una causa o conjunt de causes. Les relacions entre causa i efecte són la base de les demostracions matemàtiques. A la física és fonamental la distinció entre efectes reversibles i irreversibles. A la filosofia són importants especialment a corrents com el determinisme, el mecanicisme i l'empirisme, i també a la filosofia clàssica del mètode científic newtonià.

En medicina i psicologia, un medicament o tractament és efectiu, o sigui, "té efecte", quan produeix un canvi en l'individu que el segueix. De vegades, a les proves cal que algunes persones o animals no segueixin el tractament per a comparar-les amb les que sí ho fan. Pot ser que prenguin un fals medicament, o substància neutra, que per exemple contingui només expedient. En aquest cas, de vegades ha passat que el medicament neutre tingui un efecte mesurable, que podria ser d'origen psicològic, i que és conegut amb el nom d'efecte placebo.

Referències

  1. Émile Bréhier, Lluís Font, Història de la filosofia, Universitat Autònoma de Barcelona, 1998. ISBN 9788449011764 (català)
  2. Alfred Ayer, Llenguatge, veritat i lògica, Universitat de València, 1992. ISBN 9788437008295 (català)