Afrodit
|
No s'ha de confondre amb Afrodita o Hermafrodit. |
.jpg) Herma d'Afrodit, Museu Nacional d'Estocolm  | |
| Tipus | deïtat grega deïtat de la fertilitat |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
Afrodit (en grec antic Ἀφρόδιτος), era una veritable Afrodita masculina. El culte de l'Afrodit xipriota apareix al costat del d'Afrodita. Des de Xipre, el seu culte es va propagar a l'Àsia Menor, a Pamfília, potser a Lidia i a Cària.[1]
Afrodit va ser representat amb una forma femenina i una indumentària com l'Afrodita, però també amb un fal·lus i, per tant, el nom era masculí.[2] Tot i que aquesta deïtat hauria arribat a Atenes des de Xipre al segle IV aC. Al segle V aC, ja existien però, hermes d'Afrodit, o estàtues fàliques amb cap femení.[3]
Vegeu també
Referències
- ↑ Revista de filología y lingüística de la Universidad de Costa Rica, Volúmenes 20-21; 1994 p. 17-20
- ↑ Bullough, Vern L.; Bullough, Bonnie. Cross Dressing, Sex, and Gender. reprint. University of Pennsylvania Press, 1993, p. 29. ISBN 9780812214314.
- ↑ Baillière, Tindall. The International journal of psycho-analysis. 28. Published by Routledge for the Institute of Psycho-Analysis, 1947, p. 150. OCLC 1640896.
Bibliografia
- Marie Delcourt. Hermaphrodite: Myths and Rites of the Bisexual Figure in Classical Antiquity, 1961, p. 27.
- Walter Burkert. Greek Religion. Harvard University Press, 1985, p. 152.
- Yves Bonnefoy. Greek and Egyptian Mythologies. University of Chicago Press, 1992, p. 171.
- Yulia Ustinova. The Supreme Gods of the Bosporan Kingdom. Brill, 1999, p. 37, 106.
- Luc Brisson. Sexual ambivalence: androgyny and hermaphroditism in Graeco-Roman antiquity, 2002, p. 54.
- Signe Isager; Poul Pedersen The Salmakis inscription and Hellenistic Halikarnassos, 2004, p. 60.
- Rabun M. Taylor. The Moral Mirror of Roman Art. Cambridge University Press, 2008, p. 218.
- Marie-Louise Winbladh. The Bearded Goddess. Armida Publications, 2012. ISBN 9963-706-31-2.
- Macrobi, Saturnalia III, 8[1][2]
- Text llatí a LacusCurtius.
- Text llatí a Perseus Project.
- Pausànias, Descripció de Grècia I, 19.2
- Text anglès a Perseus Project.
- Text grec a Wikisource.