Hel

En la mitologia norrena, Hel és la deessa de la mort, filla del déu Loki i la gýgr Angrboða i, per tant, germana del Fenrisúlfr o llop Fenrir i el drac còsmic Jǫrmungandr o Miðgarðsormr.

Regna sobre els nou móns (norrè occidental antic: níu heimar) del reialme homònim de Hel -el més profund dels nou inframóns és Niflhel- amb el seu servent Ganglati i la seva serventa Ganglǫt, tots dos silenciosos i de lents moviments. Dins el regne de Hel, la deessa Hel hi habita a un palau conegut amb el nom d'Éljúðnir, el llindar del qual es diu Fallanda forað.

Es diu que era una noia molt bonica, però la part inferior del seu cos era en descomposició. Snorri en conta que tenia mig cos de color negre (d'aquí l'expressió norrena blár sem Hel), i mig del color normal de la pell.

Etimològicament parlant, el mot deriva del germànic *xaljō, de l'arrel germànica *√xεl- "tapar,cobrir; amagar" (que també és llatina: la tenim, per exemple, en el mot celar). Està molt estesa l'opinió que *xaljō no designava originàriament el món dels morts o la deessa de la mort homònima, sinó la gran cambra mortuòria del *xlaiwaz o túmul funerari germànic. El mot està emparentat amb el gaèlic cuilidh "cellar, secret place, treasury", cuile "an apartment where stores are kept", i irlandès antic cuile fínda "celler de vi". Per als mots gaèlics, vulgueu veure Alexander MacBain, An Etymological Dictionary of the Gaelic Language. Dins: http://www.ceantar.org/Dicts/MB2/index.html. És una qüestió molt controvertida si la misteriosa Gnipahellir s'ha d'identificar globalment amb el regne de Hel o si només és un dels nou inframóns de què aquest consta.