Hel
En la mitologia norrena, Hel és la deessa de la mort, filla del déu Loki i la gýgr Angrboða i, per tant, germana del Fenrisúlfr o llop Fenrir i el drac còsmic Jǫrmungandr o Miðgarðsormr.
Regna sobre el reialme homònim de Hel -que Snorri, ja cristià, va convertir en el més profund dels nou mons- amb els seus servents silenciosos i de lents moviments Gangláti i Ganglǫt. Dins el regne de Hel, la deessa Hel hi habita a un palau conegut amb el nom d'Éljúðnir.
Es diu que era una noia molt bonica, però la part inferior del seu cos era en descomposició. També es diu que tenia mitja cara negre (d'aquí l'expressió norrena blár sem Hel), i que a dins no hi tenia res.
Etimològicament parlant, el mot deriva del germànic *xaljō, de l'arrel germànica *√xεl- "tapar,cobrir; amagar". Està molt estesa l'opinió que *xaljō no designava originàriament el món dels morts o la deessa de la mort homònima, sinó la gran cambra mortuòria del *xlaiwaz o túmul funerari germànic.
