Vés al contingut

Alcaravia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 12:51, 5 maig 2011 amb l'última edició de Albertvillanovadelmoral (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'ésser viuAlcaravia
Carum carvi Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font dellavors d'alcaravia i oli d'alcaravia Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreApiales
FamíliaApiaceae
GènereCarum
EspècieCarum carvi Modifica el valor a Wikidata
L., 1753

L'alcaravia, comí de prat, comineta, fenoll de prat o matafaluga borda (Carum carvi) (Ar. كراويه) és una planta biennal de la família Apiàcia, originària d'Europa i l'oest d'Àsia.

La planta és semblant a una pastanaga, amb les fulles finament dividides. La tija fa de 20 a 30 cm. Quan s'espiga per florir arriba a fer de 40 a 60 cm. Les flors són menudes blanques o rosades disposades en umbel·la. Els fruits (que equivocadament s'anomenen llavors) són aquenis en forma de mitja lluna de 2 mm de llarg.

Cultiu i usos

Fruits de comí de prat.
Fruits vistos en augment.

Els fruits s'utilitzaven des de temps antics, també en la cuina medieval com a espècia. Tenen gust d'anís. En el pa de sègol els comins de prat el fan més dens. Se'n fan licors i es fan servir en la col fermentada (sauerkraut). També en el formatge havarti. És utilitzada com a ingredient de l'harissa tunisiana. Les tisanes fetes amb comí de prat van bé contra els còlics i problemes digestius. Altrament es fa servir en fragàncies per a sabons, locions i perfums.

L'arrel es pot cuinar.

En una de les històries curtes en l'obra Dubliners de James Joyce, un personatge menja comí de prat per emmascarar la pudor d'alcohol del seu alè.

Enllaços externs