Vés al contingut

Masia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:10, 22 set 2006 amb l'última edició de 81.36.160.44 (discussió). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

Una masia és un tipus de construcció típica de Catalunya i sobretot de la Catalunya Vella.

És típica de la població disseminada de pagesos o pastors distanciada de nuclis urbans. És l'edifici principal d'un mas.

Els materials emprats per a la seva construcció canvien segons el que es troba disponible a cada contrata. Així per exemple en els territoris pirinencs i muntanyosos s'ha fet servir la pedra picada i en els llocs on escaseja toves. El primer metre i mig sempre és de pedra. El gruix sol ser considerable, entre 30 centímetres i mig metre. Antigament les pedres s'ajuntaven amb fang i fins i tot sense massa de cohesió però més tard es va fer servir el ciment o la calç. L'amplada de la planta sol ser estreta, d'uns 5 metres com a molt, de manera que la façana de l'entrada i la part oposada solen ser allargassades comparades amb les altres dues vessants.

A nivell de característiques arquitectòniques destaca una gran façana en la que hi ha la porta principal la qual era dovella fins el segle XVI i de llinda més endavant. És habitual que aquesta façana doni a migjorn i que sigui guarnida amb un rellotge de sol al capdemunt.

Típicament tenen dues plantes, la inferior dedicada a les feines d'explotació agrícoles o ramaderes (amb espais pel gra, botes pels vins o el bestiar, per exemple) i la superior dedicada a l'habitatge. Això no és una norma estricta, sobretot actualment, i la disposició interna de les peces por canviar considerablement entre masia i masia. Amb freqüència el bestiar és col·locat en construccions d'una sola planta annexes a l'edifici principal.

Cap a la zona del Pirineu el cobriment superior es fa amb lloses de pissarres blaves o grises mentre que a la resta es fa amb teules. Tant en un cas com en l'altre descansen sobre bigues de fusta disposats de forma perpendicular a la façana. La teulada sol tenir dues vessants, totes dues perpendiculars a la façana. És un fet força distintori i rarament no és així. La teulada sobresurt dels murs de manera que en protegeix els voltants immediats de la pluja.