Vés al contingut

Abel Resino Gómez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 09:06, 27 jul 2024 amb l'última edició de Dcammen (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula personaAbel Resino

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAbel Resino Gómez
2 febrer 1960 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Velada (província de Toledo) Modifica el valor a Wikidata
Alçada181 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipPorter (retirat)
Club actualGranada CF (entrenador)
Clubs juvenils
- CD Toledo
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1979-1980
1980-1982
1982-1986
1986-1995
1995-1996
CD Toledo
CD Ciempozuelos
Atlético de Madrid B
Atlètic de Madrid
Rayo Vallecano



243
21



0
0
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1991 Espanya Espanya 2 0
Equips entrenats
2005-2006
2006-2007
2008-2009
2009
2010-2011
2012
2013
Ciudad de Murcia
Llevant UE
CE Castelló
Atlètic de Madrid
Reial Valladolid
Granada CF
Celta de Vigo

BDFutbol: 3
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1979–1980 CD Toledo
1980–1982 CD Ciempozuelos
1982–1986 Atlètic de Madrid B 42(0)
1986–1995 Atlètic de Madrid 243(0)
1995–1996 Rayo Vallecano 21(0)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1991–1991   Espanya 2(0)
  Entrenador Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
CF Ciudad de Murcia Modifica el valor a Wikidata

Abel Resino Gómez (Velada, 2 de febrer de 1960) és un exfutbolista i actualment entrenador espanyol. Jugava de porter i el seu primer equip va ser el Club Deportivo Toledo. La major part de la seva carrera com a porter es va desenvolupar en l'Atlètic de Madrid, on va batre el rècord d'imbatibilitat a Primera divisió. Va ser internacional amb la selecció espanyola.

Jugador

Va començar jugant en les categories inferiors del Club Deportivo Toledo fins a 1979, any en què va passar a formar part de la primera plantilla. La temporada següent va ingressar en les files del Ciempozuelos.

Va fitxar per l'Atlètic de Madrid el 1982 per a jugar en les categories inferiors, fins que en la temporada 86-87 li va arribar l'oportunitat de jugar amb el primer equip. Va debutar en la primera divisió de la lliga espanyola de futbol el 12 d'abril de 1987 en el partit Reial Múrcia 1 - 2 Atlètic de Madrid. En la seva primera temporada no va disposar de moltes oportunitats, però en la següent va aconseguir la titularitat. La temporada 90-91 Abel va realitzar una molt bona temporada i va guanyar una Copa del Rei i un subcampionat de Lliga. Aquesta temporada va aconseguir el rècord del porter que més temps ha estat sense encaixar un gol, concretament 1.275 minuts. El seu rècord va començar el 25 de novembre de 1990 en el partit Mallorca 1 - 0 Atlètic de Madrid, quan el jugador mallorquinista Claudio li va marcar un gol en el minut 31. Des de llavors Abel va mantenir la seva porteria imbatuda durant 14 jornades de lliga. Per fi, el 17 de març de 1991, en la vint-i-sisena jornada de lliga, li van marcar un gol. Va ser en el partit contra l'Sporting quan en el minut 45 Luis Enrique va aconseguir batre'l. Abel és el porter de la lliga espanyola de futbol que més minuts ha romàs imbatut i és el setè porter del món de totes les lligues de primera divisió amb més minuts sense encaixar un gol. Eixa mateixa temporada va guanyar el Trofeu Zamora a l'encaixar 17 gols en 33 partits de lliga. Abel va aconseguir un terme mitjà de 0,51 gols per partit, el tercer millor de la història de la lliga.

La temporada següent va tornar a proclamar-se campió de la Copa del Rei i va quedar segon en la lluita pel Trofeu Zamora, per darrere de Paco Buyo. Va romandre en l'Atlètic de Madrid nou temporades, fins a 1995, any en el qual va fitxar pel Rayo Vallecano per a disputar la seva última temporada en actiu (es va incorporar a l'equip en el mercat d'hivern). Amb aquest equip va aconseguir mantenir-se en la primera divisió després de superar la promoció enfront del Real Mallorca.

Abel va disputar un total de 264 a Primera divisió.

Entrenador

Després de la seva retirada dels terrenys de joc va començar la seva carrera com a entrenador. Va començar realitzant labors d'entrenador de porters, adjunt a la Secretaria Tècnica i arribant a ser segon entrenador de l'Atlètic de Madrid, a les ordres de César Ferrando, en la temporada 04-05.

La temporada 2005-2006 va debutar com primer entrenador dirigint el Ciutat de Murcia. Va classificar a aquest jove equip en 4t lloc de la Segona divisió fregant l'ascens, al que va aspirar fins a l'última jornada. La temporada 2006-2007 Abel Resino va fitxar pel Llevant, equip que paradoxalment havia arrabassat l'ascens al Ciutat de Múrcia en quedar 3r en la Lliga. Amb els valencians, Abel Resino ha debutat com a entrenador en la Primera divisió espanyola amb l'objectiu de mantenir al Llevant en la categoria, cosa que aconsegueix en el seu primer any granota. No obstant això en la temporada 2007-2008 les coses no li van ser tan favorables i després de vuit jornades en les quals l'equip va aconseguir només un punt de 24 possibles va ser destituït en el seu càrrec després de caure derrotat per 3-0 davant el Saragossa.

L'11 de juny de 2008 es va fer oficial la contractació de l'entrenador toledà com a tècnic del Castelló, substituint a José Murcia. Però a meitat temporada, concretament al febrer de 2009, va marxar malgrat que l'equip era a tan sols dos punts d eles places d'ascens a primera divisió. La seva destinació va ser l'Atlètic de Madrid, el club en el qual més va destacar com a jugador. Arribava en substitució del fins aleshores entrenador Javier Aguirre Onaindía, destituït pels mals resultats de l'equip.

Selecció espanyola

Abel va ser internacional amb la selecció espanyola en dues ocasions. El seu debut com a internacional va ser el 27 de març de 1991 en el partit Espanya 2 - 4 Hongria.

Palmarès

Altres mèrits

Enllaços externs