162 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 162 aC (clxii aC) |
| Islàmic | 807 aH – 806 aH |
| Xinès | 2535 – 2536 |
| Hebreu | 3599 – 3600 |
| Calendaris hindús | -106 – -105 (Vikram Samvat) 2940 – 2941 (Kali Yuga) |
| Persa | 783 BP – 782 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 89 |
| Ab urbe condita | 592 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iii aC - segle ii aC - segle i aC | |
| Dècades | |
| 190 aC 180 aC 170 aC - 160 aC - 150 aC 140 aC 130 aC | |
| Anys | |
| 165 aC 164 aC 163 aC - 162 aC - 161 aC 160 aC 159 aC | |
El 162 aC va ser un any un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat d'Escipió Nasica i Fígul o també any 592 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «162 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]Imperi Selèucida
[modifica]- Demetri I Sòter, el fill de l'anterior rei selèucida, Seleuc IV Filopàtor,surt de Roma, on havia viscut com a ostatge durant molts anys, i torna a Síria a reclamar el tron que tenia el seu nebot Antíoc V. Antíoc i el seu regent, Lísies cauen derrotats i són executats. Demetri puja al tron selèucida.[2]
Síria Palestina
[modifica]- Els macabeus, sota la direcció de Judes Macabeu, continuen la seva lluita contra els selèucides i persegueixen la facció helenitzant a Judea.[3]
- El nou rei selèucida Demetri I Sòter col·loca com a gran sacerdot de Judea a Alcimus i obté el suport d'una part dels zelotes, i d'un exèrcit selèucida. Però Judes Macabeu, que era el gran sacerdot, no vol abdicar del càrrec i esclata la guerra.[3]
- Judes Macabeu aconsegueix noves victòries i derrota els selèucides en dues batalles successives. Demana l'aliança de Roma on envia una ambaixada.[3]
Antiga Roma
[modifica]- Aquest any són elegits cònsols Publi Corneli Escipió Nasica Còrculum i Gai Marci Fígul. Els harúspexs declaren nul·la l'elecció, però Tiberi Grac que presidia el comicis diu que són vàlids i Fígul és enviat a la província de la Gàl·lia Cisalpina que li havia tocat en sort. Més tard Tiberi Grac escriu al senat dient que havia comès un error al no escoltar els auspicis i Fígul i Escipió Nasica renuncien al càrrec.[4]
- Són elegits cònsols sufectes Publi Corneli Lèntul i Gneu Domici Aenobarb.[5]
- Gneu Octavi és enviat amb dos col·legues, a Síria on hi havia certa confusió i el Senat va considerar que era el moment propici per reforçar els termes del tractat d'Apamea signat per Antíoc III el Gran, aprofitant la minoria d'Antíoc V Eupator. Allà és assassinat.[6]
Naixements
[modifica]Necrològiques
[modifica]- Gneu Octavi, enviat com a ambaixador a Síria, és assassinat en un gimnàs a Laodicea del Licos per un greco-sirià de nom Leptines.[6]
- Antíoc V Eupator, governant de l'Imperi Selèucida.[2]
- Lísies, general selèucida i governant de Síria, regent d'Antíoc V Eupàtor.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Flavi Josep. Antiguitats judaiques, XII, 1-7
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Smith, William (ed.). «Judas Maccabaeus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 15 juny 2024].
- ↑ Ciceró. De divinatione, II, 35; De natura deorum, II, 4
- ↑ Valeri Màxim. De Factis Dictisque Memorabilibus, I, 1, 3
- ↑ 6,0 6,1 Polibi. Història, XXXI, 18
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 162 aC