Usuari:Solde/Traduccions
Plantilla:Starbox begin Plantilla:Starbox image Plantilla:Starbox observe 3s Plantilla:Starbox character Plantilla:Starbox character Plantilla:Starbox character Plantilla:Starbox character Plantilla:Starbox character Plantilla:Starbox astrometry Plantilla:Starbox astrometry Plantilla:Starbox astrometry Plantilla:Starbox astrometry Plantilla:Starbox orbit Plantilla:Starbox orbit Plantilla:Starbox detail Plantilla:Starbox detail Plantilla:Starbox detail Plantilla:Starbox catalog Plantilla:Starbox reference |}
Nomenclatura
α Aurigae (llatinitzat a Alpha Aurigae) és la designació Bayer del sistema estel·lar, i se li donar el nom de 13 Aurige segons la denominació Flamsteed. Apareix en diversos catàlegs d'estrelles com ADS 3841, CCDM J05168+4559 i WDS J05167+4600. Com a sistema estel·lar relativament proper, Capella apareix al catàleg Gliese-Jahreiss amb les designacions GJ 194 per a la parella brillant de gegants i GJ 195 per a la parella feble de nanes vermelles.
El nom tradicional Capella és llatí per a cabra (petita); el nom alternatiu Capra era més utilitzat a l'època clàssica.[1] És la traducció del nom de l'estrella en grec Aἴξ (aix) que significa "la cabra". Com que el so del terme grec per a la cabra (aἴξ) és similar al so del nom del mar Egeu, aquesta estrella s'ha utilitzat per a les regles meteorològiques i per determinar la direcció estacional del vent.[2] El 2016, la Unió Astronòmica Internacional va organitzar un grup de treball sobre noms d'estrelles (WGSN) [3] per catalogar i estandarditzar els noms propis de les estrelles. El primer butlletí del WGSN de juliol de 2016 [4] incloïa una taula dels dos primers lots de noms aprovats pel WGSN; que incloïa Capella per a aquesta estrella. Ara s'ha introduït així al Catàleg de Noms d'Estels de la IAU. [5] El catàleg de noms d'estrelles indica que Capella s'aplica a l'estrella α Aurigae Aa.[6]
Història observacional
Capella era l'estrella més brillant del cel nocturn des de fa 210.000 anys fins fa 160.000 anys, amb una magnitud aparent d'aproximadament −1,8. Amb -1,1, Aldebaran era més brillant abans d'aquest període; ell i Capella estaven situats força a prop l'un de l'altre al cel i s'aproximaven les estrelles polars boreals en aquell moment.[7]
[[Categoria:Objectes HIP]] [[Categoria:Objectes HD]] [[Categoria:Objectes GJ]] [[Categoria:Objectes Flamsteed]] [[Categoria:Objectes HR]] [[Categoria:Objectes de Bayer]] [[Categoria:Cotxer]] [[Categoria:Binàries espectroscòpiques]] [[Categoria:Variables RS Canum Venaticorum]] [[Categoria:Gegants taronges]] [[Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback]]
- ↑ Kunitzsch, Paul. A Dictionary of Modern star Names: A Short Guide to 254 Star Names and Their Derivations. 2nd rev.. Sky Pub, 2006, p. 19. ISBN 978-1-931559-44-7.
- ↑ Hoffmann, Susanne M.; Kosmos Verlag. Wie der Löwe an den Himmel kam Auf den Spuren der Sternbilder. 1. Auflage, 2021. ISBN 978-3-440-17251-3. OCLC 1243068585.
- ↑ Mamajek, Eric. «IAU Working Group on Star Names (WGSN)», 2016. Arxivat de l'original el 10 June 2016. [Consulta: 22 maig 2016].
- ↑ Mamajek, Eric. «Bulletin of the IAU Working Group on Star Names, No. 1». Arxivat de l'original el 17 April 2018. [Consulta: 28 juliol 2016].
- ↑ Mamajek, Eric. «IAU Catalog of Star Names», 01-07-2016. Arxivat de l'original el 7 July 2018. [Consulta: 28 juliol 2016].
- ↑ «IAU Catalog of Star Names (IAU-CSN)». Arxivat de l'original el 2018-07-07. [Consulta: 14 agost 2016].
- ↑ Schaaf, 2008, p. 155.