Llenguado
Solea solea  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| Dades insuficients | |
| UICN | 198739 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Pleuronectiformes |
| Família | Soleidae |
| Gènere | Solea |
| Espècie | Solea solea Linnaeus, 1758 |
.svg){kind=icon}
El llenguado (Solea solea o Solea vulgaris) és un peix de l'ordre dels pleuronectiformes i de la família dels soleids que té els ulls al costat dret. També és conegut com a palaia[1] o palaia vera[2][3] (com a palaí, el jove) a diferents zones del País Valencià, i com a ruarda en rossellonès.[4]
Morfologia
[modifica]- Talla: màxima de 90 cm, comuna entre 15 i 45 cm.
- Cos oval i comprimit, amb els tres ulls, relativament, pròxims entre si i situats sobre el costat dret; el superior a una distància, del perfil dorsal, superior al seu diàmetre.
- Escates d'aspecte quadrat i rugoses (ctenoides).
- Línia lateral, que consta de 976 a 1000 escates, rectilínia, formant una dolça corba per damunt del cap.
- Rostre quadrat.
- Boca arquejada; la comissura anal arriba al nivell mitjà de l'ull inferior.
- Origen de l'aleta dorsal, més prop de l'extrem del rostre que del marge anterior de l'ull.
- La pectoral de la cara ocular, amb 9 o 10 radis i una mica més grossa que la de la cara cega.
- La caudal és arrodonida, unida al darrer radi de l'anal i de la dorsal per una membrana ben desenvolupada.
- Coloració de la cara ocular marró o grisenca, amb taques fosques i difoses.
- La pectoral de la cara ocular, amb una taca fosca sobre la meitat distal.
- Aletes caudals, orlades de negre.
Comportament
[modifica]Espècie bentònica sobre fons de sorra i fang, de les aigües costaneres fins a poc més dels 100m.
.jpg)
S'alimenta, principalment, de cucs, mol·luscs i petits crustacis. Maduren sexualment entre l'edat 3 i 5 anys (25 cm). La reproducció té lloc entre gener i agost.
La longevitat establerta és de 24 anys, en el cas dels mascles, i 27 anys per a les femelles.
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba a tota la Mediterrània, excepte a la mar Negra i a l'Atlàntic oriental, des de Noruega fins al Senegal.
Pesca
[modifica]La pesca és de tipus semiindustrial i artesanal, principalment amb arts de platja, d'arrossegament, tremalls i palangres de fons. La carn és bastant apreciada i d'interès comercial. Talla mínima legal de captura: 20 cm.
Referències
[modifica]- ↑ Duran, Miquel «L'ús dels mots palaia i llenguado segons els ictiòlegs». Estudis Romànics [Institut d'Estudis Catalans] Vol. 31, 2009, pàg. 323-326. Hom distingeix palaia (cf. pronúncia en català occidental) (Citharus linguatula) de palaí o palaia que designa el "Solea vulgaris"
- ↑ https://www.raco.cat/index.php/Estudis/article/download/51373/324339
- ↑ https://www.caib.es/sites/proteccioespecies/ca/d/llibre_vermell_de_peixos_balears_2015-88928/
- ↑ Lloris, Domènec; Meseguer, Sergi. Recursos marins del Mediterrani : fauna i flora del mar català. [Barcelona]: Direcció General de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat de Catalunya, 2000, p. 127. ISBN 84-393-5244-1.
Bibliografia
[modifica]- Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral. Direcció General del Medi Ambient. Any 1998.
- Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Sèrie Medi Natural. Ajuntament de Palamós, 1993.
- Huguet, A.: Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
- Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.
Enllaços externs
[modifica]- La pesca del llenguado Arxivat 2010-05-26 a Wayback Machine. (castellà)
- Informació i fotografies d'aquest peix (castellà)
- Estudi del llenguado de la Mar Adriàtica (anglès)
