Vés al contingut

Manyanet

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 21:11, 30 des 2023 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula geografia políticaManyanet
Imatge
El poble de Manyanet, a principis del segle XX
Tipusentitat singular de població i entitat municipal descentralitzada Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 42° 25′ 26″ N, 0° 52′ 54″ E / 42.42385°N,0.88153°E / 42.42385; 0.88153
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaPallars Jussà
MunicipiSarroca de Bellera Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població12 (2019) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Altitud1.493,9 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Dia festiu
Festa patronalSant Pere (29 de juny)
Codi INE25201000800 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT7003090004 Modifica el valor a Wikidata

Manyanet és un poble pallarès del terme municipal de Sarroca de Bellera, a la comarca del Pallars Jussà. Fins al 1972 formava part de l'antic terme de Benés, de la de l'Alta Ribagorça.[1] Dins del municipi de Sarroca de Bellera, es va constituir en entitat municipal descentralitzada juntament amb el Mesull.[2]

És a més de 4 km al nord del cap del seu antic municipi, a la vall del riu de Manyanet.

Es troba a la part central del seu antic municipi, i a la nord-oest de l'actual de Sarroca de Bellera, al peu d'un serrat i a prop del barranc de la Coscolla, afluent per la dreta del riu de Manyanet. És accessible des de Sarroca de Bellera seguint cap al nord-oest la carretera L-521, i, al cap d'un quilòmetre, quan està a punt d'entroncar amb la N-260, surt cap al nord una pista rural asfaltada que mena a Xerallo, Castellgermà, les Esglésies i la Mola d'Amunt, on arriba en uns 900 metres. Des d'aquest lloc surt cap al nord la pista que comença seguint la vall del riu de Manyanet aigües amunt, però enfilant-se cada cop més decididament cap al nord-oest. Així, en poc més de 3 quilòmetres s'arriba al poble de Benés. Des d'aquest poble cal continuar cap al nord-est per la pista que mena en quasi 4 quilòmetres al Mesull i en un altre més a Manyanet.

L'església de Manyanet és parroquial, dedicada a sant Pere, i té com a sufragània la de Sant Esteve del Mesull. La parròquia de Sant Pere de Manyanet pertany al bisbat de Lleida, pel fet d'haver pertangut, a l'edat mitjana, al bisbat de Roda de Ribagorça. Format part de la unitat pastoral 24 de l'arxiprestat de la Ribagorça, i és regida pel rector del Pont de Suert.

Etimologia

Segons l'eminent filòleg Joan Coromines[3] Manyanet és un topònim romànic, procedent del llatí medianetum, referit a un territori que depèn alhora a dos termes o dues jurisdiccions. Les transformacions fonètiques per fer-ho possible són freqüents i del tot explicables en català.

Història

El 1381 consta ja aquest poble com a pertanyent a la baronia d'Erill, i tenia 10 focs (uns 50 habitants). En formà part fins a l'extinció dels senyorius, el 1831. En el Fogatge del 1553 hi consten 12 focs[4] (uns 60 habitants).

Amb el desplegament dels preceptes emanats de la Constitució de Cadis, Manyanet formà ajuntament propi el 1812. El febrer del 1847 se l'agregà a Benés atès que no arribava al mínim de 30 veïns (caps de família) que exigien les noves lleis municipals aprovades el 1845. Manyanet només en tenia 4. El nou municipi, anomenat en aquell moment Batlliu de Sas, n'aconseguí 34.

El 1845 hi consten 47 habitants, que havien baixat a 25 el 1970, a 21 el 1981 i a 1 de sol el 1993. En l'actualitat s'ha produït una notable recuperació, el 2005 hi constaven 18 habitants i el 2019 12.[5]

Demografia

Evolució demogràfica
19901991199419951996200120032005
2320161919262524

Festes i tradicions

Manyanet és dels pobles que surten esmentats, i extensament, a les conegudes cobles d'en Payrot, fetes per un captaire fill de la Rua a mitjan segle XIX. Deia, en els trossos de Manyanet:

«

Lo poblot de Manyanet
costes molt pesadotes,
i la sort que han tingut
que no han guanyat les pleixotes.
I ara podran conllogar
la digo, digo, digo,
i ara podran conllogar
mort de fam el seu bestiar.

Les Parres de Manyanet
s'han separat de Casal,
les ferrades de la llet
no li faran gaire mal.
Del brossal i el xirigot
la digo, digo, digo,
Del brossal i el xirigot
en mantenen el Payrot.

A Casal de Manyanet
hi ha succeït un gran cas,
un dia de neu i fred
el rebost els han buidat.
Acompanyats d'esquellots
la digo, digo, digo,
acompanyats d'esquellots
han omplenat les alforges al Payrot.

»
— Payrot, Cobles

Cases del poble

Ca de Castell, Ca de Perelló, Ca de Peregat, Ca den Llarg, Ca l'Andreu, Ca de Gallart, Ca de Casals, Ca de Bordaler, Ca de Serrado, Ca de Monge, Ca de Rafel, Ca de Capdelleta, Ca de Aurreli, Ca de Batista, Ca de Simón, La Badia, Casa Soro, L'estudi.

Bibliografia

  • Barbal, Maria. «Manyanet». A: Camins de quietud. Barcelona: Edicions 62, 2002 (3a edició) (No ficció, 6). ISBN 84-297-4894-6. 
  • BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Les Esglésies? i "Manyanet". Dins Pallars Jussà, II. Lleida: Pagès Editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2
  • BOIX, Jordi. "Benés", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
  • COROMINES, Joan. "Manyanet". Dins Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de parla catalana. V L-N. Barcelona: Curial Edicions Catalanaes i Caixa d'Estalvis i de Pensions de Barcelona "La Caixa", 1996. ISBN 84-7256-844-X
  • GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies,8). ISBN 84-85180-25-9
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 

Referències

  1. «Manyanet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Entitat Municipal Descentralitzada de Manyanet». municat.gencat.cat. [Consulta: 28 agost 2020].
  3. Coromines 1996.
  4. Lo Vicari, Casa d'Antoni Gillart, Casa de Joan Castell, Casa de Jaume lo Pubill, Casa de Pere Serrada, Casa d'Antoni Roi, Casa de Blasi Casal, Pere Monge, Casa d'Antoni Mesull, Casa de Gaspar d'Andreu, Casa d'Antoni Saraís i Casa de Bartomeu Bringuer. Iglésies 1981, p. 91.
  5. «252017 Sarroca de Bellera». Idescat. [Consulta: 28 agost 2020].

Enllaços externs