Hal B. Wallis
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 14 setembre 1899  Chicago (Illinois) | ||
| Mort | 5 octubre 1986 (87 anys) Rancho Mirage (Califòrnia) | ||
| Causa de mort | diabetis mellitus | ||
| Sepultura | Forest Lawn Memorial Park | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | productor de cinema, productor, actor, productor executiu, actor de televisió | ||
| Activitat | 1931 - | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Martha Hyer (1966–1986) Louise Fazenda (1927–1962) | ||
| Fills | Brent Wallis (  ) Louise Fazenda | ||
| Pares | Jacob Wallis i Eva Wallis | ||
       
 | |||
Harold Brent Wallis, més conegut com a Hal B. Wallis CBE (14 de setembre de 1898 – 5 d'octubre de 1986) fou un productor cinematogràfic estatunidenc.
Biografia
El seu nom complet era Harold Brent Wallis, i va néixer a Chicago, Illinois.[1] El 1922 la seva família es va mudar a Los Angeles, Califòrnia, on ell va trobar feina al departament de publicitat de la Warner Bros. el 1923.
Al cap de pocs anys Wallis s'encarregava de tasques de producció, passant a ser finalment cap de producció de Warners. Al llarg dels seus cinquanta anys llargs com a productor cinematogràfic, va intervenir en la realització de més de 400 llargmetratges. Entre les moltes pel·lícules destacades que va produir sobresurt Casablanca, un dels films més importants de la història de Hollywood.
Wallis va deixar Warner Bros. el 1944 després de tenir diferències amb Jack Warner sobre l'acceptació de l'Óscar a la millor pel·lícula per a Casablanca. A partir de llavors va treballar com a productor independent, gaudint d'un èxit considerable, tant des del punt de vista comercial com artístic. Entre els seus èxits financers figuren les comèdies de Dean Martin i Jerry Lewis, així com diverses pel·lícules d'Elvis Presley. A més, va produir True Grit, pel·lícula per la qual John Wayne va assolir l'Oscar al millor actor el 1969.
Entre les pel·lícules més significatives que va produir hi havia Casablanca, Dark Victory, Les aventures de Robin Hood, El falcó maltès, El sergent York i Now, Voyager.
Hal Wallis va rebre un total de 16 nominacions als Oscar a la millor pel·lícula, i va guanyar el premi per Casablanca el 1943. Durant la cerimònia, quan es va anunciar el premi per a Casablanca, Wallis es va aixecar per acceptar, però el cap de l'estudi Jack L. Warner va pujar a l'escenari «amb un ampli somriure brillant i una mirada de gran autosatisfacció», va recordar Wallis després.. «No em podia creure que estigués passant. Casablanca havia estat la meva creació; Jack no hi tenia absolutament res a veure. Mentre el públic jadejava, vaig intentar sortir de la fila de seients i entrar al passadís, però tota la família Warner Em va asseure bloquejant-me, no vaig tenir més remei que seure de nou, humiliat i furiós ... Gairebé quaranta anys després, encara no m'he recuperat del xoc».[2] Aquest incident portaria a Wallis a deixar Warner Bros. el mes següent. Per la consistent qualitat de les seves produccions va ser guardonat en dues ocasions amb el Premi en memòria d'Irving Thalberg. Així mateix, va ser nominat a set Globus d'Or, i va guanyar en dues ocasions el corresponent a la Millor Pel·lícula. El 1975 va ser recompensat amb el Premi Cecil B. DeMille dedicat a la seva trajectòria cinematogràfica.
Wallis va començar a treballar com a productor independent, gaudint d'un èxit considerable tant a nivell comercial com crític. Els primers guionistes que va contractar per a la seva nova empresa van ser Ayn Rand i Lillian Hellman.[3] Entre els seus èxits financers es trobaven les comèdies de Dean Martin i Jerry Lewis, i diverses pel·lícules d'Elvis Presley.
Va produir Valor de llei, pel qual John Wayne va guanyar l'Oscar al millor actor de 1969, i la seva seqüela.
Després de traslladar-se a Universal Pictures, va produir Anna dels mil dies (protagonitzada per Richard Burton i l'actriu canadenca Geneviève Bujold) i Mary, Queen of Scots (protagonitzada per Vanessa Redgrave i Glenda Jackson). Va rebre 16 nominacions a l'Oscar com a productor a la millor pel·lícula, guanyant per Casablanca el 1943.
Per la seva qualitat constant de producció cinematogràfica, va ser distingit dues vegades amb el Premi Memorial Irving G. Thalberg dels Premis de l'Acadèmia. També va ser nominat a set premis Globus d'Or, guanyant dues vegades premis a la millor pel·lícula. El 1975, va rebre el Premi Cecil B. DeMille per la seva trajectòria al cinema.
El 1980, va publicar la seva autobiografia, Starmaker, coescrita amb Charles Higham.
A la Dècada del 1930, Wallis va invertir en desenvolupament immobiliari residencial a Sherman Oaks, Califòrnia. Va anomenar Halbrent Avenue amb el seu sobrenom "Hal" i el seu segon nom "Brent". La majoria de les seves cases originals encara es mantenen en peu, i està molt a prop dels bulevards Ventura i Sepulveda i la Sherman Oaks Galleria molt utilitzada a la pel·lícula de 1982 Fast Times at Ridgemont High.
Wallis i la seva segona dona, l'actriu Martha Hyer, van contribuir amb fons per a la construcció de The Hal i Martha Hyer Wallis Theatre, un teatre de caixa negra, a la Northwestern University.[4]
Relacions
Wallis va estar casat amb l'actriu Louise Fazenda des de 1927 fins a la seva mort el 1962. Van tenir un fill, Brent, que es va convertir en psiquiatre.[5] Diversos escriptors, inclosos actors i productors, han afirmat que l'actriu Lizabeth Scott era amant de Wallis mentre estava casat amb Fazenda.[6][7][8][9] Wallis va estar casat amb l'actriu Martha Hyer des de 1966 fins a la seva mort el 1986.[10][11] Hyer volia que Wallis inclogués Scott i les seves altres amants a la seva autobiografia, però no ho va fer. Després dels seus matrimonis, Wallis va veure les pel·lícules de Scott a casa, nit rere nit.[12]
Hal B. Wallis va morir el 1986 a Rancho Mirage (Califòrnia), a causa d'una aturada cardíaca. Tenia 88 anys d'edat. Va ser enterrat en una cripta en el Gran Mausoleu del Cementiri Forest Lawn Memorial Park de Glendale (Califòrnia).
Filmografia seleccionada
- Hampa dorada (1931)
- Central Airport (1933)
- El bosc petrificat (1936)
- Kid Galahad (1937)
- West of Xangai (1937)
- The Invisible Menace (1938)
- Robin dels boscos (1938)
- Amarga victòria (1939)
- La vida privada d'Elizabeth i Essex (1939)
- Castle on the Hudson (1940)
- Camí de Santa Fe (1940)
- Sergeant York (1941)
- El falcó maltès (1941)
- Van morir amb les botes posades (1941)
- Casablanca (1942)
- Now, Voyager (1942)
- Yankee Doodle Dandi (1942)
- This Is the Army (1943)
- Love Letters (1945)
- You Came Along (1945)
- Desert Fury (1947)
- Sota Evil My Love (1948)
- Dark City (1950)
- The Furies (1950)
- The Rainmaker (1956)
- Duel de titanes (1957)
- Career (Els ambiciosos) (1959)
- G.I. Blues (1960)
- Summer and Smoke (1961)
- Becket (1964)
- Descalços pel parc (1967)
- True Grit (1969)
- Ana dels mil dies (1969)
- Mary, Queen of Scots (1971)
- Rooster Cogburn (1975)
Premis Oscar
| Any | Premi | Film | Guanyador |
|---|---|---|---|
| 1931–32 | Outstanding Production (Millor pel·lícula) | Five Star Final | Irving Thalberg – Grand Hotel |
| 1932–33 | Sóc un fugitiu | Winfield Sheehan – Cavalcada | |
| 1934 | Flirtation Walk | Harry Cohn – It Happened One Night | |
| 1935 | El capità Blood | Irving Thalberg i Albert Lewin – Mutiny on the Bounty | |
| 1938 | Robin dels boscos | Frank Capra – You Ca't Take It With You | |
| Four Daughters | |||
| Jezabel | |||
| 1940 | All This, and Heaven Too | David O. Selznick – Rebecca | |
| La carta | |||
| 1941 | Outstanding Motion Picture (Millor pel·lícula) | El falcó maltès | Darryl F. Zanuck – Quin verd era la meva vall! |
| One Foot in Heaven | |||
| Sergeant York | |||
| 1942 | Kings Row | Sidney Franklin – La senyora Miniver | |
| Yankee Doodle Dandi | |||
| 1943 | Casablanca | Bestiar | |
| Watch on the Rhine | Hal B. Wallis – Casablanca | ||
| 1955 | Millor pel·lícula | La rosa tatuada | Harold Hecht – Marty |
| 1964 | Millor pel·lícula | Becket | Jack Warner – My Fair Lady |
| 1969 | Ana dels mil dies | Jerome Hellman – Midnight Cowboy |
Referències
- ↑ Cook County Birth Certificates. La seva data de naixement s'ha donat generalment com a 14 de setembre de 1898, però el registre oficial de naixements diu que fou el 19 d'octubre de 1898.
- ↑ Ronald Haver. «Casablanca: The Unexpected Classic». The Criterion Collection Online Cinematheque. Arxivat de l'original el June 29, 2009. [Consulta: 8 gener 2010].
- ↑ Berliner, Michael, ed., Letters of Ayn Rand, New York: Dutton, 1995, p. 148.
- ↑ «Martha Hyer - The Private Life and Times of Martha Hyer». Glamourgirlsofthesilverscreen.com. [Consulta: 18 març 2015].
- ↑ «Louise Fazenda, star of silent films, dies». , 18-04-1962 [Consulta: 29 maig 2018].
- ↑ Douglas, Kirk (Simon & Schuster, 1st edition, agost 15, 1988), The Ragman's Son, p. 123
- ↑ MacLaine, Shirley (Bantam, 1st edition, octubre 1, 1991), Dance While You Can, p. 31
- ↑ Bunker, Edward (St. Martin's Griffin, 1st edition, agost 18, 2001), Education of a Felon: A Memoir, p. 80
- ↑ Lucas, John Meredyth (McFarland & Company, Maig de 2004), Eighty Odd Years in Hollywood: Memoir of a Career in Film and Television, p. 163
- ↑ «A California Museum Sues Over Hal Wallis Collection - The New York Times». , 18-05-1989.
- ↑ New York Times: "HAL B. WALLIS, FILM PRODUCER, IS DEAD" by Tim page octubre 8, 1986
- ↑ Higham, Charles (University of Wisconsin Press, 1st edition, octubre 27, 2009), In and Out of Hollywood: A Biographer's Memoir, p. 214
