Vés al contingut

Hal B. Wallis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 00:44, 17 oct 2023 amb l'última edició de Rebot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula personaHal B. Wallis
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 setembre 1899 Modifica el valor a Wikidata
Chicago (Illinois) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 octubre 1986 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Rancho Mirage (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortdiabetis mellitus Modifica el valor a Wikidata
SepulturaForest Lawn Memorial Park Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióproductor de cinema, productor, actor, productor executiu, actor de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1931 Modifica el valor a Wikidata -
Família
CònjugeMartha Hyer (1966–1986)
Louise Fazenda (1927–1962) Modifica el valor a Wikidata
FillsBrent Wallis
 () Louise Fazenda Modifica el valor a Wikidata
ParesJacob Wallis Modifica el valor a Wikidata  i Eva Wallis Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0909259 Allocine: 648800 Allmovie: p115854 TCM: 1527370 AFI: 65158 TMDB.org: 4123
Musicbrainz: 137d82dd-3d7d-4543-bab9-73cc9edf47bf Discogs: 1645130 Find a Grave: 5455 Modifica el valor a Wikidata

Harold Brent Wallis, més conegut com a Hal B. Wallis CBE (14 de setembre de 18985 d'octubre de 1986) fou un productor cinematogràfic estatunidenc.

Biografia

El seu nom complet era Harold Brent Wallis, i va néixer a Chicago, Illinois.[1] El 1922 la seva família es va mudar a Los Angeles, Califòrnia, on ell va trobar feina al departament de publicitat de la Warner Bros. el 1923.

Al cap de pocs anys Wallis s'encarregava de tasques de producció, passant a ser finalment cap de producció de Warners. Al llarg dels seus cinquanta anys llargs com a productor cinematogràfic, va intervenir en la realització de més de 400 llargmetratges. Entre les moltes pel·lícules destacades que va produir sobresurt Casablanca, un dels films més importants de la història de Hollywood.

Wallis va deixar Warner Bros. el 1944 després de tenir diferències amb Jack Warner sobre l'acceptació de l'Óscar a la millor pel·lícula per a Casablanca. A partir de llavors va treballar com a productor independent, gaudint d'un èxit considerable, tant des del punt de vista comercial com artístic. Entre els seus èxits financers figuren les comèdies de Dean Martin i Jerry Lewis, així com diverses pel·lícules d'Elvis Presley. A més, va produir True Grit, pel·lícula per la qual John Wayne va assolir l'Oscar al millor actor el 1969.

Entre les pel·lícules més significatives que va produir hi havia Casablanca, Dark Victory, Les aventures de Robin Hood, El falcó maltès, El sergent York i Now, Voyager.

Hal Wallis va rebre un total de 16 nominacions als Oscar a la millor pel·lícula, i va guanyar el premi per Casablanca el 1943. Durant la cerimònia, quan es va anunciar el premi per a Casablanca, Wallis es va aixecar per acceptar, però el cap de l'estudi Jack L. Warner va pujar a l'escenari «amb un ampli somriure brillant i una mirada de gran autosatisfacció», va recordar Wallis després.. «No em podia creure que estigués passant. Casablanca havia estat la meva creació; Jack no hi tenia absolutament res a veure. Mentre el públic jadejava, vaig intentar sortir de la fila de seients i entrar al passadís, però tota la família Warner Em va asseure bloquejant-me, no vaig tenir més remei que seure de nou, humiliat i furiós ... Gairebé quaranta anys després, encara no m'he recuperat del xoc».[2] Aquest incident portaria a Wallis a deixar Warner Bros. el mes següent. Per la consistent qualitat de les seves produccions va ser guardonat en dues ocasions amb el Premi en memòria d'Irving Thalberg. Així mateix, va ser nominat a set Globus d'Or, i va guanyar en dues ocasions el corresponent a la Millor Pel·lícula. El 1975 va ser recompensat amb el Premi Cecil B. DeMille dedicat a la seva trajectòria cinematogràfica.

Wallis va començar a treballar com a productor independent, gaudint d'un èxit considerable tant a nivell comercial com crític. Els primers guionistes que va contractar per a la seva nova empresa van ser Ayn Rand i Lillian Hellman.[3] Entre els seus èxits financers es trobaven les comèdies de Dean Martin i Jerry Lewis, i diverses pel·lícules d'Elvis Presley.

Va produir Valor de llei, pel qual John Wayne va guanyar l'Oscar al millor actor de 1969, i la seva seqüela.

Després de traslladar-se a Universal Pictures, va produir Anna dels mil dies (protagonitzada per Richard Burton i l'actriu canadenca Geneviève Bujold) i Mary, Queen of Scots (protagonitzada per Vanessa Redgrave i Glenda Jackson). Va rebre 16 nominacions a l'Oscar com a productor a la millor pel·lícula, guanyant per Casablanca el 1943.

Per la seva qualitat constant de producció cinematogràfica, va ser distingit dues vegades amb el Premi Memorial Irving G. Thalberg dels Premis de l'Acadèmia. També va ser nominat a set premis Globus d'Or, guanyant dues vegades premis a la millor pel·lícula. El 1975, va rebre el Premi Cecil B. DeMille per la seva trajectòria al cinema.

El 1980, va publicar la seva autobiografia, Starmaker, coescrita amb Charles Higham.

A la Dècada del 1930, Wallis va invertir en desenvolupament immobiliari residencial a Sherman Oaks, Califòrnia. Va anomenar Halbrent Avenue amb el seu sobrenom "Hal" i el seu segon nom "Brent". La majoria de les seves cases originals encara es mantenen en peu, i està molt a prop dels bulevards Ventura i Sepulveda i la Sherman Oaks Galleria molt utilitzada a la pel·lícula de 1982 Fast Times at Ridgemont High.

Wallis i la seva segona dona, l'actriu Martha Hyer, van contribuir amb fons per a la construcció de The Hal i Martha Hyer Wallis Theatre, un teatre de caixa negra, a la Northwestern University.[4]

Relacions

Hal Wallis es va casar en dues ocasions, amb les actrius Louise Fazenda (1927–1962) i Martha Hyer (1966–1986).

Hal B. Wallis va morir el 1986 a Rancho Mirage (Califòrnia), a causa d'una aturada cardíaca. Tenia 88 anys d'edat. Va ser enterrat en una cripta en el Gran Mausoleu del Cementiri Forest Lawn Memorial Park de Glendale (Califòrnia).

Filmografia seleccionada

Premis Oscar

Any Premi Film Guanyador
1931–32 Outstanding Production (Millor pel·lícula) Five Star Final Irving ThalbergGrand Hotel
1932–33 Sóc un fugitiu Winfield Sheehan – Cavalcada
1934 Flirtation Walk Harry Cohn – It Happened One Night
1935 El capità Blood Irving Thalberg i Albert Lewin – Mutiny on the Bounty
1938 Robin dels boscos Frank CapraYou Ca't Take It With You
Four Daughters
Jezabel
1940 All This, and Heaven Too David O. Selznick – Rebecca
La carta
1941 Outstanding Motion Picture (Millor pel·lícula) El falcó maltès Darryl F. Zanuck – Quin verd era la meva vall!
One Foot in Heaven
Sergeant York
1942 Kings Row Sidney FranklinLa senyora Miniver
Yankee Doodle Dandi
1943 Casablanca Bestiar
Watch on the Rhine Hal B. Wallis – Casablanca
1955 Millor pel·lícula La rosa tatuada Harold Hecht – Marty
1964 Millor pel·lícula Becket Jack Warner – My Fair Lady
1969 Ana dels mil dies Jerome Hellman – Midnight Cowboy

Referències

  1. Cook County Birth Certificates. La seva data de naixement s'ha donat generalment com a 14 de setembre de 1898, però el registre oficial de naixements diu que fou el 19 d'octubre de 1898.
  2. Ronald Haver. «Casablanca: The Unexpected Classic». The Criterion Collection Online Cinematheque. Arxivat de l'original el June 29, 2009. [Consulta: 8 gener 2010].
  3. Berliner, Michael, ed., Letters of Ayn Rand, New York: Dutton, 1995, p. 148.
  4. «Martha Hyer - The Private Life and Times of Martha Hyer». Glamourgirlsofthesilverscreen.com. [Consulta: 18 març 2015].