Vés al contingut

Ignasi Cristià i Garcia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 02:15, 7 set 2023 amb l'última edició de ArnauBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Plantilla:Infotaula personaIgnasi Cristià i Garcia
Imatge
(2023) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1969 Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
Cambrils (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut del Teatre
Conservatori Superior de Música del Liceu Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescenògraf, dramaturg, museògraf Modifica el valor a Wikidata
OcupadorFundació La Caixa
Gran Teatre del Liceu
Museu Nacional d'Art de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Ignasi Cristià i Garcia (Cambrils, 1969) és un dramaturg, escenògraf i tenor líric espanyol consagrat al món de la museografia, dels audiovisuals i del teatre.

Biografia

Emparentat amb músics que protagonitzaren l'escena musical catalana de finals del s. XIX i les primeres dècades del s. XX, com ara Joan Cristià i Vial, Josep Martí i Cristià, Amadeu Cristià i Rotches o Amadeu Cristià Fernàndez,[1] Ignasi Cristià també es dedicarà al món de l’escena, tot i que des de diverses facetes, com a escenògraf, dramaturg i intèrpret musical. Doblement llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre, amb especialització en Escenografia (1990) i en Direcció Escènica (1993),[2] emprengué la seva trajectòria professional col·laborant i aprenent de diversos escenògrafs i directors d’escena, com ara Santiago Pericot, Joaquim Roy o Marcelo Grande, fins que, l’any 1997, s’endinsa en l’àmbit teatral amb la creació de l’escenografia per a l’espectacle de dansa “Romy and July, barbacoa passional”, de Metros Companyia de Dansa, al Festival de Teatre Grec de Barcelona.[3] Així mateix, havent-se format com a tenor líric de la mà d’Eduard Giménez i Gràcia al Conservatori Professional de Música del Liceu a Barcelona, del 1991 al 1998, cantarà com a solista i com a corista en diverses sales i teatres.[2]

Consagrat tant a l’escenografia com a la música, a la dècada dels noranta fou membre de la companyia Palcoscenico d’Opera Lirico-Spinto (POLS), amb la qual interpretà diversos rols operístics a sales i teatres de Barcelona, com ara a la Sala Luz de Gas, amb l’espectacle "Nits d’Òpera",[4] o al Versus Teatre, amb la producció de “Trouble in Tahiti” de Leonard Bernstein,[5] entre d’altres.[6] A més, col·laborà amb el Gran Teatre del Liceu, d’una banda, com a reforç del Cor per a les obres “Lohengrin” de Richard Wagner, la temporada 1992/1993, i  “La Damnation de Faust” d’Héctor Berlioz, la temporada 1997/1998; i, d’altra banda, com a assistent de l’escenografia per a la producció escènica de Mario Gas i Marcelo Grande de l’obra “L’elisir d’amore”, de Gaetano Donizetti.[7] Una de les darreres interpretacions musicals d’Ignasi Cristià ha estat a Schopfheim, l’any 2018, com a solista convidat del Gesangverein Fahrnau, cor dirigit per Krastin Nastev.[8]

Arran del disseny de l’escenografia per a l’obra de teatre de Joan Brossa “quan serà pintada una escena de fons sense fi”, l’any 1998,[6][9] Ignasi Cristià s’endinsà en el món de la museografia i de la producció audiovisual, on portarà a terme projectes, tant sobre memòria històrica com de temàtica diversa, des d’una narrativa vinculada a les disciplines presents al món del teatre i de l’espectacle. Alguns dels projectes elaborats per Ignasi Cristià dins d’aquest paradigma són, per exemple, l’exposició permanent “Consideracions generals sobre l’exili” al Museu Memorial de l’Exili (MUME);[10] la mostra “Spoliés! l’aryanisation économique en France 1940-44”, exposada l’any 2010 al Musée de la Résistance et de la Déportation de l’Isère;[11] el muntatge museístic i proposta de visita a la Presó Model de Barcelona, “La Modelo nos habla. 113 años, 13 historias”, elaborat l’any 2017 per tal d’explicar la història de l’equipament a la ciutadania abans de la seva conversió en espai públic;[12][13] la instal·lació artística i museogràfica al Pavelló de Sant Salvador de Sant Pau Recinte Modernista, l’any 2017, sobre la història de la medicina a Catalunya i la figura de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner;[14][15] o el disseny, l’any 2015,  de l’exposició itinerant “Comença l’espectacle. Georges Méliès i el cinema de 1900” organitzada per la Fundación “La Caixa”,[16][17][18] entre d’altres.[2]

Al món de l’escena, algunes de les darreres aportacions d’Ignasi Cristià han estat la direcció escènica i l’escenografia de l’òpera “Un ballo in maschera” de Giuseppe Verdi, interpretada els anys 2020 i 2022 al Teatre de l’Òpera de Varna a Bulgària,[19][20][21] i la direcció escènica del monodrama “Medea”, amb música de Joan Manén i text d’Ambrosi Carrión, recuperat després de sis dècades de la seva darrera interpretació i reestrenat l’any 2021 en versió original, a l’Auditori de Terrassa i a l’Auditori de Barcelona, en ocasió del cinquantè aniversari del traspàs del compositor.[22][23][24]

Reconeixements

  • Medalla d'honor i gratitud de l'Illa de Mallorca, categoria d'or per l'Espai museogràfic Antoni Maria Alcover (2015)[25]
  • Premi de l'Associació de Crítics d'Art de Catalunya (ACCA) per la renovació de les Sales d'Art Modern del Museu Nacional d'Art de Catalunya (2014)[26][27]
  • Premi Auriga a la millor exposició del món antic per Històries de tocador (2013)[28][29]
  • Finalista en el Premi del Museu Europeu de l'Any impulsat per l'European Museum Forum i el Consell d'Europa pel Museu Vivanco de la cultura del vi (2007).[30]

Referències

  1. ↑ «Ignasi Cristià» (en castellà). MyHeritage, 03-06-2023. [Consulta: 21 agost 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Equip del Projecte PQ15 Catalunya» (en català). Institut del Teatre. [Consulta: 8 agost 2023].
  3. ↑ Benach, Joan-Anton «Crítica de danza: Humor, pasión y poesia». La Vanguardia, 27-01-1997, pàg. 32.
  4. ↑ «Ignasi Cristià. Nits d’Òpera.» (en castellà). INAEM - Centro de Documentación de las Artes Escénicas y de la Música. [Consulta: 7 agost 2023].
  5. ↑ Alier, Roger «Crítica de ópera: Bernstein de bolsillo». La Vanguardia, 20-12-1997, pàg. 53.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Ignasi Cristià» (en castellà). INAEM - Centro de Documentación de las Artes Escénicas y de la Música. [Consulta: 7 agost 2023].
  7. ↑ «Annals Gran Teatre del Liceu. Espectacle L’elisir d’amore, Temporada 1997/1998» (en català). Gran Teatre del Liceu. [Consulta: 2 agost 2023].
  8. ↑ Bertsch, Anja «Schopfheim - Beste Sangeskunst zur Geltung gebracht». Markgräfler Tagblatt, 10-06-2018 [Consulta: 7 agost 2023].
  9. ↑ «Quan serà pintada una escena de fons sense fi» (en castellà). Bitò. [Consulta: 10 agost 2023].
  10. ↑ «MUME – Consideracions generals sobre l’exili» (en català). Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 agost 2023].
  11. ↑ Poli, Marie-Sylvie; Ancel, Pascale; Centre de Recherche sur les Liens sociaux Exposer l’histoire contemporaine. Évaluation muséologique d’une exposition: Spoliés! L’«aryanisation » économique en France 1940-1944, 27-08-2014.
  12. ↑ «Crítiques dels primers visitants de l’exposició de la Model» (en català). betevé, 29-05-2020. [Consulta: 20 agost 2023].
  13. ↑ «Història. La Model ens parla» (en català). Departament de Justícia, Drets i Memòria, 20-07-2023. [Consulta: 20 agost 2023].
  14. ↑ Molina, Miquel «Blues Urbano - El modernismo no es un decorado de selfie». La Vanguardia, 29-05-2022, pàg. 52.
  15. ↑ «Rehabilitació interior i Museu al Pavelló de Sant Salvador» (en català). 2BMFG Arquitectes. [Consulta: 20 agost 2023].
  16. ↑ Sans, Sara «Citas del día - La emoción del primer cine». La Vanguardia, 29-06-2016, pàg. 42.
  17. ↑ «Una exposició a la plaça del Congrés Eucarístic recorda la figura del pioner del cinema George Méliès» (en català). Ajuntament d’Elx, 09-11-2021. [Consulta: 20 agost 2023].
  18. ↑ «Empieza el espectáculo. Georges Méliès y el cine de 1900» (en castellà). CaixaForum. [Consulta: 20 agost 2023].
  19. ↑ «Ignasi Cristià» (en anglès). Operabase. [Consulta: 2 agost 2023].
  20. ↑ «El director de "Baile con máscaras" Ignasi Kristia: En Varna vi que los cantantes de ópera son parte de la Sociedad» (en búlgar). Operavarna. [Consulta: 2 agost 2023].
  21. ↑ «A Masked ball – opera» (en anglès). Visit Varna, 04-05-2022. [Consulta: 2 agost 2023].
  22. ↑ «Medea a Terrassa» (en català). Gencat - Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 agost 2023].
  23. ↑ «Medea» (en català). L’Auditori. [Consulta: 2 agost 2023].
  24. ↑ Blanch, Daniel «La ‘Medea’ de Manén, sis dècades després». Núvol, 22-05-2021.
  25. ↑ Mallorca, Diario de «El Consell premia a la Institució Alcover». [Consulta: 28 març 2018].
  26. ↑ «Els 12 guanyadors de la 31a edició dels premis de l'Associació Catalana de Crítics d'Art». [Consulta: 28 març 2018].
  27. ↑ ARTEINFORMADO «Premios ACCA 2014 - Associació Catalana de Crítics d'Art, Premio, ene 2014 | ARTEINFORMADO» (en castellà). , 20150325 [Consulta: 28 març 2018].
  28. ↑ Barcelona, EL PERIÓDICO / «El Museu d'Arqueologia recibe el premio Auriga 2013» (en castellà). , 30-08-2013 [Consulta: 28 març 2018].
  29. ↑ «Històries de Tocador. Cosmètica i bellesa a l'antiguitat, Premi Auriga 2013 a la millor exposició de món antic». [Consulta: 9 maig 2018].
  30. ↑ ABC. «Esta sábado se decide en Alicante cuál es el mejor museo de Europa | Valencia | Valencia - Abc.es». [Consulta: 28 març 2018].

Enllaços externs

Els enllaços externs d'aquest article necessiten una revisió: la Viquipèdia no és un directori d'internet.
Cal una revisió per treure els enllaços excessius o inapropiats segons la norma d'estil, o bé per citar-los com a font.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ignasi_Cristià_i_Garcia&oldid=32428537»