Mot
El terme paraula és controvertit ja que no hi ha límits precisos per establir què és i què no és una paraula en tant que unitat lingüística. Convencionalment es considera que és el conjunt de lletres amb sentit entre dos espais però aquest criteri fa referència a la llengua escrita i per tant oblida les llengües no alfabètiques, les que només tenen tradició oral i el discurs parlat, molt més comú en qualsevol idioma. No hi ha una pausa a la tira fònica que permeti dir quan acaba i quan comença un mot. A més a més, la locució actua en tots els aspectes com una sola paraula i en canvi s'escriu amb elements separats.
Un altre problema té relació amb les variacions d'una paraula en les llengües sintètiques, és a dir, si es decideix que totes les formes d'un verb són la mateixa paraula o paraules diferents, o el plural de qualsevol mot que admeti nombre, per exemple.
Formació de paraules
Tot idioma crea paraules noves mitjançant diversos recursos.
El recurs més usual és la derivació, que consisteix a adjuntar sufixos o prefixos a un mot existent. La majoria de paraules d'una llengua poden ser dividides en parts més petites anomenades morfemes. Hi ha morfemes que aporten el significat bàsic, i d'altres que aporten informació de tipus gramatical, com el nombre, el gènere, la persona, etc. En un mot com casa, el morfema principal (dit, també, arrel) és cas, mentre que la -a final és el morfema de gènere (indica femení). En un mot com cases, hi ha, a més, la -s final, que és és el morfema de nombre (indica plural). Alguns dels morfemes que es poden adjuntar són sufixos (-ista a futbolista 'jugador de futbol') o prefixos (pre- a preindustrial 'abans de l'època industrial'). Quan un mot rep un sufix o un prefix es parla de derivació.
Els mots també poden ajuntar-se entre si; aleshores es parla de composició. En són exemples comptavoltes, format pel verb comptar i el substantiu volta. Un tipus de composició especial és la composició culta o sàvia, en què els elements que s'ajunten són antics mots del grec clàssic i del llatí; n'és un exemple microscopi, format pel grec micro 'petit' i scopi 'visió'.
La truncació de paraules existents també dóna fruits: així, es pot dir info per informació o tele per televisió. L'acronímia permet generar mots creuats, és a dir, mots que contenen [síl·laba|síl·labes]] o segments de més d'un mot. N'és un exemple motel, format per motor i hotel.
Finalment, es poden inventar paraules. Quan un idioma crea de cap i de nou un mot ho fa seguint uns patrons fònics. Així, en català s'han creat mots com xup-xup (onomatopeia del bull) o ziga-zaga 'moviment en forma de Z'.
Fonètica
La fonètica classifica les paraules segons on recaigui l'accent o quantes sil·labes contingui. Considera que una paraula és l'element susceptible de ser nucli d'un grup prosòdic.
Morfologia
Per a la morfologia la paraula és un monema que en el moment de construir frases pot col·locar-se aïllat dels altres elements de la frase; o bé un conjunt de monemes consecutius inseparables entre ells però que com a conjunt poden col·locar-se com un conjunt aïllat dels altres elements de la frase (en el cas de mots compostos o derivats). Així es distingeix entre paraules monomoemàtiques (o mots primitius) i les formades a partir d'altres paraules, afegint morfemes i lexemes. La morfologia també estudia la categoria gramatical a la qual pertany una paraula donada.
Sintaxi
La sintaxi considera que la paraula és qualsevol element que pugui dur a terme una funció sintàctica a l'oració i que pertany a un sintagma i paradigma donats.
Semàntica
La semàntica afirma que una paraula és la unitat mínima de sentit independent, un signe format per significant i significat. Les paraules són unitats lèxiques que s'emmagatzemen al cervell i permeten la comunicació, ja que vehiculen conceptes.