La Fova
La Fueva/A Fueba (es)  | |||||
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Aragó | ||||
| Província | província d'Osca | ||||
| Capital | La Fueva (en)  | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 600 (2023) (2,74 hab./km²) | ||||
| Idioma oficial | aragonès (predomini lingüístic) Fovane Aragonese (en) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 218,848689 km² | ||||
| Altitud | 630 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | José Ramón Laplana Buetas | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 22336 | ||||
| Codi INE | 22113 | ||||
| Lloc web | lafueva.com | ||||
La Fova o la Fova de Terrantona[1] (en aragonès A Fueba, en castellà La Fueva, oficialment La Fueva/A Fueba)[2] és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Sobrarb. La capital del municipi és Terrantona.[3]
En 1320, la croada dels pastors travessà els Pirineus atacant les aljames de Jaca i Montclús.[4] Jaume el Just actuà i envià un destacament per protegir els jueus, i l'infant Alfons manà penjar quaranta dels atacants d'Osca i els atacants es dirigiren a Tudela i Pamplona, on els jueus plantaren cara i els rebutjaren.[5]
Entitats de població
[modifica]- Arasanz, llogaret situat a l'esquerra del Cinca.[6]
- Formigals.[7]
- Fossau[8]
- Morillo de Montclús, situat a 746 metres d'altitud.[9]
- Rañín.[10]
- Salinas de Trillo.[11]
- Samitier.[12]
- Terrantona.[13]
- Toledo, terme antic format per Samper de Toledo, San Juan de Toledo i Atiart.[14]
- Trillo.[15]
- Troncet.[16]
Llocs d'interés
[modifica]- Muro de Roda, està envoltat d'una muralla.[17]
Imatges
[modifica]-
Església de Santa Maria, Muro de Roda -
Ermita de Sant Ermenter i Sant Celdoni, Samitier -
-
Vall de la Fova -
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Fova
- ↑ Gran Enciclopèdia Catalana, GEC. «la Fova de Terrantona». Enciclopedia.cat. [Consulta: 16 maig 2014].
- ↑ LEY 5/2003, de 26 de febrero, de creación de la comarca de Sobrarbe
- ↑ «''Gran Enciclopèdia Aragonesa, La Fova». Arxivat de l'original el 2020-08-07. [Consulta: 17 novembre 2015].
- ↑ Baer, Yitzhak. A history of the Jews in Christian Spain (en anglès). Jewish Publication Society of America, 1978, p. 15.
- ↑ Lacave, José Luis. Sefarad, Sefarad: la España Judía (en anglès). Comisión Quinto Centenario, Grupo de Trabajo Sefarad 92, 1987, p. 208. ISBN 8485983580.
- ↑ «La Fova». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «La Fova». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «La Fova». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «La Fova». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «La Fova». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «La Fova». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Gran Enciclopèdia Aragonesa, Samitier». Arxivat de l'original el 2017-07-02. [Consulta: 7 octubre 2016].
- ↑ «La Fova». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «La Fova». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «La Fova». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «La Fova». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «La Fova». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.