Vés al contingut

Argilet

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 08:13, 19 juny 2023 amb l'última edició de Rebot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Infotaula de vial urbàArgilet

Vista de la Cúria Júlia, amb les restes de l'Argilet, sota capes medievals, en primer pla Modifica el valor a Wikidata
Tipuscarrer Modifica el valor a Wikidata
Situació
Entitat territorial administrativaRoma Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 53′ 47″ N, 12° 29′ 42″ E / 41.896384°N,12.494931°E / 41.896384; 12.494931

L'Argilet (en llatí Argiletum) era un carrer de l'antiga Roma que unia el Fòrum Romà amb el barri de Subura, on hi havia les àrees residencials.[1] Antigament, al carrer de l'Argilet hi havia el temple de Janus Quirí i, més avall, en direcció cap al fòrum, hi trobàvem el fòrum d'August per una banda, i per l'altra el temple de la Pau, tots dos part dels anomenats Fòrums Imperials.[2]

El curs de la Claveguera Màxima començava a l'Argilet, on recollia les aigües de l'Esquilí, del Viminal i del Quirinal.

Els fòrums romans, on apareix l'Argilet a les quadrícules Kc i Jd

Localització actual

[modifica]

El carrer de l'Argilet seria la Via Madonna dei Monti, ja que en una banda tenim el ja esmentat fòrum d'August i en l'altra el temple de la Pau.

Tot i així, el carrer de l'Argilet no era del tot recte quan s'unia amb el fòrum, és per això que una part petita de la Via Cavour formaria part també d'aquest antic carrer de Roma.

En tot cas, després de passar per la Via Madonna dei Monti, el carrer continuaria tirant cap al Viminal, passant per la Via Leonina, on acabaria.

Referències

[modifica]
  1. L. Richardson, jr. A New Topographical Dictionary of Ancient Rome. JHU Press, 1 octubre 1992, p. 39–. ISBN 978-0-8018-4300-6. 
  2. Ovid; Thomas Keightley Ovid's Fasti; with introduction, notes, and excursus. By T. Keightley. Second edition ... considerably improved. Whittaker and Company, 1848, p. 226–.