Vés al contingut

Alois Carigiet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 09:32, 2 abr 2023 amb l'última edició de KRLS Bot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Plantilla:Infotaula personaAlois Carigiet
Biografia
Naixement30 agost 1902 Modifica el valor a Wikidata
Trun (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r agost 1985 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Trun (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Coira
Zúric Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, il·lustrador, escriptor de literatura infantil, pintor, dissenyador gràfic Modifica el valor a Wikidata
Activitat1922 Modifica el valor a Wikidata - 1985 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorMax Dalang Company (en) Tradueix (1923–1927) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
GermansZarli Carigiet Modifica el valor a Wikidata
Premis


Musicbrainz: dbc32653-e58a-4a44-abb2-35726ad062db Find a Grave: 11851204 Modifica el valor a Wikidata

Alois Carigiet (Trun, Grisons, 30 d'agost de 1902 - 1 d'agost de 1985) fou un dissenyador gràfic i pintor suís de la Sobreselva, Grisons. És sobretot conegut com a il·lustrador i autor dels llibres infantils situats en els Alps, Uorsin i els seus continuadors, escrits per Selina Chönz, i altres que va escriure ell mateix. El 1966 va rebre la primera medalla Hans Christian Andersen per a il·lustradors de llibre infantil.[1]

Vida

[modifica]

Alois Carigiet nasqué en una família d'onze germans[2] en una granja de Trun. En la família es parlava romanx sobreselvà.[3] El 1911, els problemes econòmics van fer migrar la família a Chur, on el seu pare trobà feina. El canvi de la vida rural a la vida urbana tingué un impacte en el noi, que ho veié com el viatge d'un "paradís per a un jove muntanyenc" a un "fosc apartament en uns baixos d'un carreró de ciutat".[4] Després de l'escola, el 1918 va iniciar una formació artística amb el pintor Martin Räth. Mentre feia d'aprenent, passava el temps lliure dibuixant i fent esbossos i caricatures. Va acabar amb bones notes aquesta formació.[5]

Església catòlica de Vella (municipi de Lumnezia), amb pintures murals de Carigiet, que representen Sant Cristòfor i Sant Maurici

Després de la formació, va treballar a Zúric a la companyia publicitària Max Dalang des de 1923, i el 1927 va fundar la seva pròpia empresa de disseny gràfic. D'aquesta època són nombrosos pòsters, murals, caricatures i decorats. El seu interès pel teatre, pel qual havia dissenyat decorats i vestuari, el va dur a ser un dels fundadors el 1934 del "Cabaret Cornichon" (literalment "Cabaret Cogombret"), un teatre satíric que acabà essent un focus d'oposició al nazisme i feixisme. El seu germà Zarli (nom oficial, Balthasar Anton Carigiet; 1907-1981), actor, estigué també vinculat al Cabaret Cornichon.

De 1939 a 1950 s'establí en un llogaret sobre del seu poble natal de Trun (a Platenga, Obersaxen). El 1943, es casà amb Berta Carolina Müller (1911–1980) i tingueren dos fills. Amb motiu de l'educació dels fills, tornaren a establir-se a Zuric el 1950, on continuà amb la feina de dissenyador.

A partir de 1940 entrà en contacte amb Selina Chönz i passà temporades a Guarda, on dibuixà les il·lustracions pel seu llibre Uorsin. Més tard, il·lustraria també els dos llibres que són continuació de l'Uorsin i el mateix Carigiet creà també alguns llibres infantisl com a autor.

A partir de 1960 s'instal·là definitivament a Trun on continuà pintant i on residí fins a la seva mort.

Obres

[modifica]

Il·lustrador

[modifica]
  • Selina Chönz, Uorsin (1945)
  • Selina Chönz, Flurina (1952)
  • Selina Chönz, Naiveras (1953)

Autor i il·lustrador

[modifica]
  • Zottel, Zick und Zwerg (1965). El llibre rebé el Schweizer Jugendbuchpreis ("Premi suís de llibre juvenil") el 1966.
  • Birnbaum, Birke, Berberitze (1967)
  • Maurus und Madleina (1969)

Referències

[modifica]
  1. Llista de guanyadors dels premis Andersen a la pàgina oficial del premi
  2. N'era el setè; el comediant Zarli Carigiet fou un dels seus germans.
  3. Hansjakob Diggelmann, "Alois Carigiet: Leben und Werk", Von Arx & Schnyder (1992), p. 8.
  4. Stutzer, p. 8.
  5. Stutzer, pp. 8–9.

Bibliografia

[modifica]
  • Beat Stutzer. Carigiet. Die frühen Jahre. P. 8–54. Zürich und München: AS Verlag & Buchkonzept AG, 2002. ISBN 3-905111-73-X
  • Heinz von Arx, Peter Schnyder (editors). Alois Carigiet. Zürich: AS Buchkonzept AG, 1992. ISBN 3-905111-02-0

Enllaços externs

[modifica]