De les diverses civilitzacions que han poblat Amman, la primera que ha quedat registrada ho va fer en el període neolític, uns 6500 anys abans de Crist. Els descobriments arqueològics d'Ain Gazal, a l'est de la ciutat mostren també l'evidència del creixement de la producció artística, convertint-la en una de les més avançades de l'època.
Al segle xiii aC Amman va ser anomenada Rabbath ‘Ammôn pels amonites (en hebreuרבת עמון, Rabat Amón). Vers el 1200 aC fou atacada pels israelites sense èxit però finalment conquerida pel rei David al segle xi aC, si bé es va perdre sota el rei Salomó i fou part del regne independent ammonita fins que el territori va esdevenir vassall dels assiris (segles viii i vii aC) per recuperar la independència sota els neobabilònics que només ocasionalment hi van percebre tribut.
Als segles vi, v i iv aC, d'hegemonia dels perses, i més tard dels grecs macedònia, es parla molt poc de la zona que mantingué la independència fins a la conquesta grega sota el rei egipci Ptolemeu II Filadelf (284-246 aC); el rei la va anomenar Filadèlfia (en grecΦιλαδελφια, Filadèlfia). El 218 aC va passar als selèucides (Antíoc III el Gran). Al segle i, Filadèlfia va caure sota control romà i va ser agrupada a la Decàpolis - una lliga de deu ciutats de cultura grecoromana a l'Orient Mitjà. Temporalment fou ocupada pels nabateus però el 30 aC en foren expulsats per Herodes el Gran del regne del qual fou part. Després el territori va tornar als romans (segle i) que hi van fer moltes construccions (vil·les, teatres, temples, fòrum, nimfeu, i un carrer principal amb columnes a cada costat. El 324, el cristianisme va ser imposat com a religió imperial i Filadèlfia va ser seu episcopal i formà part de la província de Palestina Tercera amb capital a Bosra. Més tard, ja en època romana d'Orient, el bisbat s'esmenta com de Filadèlfia i Petra.
El seu nom actual procedeix de l'època del regne dels gassànides (regne àrabcristià, aliat de l'Imperi Romà d'Orient). Encara era una ciutat prospera el 635 quan fou conquerida pel general Yazid ben Abi Sufyan, després de la conquesta de Damasc. La decadència es va iniciar quan el centre del califat va passar de Damasc a Bagdad després del 750. El 903 segons Ibn al-Fakih, depenia de Damasc. El 985al-Makdisi la situa al districte de Filastin i era capital del subdistricte de Balka. Yakut el 1225 l'esmenta com Dakiyanus (la ciutat de l'emperador Deci) i reitera que era capital del districte de Balka. Al-Dimashki que escrivia el 1300 diu que era part del regne de Karak i diu que estava en ruïnes, i Abu l-Fida ho confirma el 1320.
Al segle xix alguns viatgers l'assenyalen com un petit llogaret. El 1878 els turcs hi van instal·lar una colònia de circassians. El 1881 el major Conder hi va iniciar excavacions i van trobar les restes de la mesquita i el minaret; el 1907 Butler la va examinar més àmpliament i va posar en relleu la muralla que pensava era romana d'Orient o romana (fou destruïda uns anys després).
Amman va seguir sent una ciutat petita fins a 1948. Des de llavors, la població ha anat creixent en forma sostinguda com a resultat de l'arribada de refugiats palestins. Les àrees residencials s'han anat expandint cap als pujols circumdants.
L'Amman actual
Avui és una ciutat moderna, albergant a musulmans i cristians on hi conviuen edificis d'estil modern en les noves urbanitzacions a l'oest de la ciutat amb el tradicional soc en el centre d'Amman.
A 45 minuts per carretera es troba el lloc on Jesús va ser batejat en les aigües del Riu Jordà.
Llocs destacats
CiutadellaCiutadella_d'Amman
El teatre romàTeatre romà_d'Amman s'acabà de construir entre els anys 169 i 177. Té un gran escenari i una càvea de tres nivells de grades aprofitant el desnivell del terreny. Amb un aforament per 7000 persones.Jordania : guía total. Madrid: Anaya, 2019. ISBN 9788491582267.</ref>
L'odèonOdèon_d'Amman es començà a construir a inicis del segle ii dC, però no el completaren fins molts anys més tard. Segurament tenia una coberta de fusta. Amb una capacitat per 500 persones.[2]
(2017–) 
